La Silvia i el Simón tenien raó amb el termini fix: «Ara cultivem marihuana a Macedònia del Nord»

Simón i Silvia. Silvia i Simón. Dos noms que, per sempre, estaran vinculats al concepte «hipoteques a termini fix». També a la memesfera espanyola. Perquè Simón Pérez i Silvia Charro, una parella d’economistes, van saltar a la fama el desembre del 2017, ara fa cinc anys. Va ser amb un vídeo en el qual aconsellaven sobre economia i hipoteques. El detall va ser que els van gravar visiblement perjudicats i es va fer viral. Això els va reportar un pic de popularitat desmesurada, però també caure en el més absolut ostracisme professional.

«Jo feia classes a la universitat, guanyàvem més de 5.000 euros al mes, assessoràvem grans fortunes. Però tot es va esfumar. Vam perdre la feina, el prestigi; ningú volia treballar amb nosaltres...», recorda ara Simón Pérez en una videoconferència des de Barcelona, la ciutat en la qual s’han assentat definitivament.

S’acaben de complir 5 anys de la publicació d’aquell vídeo. I, contra tot pronòstic, la Silvia i el Simón tenien raó. Recomanaven contractar hipoteques a termini fix. Ara, amb l’Euríbor en l’entorn del 3% i les hipoteques fixes i variables en el 4-5%, l’accés al crèdit per a una vivenda s’ha aguditzat, igual que la quota mensual. Per això ens hem posat en contacte amb ells, perquè ens expliquin com han viscut aquest procés, en quins projectes estan ara (espòiler: planten marihuana a Macedònia del Nord) i quins consells econòmics poden donar-nos per als pròxims anys.Pregunta: ¿Quina és la intrahistòria del vídeo que us va posar al focus de tot Espanya?Simón Pérez: Nosaltres pujàvem aquesta mena de vídeos a internet i teníem contacte amb molts periodistes. Vam recórrer a un de confiança amb qui sempre podíem comptar. Era Luis Balcarce, que treballava per a Alfonso Rojo a Periodista Digital. Vam gravar un vídeo en el qual sortíem amb ell, que ens feia preguntes. Després vam anar tots tres a dinar, cap a les 2 del migdia. Ens va fer allargar la sobretaula fins a les 12 de la nit, unes hores en què vam estar bevent molt. Després, la Silvia i jo vam anar al bingo. Vam dormir poc i l’endemà teníem altres compromisos i dinars. El càmera ens va dir que el vídeo no havia sortit bé i que s’havia de repetir, tot i que aquella vegada ell no sortia amb nosaltres. Ens va posar als dos a gravar. Jo en aquell moment no me’n vaig adonar perquè ens coneixíem des de feia molt temps. Però amb el temps vaig veure que allò va ser una emboscada.

Silvia Charro: Era la meva primera aparició a càmera. En aquella època, jo treballava a la immobiliària Engel & Völkers. Sabem que en aquell mitjà hi va haver una reunió per veure si el publicaven o no, però van decidir publicar-ho igualment. Ells hi van veure el morbo i el vídeo es va fer viral.

P: Passats cinc anys teníeu raó, calia contractar les hipoteques a tipus fix.SP: En aquell moment vèiem una cosa molt clara en economia. L’Euríbor estava molt baix. En aquell moment jo aconseguia hipoteques a tipus fix a l’1,15%. Si demanes un préstec a l’1% i la inflació està al 2%, tu hi guanyes. T’estaves finançant a un tipus d’interès real negatiu, per això dèiem que eren diners regalats.

P. A partir d’allà, la travessia pel desert.SP: Vam passar una temporada realment dolenta. Vam perdre la feina i tot el que teníem. Guanyàvem més de 5.000 euros al mes i teníem unes despeses d’uns 3.500. De sobte, deixem de tenir diners per assumir aquestes despeses. Ho vam perdre tot. Vam tenir problemes psicològics. Vam passar una època fotuda. Vam haver de marxar a Galícia a viure a casa de l’àvia de la Silvia o en un cotxe. Vam obrir un canal a YouTube en el qual fèiem reptes (tant la Silvia com el Simón complien els desitjos de l’audiència de YouTube a canvi de diners, com rapar-se el cabell o tatuar-se el logo de Forocoches).

SC: Vam anar fins i tot al ‘Sálvame’. Va ser complicat perquè els amics no et volen ni veure, la família s’avergonyeix bastant, vam acabar vivint en un cotxe... Però la gent ens parava pel carrer, ens aclamava, ens demanava fotos...

P. Així que després va arribar la resurrecció.SC: Aquella situació va durar uns 9 mesos. Com que no ens volien contractar, vam decidir que havíem de muntar nosaltres una empresa, perquè la gent ens continuava demanant consells sobre hipoteques. Així que, després de tocar fons, vam decidir que havíem de sortir d’allò sols i pel nostre compte. Va ser dur, però ens teníem l’un a l’altra.

SP: Quan es va gravar el vídeo ja teníem pensat muntar Neotecalia, una empresa humil per fer hipoteques. Després del vídeo, vam decidir aprofitar la viralitat. Llavors vam treure un altre producte perquè no ens entraven prou hipoteques, només tres o quatre al mes. Vam començar obrint comptes de compravenda d’actius financers (‘trading’). Després vam entrar en les assegurances, vam incorporar llum i gas i vam acabar amb la telefonia. Nosaltres busquem la millor oferta per al client, per exemple, per a un mòbil. Després l’empresa ens paga una comissió per donar d’alta el client.

P. I vau passar d’allà al vostre propi canal, que d’alguna manera us va vincular fins i tot a la indústria pornogràfica.SP: És un projecte de canal que es diu SS Conexión. Ens van contactar des d’una ‘network’ (xarxa de treball) per incorporar el nostre canal. Però li vam dir que encara no monetitzava perquè no teníem prou subscriptors. Llavors ens van oferir quedar-nos el canal d’una persona que tenia el seu canal abandonat però tenia amb 24.000 subscriptors. El que passa és que aquell canal era propietat d’Arnaldo, el propietari de ‘Fakings’ (una web espanyola de porno), que l’utilitzava per als seus negocis. El vam assumir nosaltres i de seguida vam pujar a 44 mil subscriptors. Però en poc temps vam començar a perdre’n perquè els del principi es quedaven al canal perquè oferia... un altre tipus de contingut. Així que vam baixar a 24 mil una altra vegada. Vam estar caient durant un any i mig.

SC: Arnaldo coneixia Jordi ‘el Niño Polla’, amb qui ens vam fer una foto al llit. Allò va ser un ‘troleig’ a la premsa, perquè ningú ens va trucar ni ens va preguntar. Tothom va donar per fet que faríem porno. Vam aprofitar aquella viralitat per promocionar-nos.

P. És una aposta arriscada vincular la informació d’assessoria econòmica amb un canal que oferia contingut eròtic.SP: Sí, no vam tenir bons assessors...

SC: Però som conscients que sense el factor viral mai ens haguéssim dedicat a aquestes coses a les quals ens dediquem ara, perquè abans només treballàvem amb bancs.

P. ¿I a què es dediquen ara, a més de donar informació econòmica al seu canal i assenyalar presumptes estafes econòmiques i en l’àmbit de les criptomonedes?SP: Estem plantant marihuana a Macedònia del Nord.

P. ¿Marihuana sense THC (el principi actiu que col·loca) i amb CBD (el principi que no col·loca però que té propietats terapèutiques i no és il·legal)?SC: No, no. Marihuana amb THC. Estem plantant una varietat molt potent que es diu Great White Shark, que té molta resina. Però ho fem per a la indústria farmacèutica. Tenim les llicències per plantar. Ho vam intentar primer a Espanya amb el CBD, però no vam trobar ningú que ens llogués una part. Quan ho vam aconseguir, el CBD havia baixat un 80%. Llavors vam optar per la marihuana amb THC. Ho vam intentar primer a Portugal, on estan bastant més avançats que nosaltres en aquest tema. Però era plantació d’exterior i només donava una collita a l’any. I després ens va sortir l’oportunitat de Macedònia del Nord. Jo no sabia ni on era, només que era la zona de l’antiga Iugoslàvia i em pensava que era un lloc perillós. Però tot el contrari. És un lloc molt maco on es pot treballar bé perquè tenen una altra legislació.

SP: Aquesta empresa es diu Green Capital. Precisament avui hem tallat la primera collita. A Macedònia del Nord són plantacions d’interior, de manera que podem treure 4 collites a l’any. Tenim 20.000 plantes. Una xifra que volem ampliar. Nosaltres plantem i la proporcionem als distribuïdors de la indústria farmacèutica. I la inversió de 800.000 euros va sortir dels ‘youtubers’ que ens seguien.

P. ¿Les coses tornen llavors al seu curs?SP: Si tot surt com esperem, l’any que ve estarem en una situació econòmica com la que teníem just abans del [vídeo] viral. Amb tot pagat als inversors i un pla de negoci molt interessant. No és marihuana per a tràfic. És per a la indústria farmacèutica, que el cànnabis amb THC té molta demanda. En països com Malta i Xipre està funcionant molt bé.

P: Fa cinc anys vau ser uns visionaris. Ara, ¿quina és la vostra previsió?SP: El meu consell ara és no hipotecar-se i no comprar perquè esperem que les pujades de tipus d’interès provoquin una rebentada en el mercat immobiliari i una crisi de deute en bancs, països, persones i empreses, com va passar el 2007 i 2008. Venen coses fotudes. Hi haurà tensions de deute perquè la dels països ha augmentat molt en els últims anys i quan Espanya hagi de pagar un 5% o 6% patirà un munt. Qui ha de demanar diners, que encara no ho faci i s’esperi, mentre que, qui tingui estalvis, que diversifiqui molt perquè vindran corbes i hi pot haver alguna fallida: algun país del món i algun banc pot fer fallida i haver-hi un ‘corralito’ el 2024.

P: ¿D’això ja vau fer un llibre?

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

SP: Jo vaig escriure un llibre el 2012 que era Defiende tu dinero. Estaria bé fer una edició nova adaptada a aquesta crisi perquè t’ensenya a defensar-te de la fallida del teu banc, del teu país, d’un ‘corralito’ i del final de l’euro. El típic estalviador ho té tot al seu banc, ficat en dipòsits i accions. Però si fa fallida, ho perd tot. A aquesta gent li diem que tinguin allà un màxim del 20%. El que va un pas més enllà té deute d’Espanya, però recomanem tenir un 10% o un 20% màxim. Per evitar un ‘corralito’ podries obrir un compte en un banc estranger, però és més fàcil obrir una cartera de fons internacionals: a Luxemburg, als EUA i al Regne Unit, per exemple.

P: Llavors, ¿creuen que pot sorgir un ‘corralito’ a Espanya?SP: A Xipre es va produir i van fer el següent: havien de fer una quitació als dipòsits perquè alguns bancs estaven malament i van decidir fer-los-ho a tots del 15%, tant als que estaven bé com als que estaven malament. Tot i que estiguessis al banc més solvent, et feien la quitació igual. A Grècia, es van establir dos ‘corralitos’ per fer una quitació després. A Portugal, el Banc Espirito Santo, el més gran de tot el país, va fer fallida i la gent va perdre els diners en accions i bons. No dic que hagi de passar, però és un fet que hem de contemplar. El més probable és que cap d’aquests escenaris arribi a Espanya, sinó en algun país del món. Com espanyols que som no podem tenir tota la nostra cartera concentrada aquí, que és una de les pitjors economies del món.