Juan Avellaneda: «Les temporades ja no existeixen»

Aquest dijous, el ‘dandi de la moda’, gran amic de Tamara Falcó i de la supermodel Nieves Álvarez, serà l’encarregat, amb la seva firma homònima Avellaneda, de posar la guinda a la passarel·la 080 amb ‘Sunset mirage’ (‘Miratge cap al tard’), la seva nova col·lecció, inspirada en «la màgia del capvespre» amb peces «delicades, sofisticades i atemporals».

¿Com descriu la seva nova proposta, ‘Sunset mirage’?

Hi ha una gran part de sastreria tant per ell com per ella, amb una gamma cromàtica que enalteix el capvespre, l’avantsala de qualsevol festa o esdeveniment. Un moment meravellós, molt íntim, quan s’acaba el dia i la llum és fantàstica, amb unes tonalitats que aporten màgia. La llum de Barcelona es pinta d’aquests colors que es barregen entre ells.

¿Quins aires respira la col·lecció?

Sofisticació, barreges de color, romanticisme... Tot el que faig no resulta gens agressiu. Sí que és veritat que la model pot tenir una imatge més forta, però les peces són delicades alhora que sofisticades.

¿Quin protagonisme recau en la seva peça fetitxe, l’esmòquing?

Des de la meitat de la desfilada i fins al final són tot reinterpretacions de l’esmòquing. Moltes peces es transformen en una diversitat de peces. Per exemple, el faixí es converteix en un top.

¿Quines novetats ha incorporat?

Hi ha nous jocs de volum en els vestits, però considero que una marca ha de ser fidel al que és. Per exemple, sí jo ara em poso a fer roba esportiva no té cap sentit, no és el meu ADN. Fa 50.000 anys que Chanel fa el mateix. És important reinterpretar els codis d’identitat. Per això tinc una certa obsessió a recrear peces que s’han pogut veure en altres desfilades. Hem de transmetre al client que la temporada no existeix, és a dir, que hi ha peces que poden conviure portades d’una altra forma i complementades amb una altra camisa o un altre abric... Es parla molt de sostenibilitat i crec que en aquest sentit la sostenibilitat passa per la recreació de la mateixa peça. De vegades sembla que el dissenyador ha de llançar el 100% de propostes noves, però jo defenso que s’han de recrear peces d’altres desfilades presentades de diferent forma.

¿La seva estètica s’allunya de les tendències?

Les tendències no em quadren. Són una cosa molt puntual, efímera... Sempre he sigut fidel als meus codis i intento jugar amb el masculí i el femení. Nombroses peces no tenen gènere i a la passarel·la hi ha moments que noi i noia vesteixen igual.

Sempre s’ha mostrat a favor de les desfilades en format digital. ¿Creu que hi ha alguna fórmula més sostenible per a la passarel·la?

Hahaha, tant de bo tingués la fórmula perfecta. La desfilada té una part de màgia que el format digital no aconsegueix, però m’inclino més pel digital perquè pots plasmar millor el teu univers, llueix molt més i em puc diferenciar dels altres dissenyadors. A la desfilada només ensenyes les peces. Crec que la fórmula més encertada consisteix a combinar les dues coses, una edició amb desfilades, i la següent, amb ‘fashion films’. I així no avorreixes, perquè si veus quatre desfilades seguides potser n’acabes fart.

¿Li molesta que l’anomenin el ‘dandi de la moda’?

No em molesta en absolut. Recordo que una vegada fins i tot em van anomenar el dandi teatral (riu). El que més m’agrada és que es reconegui el nostre estil. Quan vaig començar el 2016, tenia molt clar què volia fer, però em costava molt definir el meu disseny. Ara hem aconseguit que es reconegui la nostra identitat.

Si hagués de definir el seu treball en quatre paraules, ¿quines triaria?

Atemporal, sofisticació, diversió i contemporani.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Com es troba la seva amiga Tamara Falcó després de la ruptura amb el seu nòvio?

Sabia que m’ho preguntaries (riu). Està en xoc, però molt tranquil·la. S’està prenent un temps per ella i ara està centradá en tot el que la fa feliç.