D’Obregón a Rocío Carrasco: els perills d’obrir debats socials amb famosos

Segons Ferran Giménez, sociòleg expert en moviments socials i professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l’origen d’aquest fenomen està en una societat com l’actual, «summament mediatitzada». «Vivim en un societat neoliberal i hiperindividualista i els referents que tenim de l’entorn més pròxim tenen una relativa capacitat de condicionar. La segona baula de referència és la que arriba a través de la via mediàtica i ara mateix els grans exponents són ‘youtubers’, ‘influencers’ i ‘tiktokers’. Si no hi hagués aquesta explosió comunicativa via xarxes socials, aquests casos no tindrien tant impacte», assenyala.

Posar a l’agenda temes dels quals no es parla

Giménez considera que obrir aquest debats és, per si sol, positiu. Principalment, perquè «permet posar sobre l’agenda pública, i fins i tot a la política, aspectes de la realitat sobre els quals de vegades no es parla suficient». Però comporta alguns perills. Els famosos «no solen aportar, normalment, un discurs prou argumentat i hi ha gent que els considera referents ètics, de moral o de comportament quan no ho són». Expliquen, a més, que són casos privilegiats. «Obregón ho ha fet perquè té diners, és una dona blanca i de classe alta», afegeix el sociòleg.

Hi coincideix Sergio Villanueva, professor de Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB), que creu que els periodistes són cada vegada més conscients que «es pot utilitzar l’entreteniment i la cultura popular per introduir temes al debat públic i després tractar-los des de la informació». Tot i que alerta també dels riscos. «L’objectiu dels famosos no és informar. Rocío Carrasco no pretenia alertar de la violència masclista, sinó millorar la seva imatge pública. I Ana Obregón volia vendre exclusives. Allà hi ha un conflicte d’objectius i legitimitats».

També apunta un altre perill: «Que el debat es tracti als mitjans de manera tan superficial i estigui molt contaminat pel llenguatge de l’entreteniment». És a dir, que es desvirtuï i arribi a banalitzar-se. «Utilitzar segons quins conceptes a l’hora de comunicar aquests temes pot portar a maneres errònies d’enfocar-los i que s’associïn falsos atributs a algunes pràctiques que després, quan el debat social evolucioni, seran molt difícils de canviar.»

Contaminar el debat

Villanueva recorda que en el cas de Rocío Carrasco es va tractar la violència masclista amb uns termes que tenien molt a veure amb la simpatia o antipatia prèvia cap a ella. I ara amb Obregón i la gestació subrogada s’han barrejat molts temes, com l’edat de la presentadora o que finalment el nadó fos el seu net. «Al portar el debat des d’Ana Obregón, s’ha impregnat de molts conceptes que procedeixen de la premsa rosa quan hauria de ser més un debat de bioètica i d’aspectes legals», apunta.

María Trinidad Bretones, professora de Sociologia de la UB, parla també de la transformació viscuda en els últims anys. «El panorama ha canviat completament arran de les xarxes socials. Els comportaments que tenim els ciutadans, que ens servim dels nous mitjans i dels tradicionals, han modificat totalment la nostra idea del que significa el debat i la informació».

La sociòloga és molt crítica: «Hem entrat en unes regles en què, més que debat, es fa soroll. No s’aprofundeix en res. És una espècie de degoteig i fins i tot s’amaguen coses que se saben per assegurar que demà continuïs atent. No afegim cap element, sinó petites curiositats, així que no omplim el debat d’una cosa seriosa, sinó del morbo.»

El cas Sara Montiel

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

La periodista Pilar Eyre, especialitzada en premsa del cor, valora, en canvi, que els vips serveixin per obrir la capsa de Pandora sobre certs temes. Perquè abans eren molt més opacs. «Quan vaig començar en el periodisme i feia entrevistes als anys 80, el que feia la gent era ocultar tota mena d’actituds transgressores i que no seguien les normes socials». Però no li atribueix el mèrit de tot això a les ‘celebrities’, sinó a la pròpia societat. «Els avenços socials, el progrés, són els que donen confiança i força a aquests personatges públics perquè es manifestin».

L’autora de llibres com ‘Yo, el Rey’ recorda un altre cas similar al d’Obregón que es va tractar d’una manera molt diferent: el de l’adopció dels fills de Sara Montiel. «En cap moment vam qüestionar o preguntar com havia sigut aquell procés de ventre de lloguer, que era com s’anomenava llavors, perquè hi havia un límit que no es podia traspassar. I, si el traspassaves, hi havia conseqüències», conclou.