Dulceida deixa les xarxes socials: «Està sent un any de merda»

Els últims mesos no estan sent fàcils per a Dulceida. Aquest mateix estiu la ‘it girl’ catalana s’ha separat d’Alba Paul després de set anys d’amor i només fa uns dies plorava la pèrdua d’una de les persones més importants de la seva vida: la seva àvia .

«Avui faig una aturada, avui me’n vaig. Necessito reconstruir-me, necessito abraçar-me i cuidar-me per tornar. Em sento perduda i necessito trobar el camí per recuperar la meva alegria i tornar a reconèixer-me, tornar a ser jo i tornar-me a estimar. Està sent un any de merda. Dimarts se’n va anar la meva àvia per sempre i la trobo a faltar a cada minut, continuo sense creure-m’ho i fa mal. Tot i que sé que ara ella m’ajudarà», afirma la carta que ha publicat en el seu perfil d’Instagram juntament amb un vídeo en què se la pot veure en una platja durant una posta de sol.

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

Aída Domenech Pascual (Badalona, 1989), més coneguda com a ‘Dulceida’, no està passant pel seu millor moment i ha confessat què li passa: «Des de fa uns mesos estic rebent un assetjament constant a les xarxes socials sobre la meva relació, per part d’uns quants, que fan molt soroll i també molt mal a mi i a les persones que m’estimen. Per aquestes raons, per mi i per la meva salut mental, necessito parar. Soc una persona molt forta i mai vaig pensar que podria arribar a sentir-me com em sento avui, però jo mateixa m’estic fent mal i no puc més. En alguns moments soc la meva pitjor enemiga exigint-me i destrossant-me, estic segura que molts m’entendreu».

El primer: la salut mental

Dulceida ha demanat comprensió i ha assegurat que ben aviat tornarà al mitjà pel qual es va convertir en la professional que és avui dia: «De vegades, no pots amb tot i s’ha de parar, demanar ajuda i prioritzar la teva salut mental. Estic disposada a continuar lluitant i fer de tot això un aprenentatge per quedar-me amb el bo i intentar millorar el dolent. Serà estrany, a la meva tornada us ho explicaré. Fa 12 anys que dono guerra per aquí, compartint molt de mi cada dia, acompanyada sempre pels millors, una família de preciosos plena d’amor. Soc una dona forta però sento que ara mateix estic carregant amb molt i això no pot ser un pes més, no em sento amb forces. Espero tenir-les al setembre i tornar al màxim, amb el meu somriure, la meva veu repel·lent de bebè, molt amor per donar-vos i aventures per viure. Us estimo sempre».