‘Mamarazzis’ diuen: Charlene i Albert de Mònaco se separen

I si totes les cases reials cuiden al màxim la seva imatge pública, al principat de Mònaco porten el control de la premsa a la màxima expressió. ¿Ningú es pregunta per què no hi ha més imatges ni més seguiment de Charlene? S’ha passat un any i mig desapareguda i no n’hem sabut pràcticament res. ¿Algú s’imagina que la reina Letíca fos il·localitzable durant un any i mig? ¿O que Kate Middleton visqués sola durant dos anys a les quimbambes? Cau el ‘Daily Mail’, la BBC i la Commonwealth. És impensable. A Mònaco ja és una altra cosa. És la monarquia més opaca de tot Europa. Charlene fa gairebé tres anys que és fora del focus mediàtic. Primer es va instal·lar a Sud-àfrica i més tard va fixar la seva residència a Suïssa. El control que exerceixen els Grimaldi en els mitjans de comunicació permet que no es filtrin més detalls ni més imatges d’ella.

Em comenta un dels millors paparazzis del nostre país que a Mònaco és dificilíssim treballar. Els fotògrafs no poden anar pel carrer i fer guàrdia a la família reial. Bé, només poden fer-ho si als protagonistes els ve de gust o si els interessa. Si Estefania volia quedar maca en unes fotografies a la platja, només havia de parlar amb l’agència que habitualment la fotografiava, ¡et voilà! Reportatge maquíssim a les revistes. Res de sorpreses. No hi ha més opcions a Mònaco. Si els fotògrafs decideixen treballar fora del control establert es poden trobar amb una demanda per assetjament, ser expulsats immediatament del país o una cosa molt pitjor: que els deneguin l’acreditació en tots els actes. Sense embuts, a Mònaco no hi ha la llibertat de premsa, almenys en la del cor.  

Parlant de la menstruació

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Durant aquests anys, Chenoa, Sara Sálamo, Beth Rodergas i Marta Pombo han parlat obertament que han patit endometriosi. Totes han ajudat a donar visibilitat a una malaltia que pateix 1 de cada 10 dones. Perquè de vegades la regla es converteix en una malaltia. Aquesta setmana tothom a parlat de la salut menstrual, fins i tot aquells que no saben que en algunes ocasions pot resultar molt invalidant. Les dones podran accedir a tres dies de baixa laboral si la menstruació és dolorosa. La polèmica està servida.

Molts dels rostres coneguts d’aquest país s’hi han posicionat en contra. No els citarem. Per què fer-ho. Així, com a consell, qui no sagni durant cinc dies per cap dels seus orificis i qui no sigui capaç d’empatitzar, que deixi les xarxes socials de banda. Anar en contra d’un dret laboral només perquè tu no n’ets un dels beneficiats és un símptoma més del masclisme més recalcitrant al qual estem sotmeses. I n’estem fartes.