Laia Marull: «Com Mariana Pineda, el meu motor a la vida és l’amor i la llibertat»

Laia Marull arriba al Teatro Español de Madrid convertida en Mariana Pineda, una dona «valenta» que es mou per «amor» i que avui «lluitaria sense parar, perquè hi continua havent injustícies en una democràcia», diu l’actriu, que adverteix: «Hem de ser vigilants i no perdre les llibertats que tenim».

«Mariana Pineda es mou per amor, un amor pur dotat de tant valor i valentia que es veu en la disjuntiva de seguir els seus ideals o de perdre la seva pròpia vida. Ella decideix ser valenta», ha explicat en una entrevista amb Efe. L’actriu catalana se sent còmoda a la pell d’aquesta heroïna, un personatge «fort i icònic, amb gran dignitat per defensar les seves idees fins a la mort», i assegura que sent «indignació» amb els polítics actuals. Si hagués de comparar els polítics actuals amb Mariana Pineda, li agradaria que, almenys, fossin «conseqüents amb les seves idees i que tinguessin la capacitat de fer el que diuen».

Una cosa tan simple i senzilla. «No estan a l’altura del càrrec que tenen», afegeix l’actriu, que prefereix mantenir silenci quant a la pandèmia al considerar que és una situació complicada i que «ningú no té la vareta màgica, però assenyala que les coses es podrien fer millor» i que «estem constantment en el vull i no puc». Mariana Pineda encaixaria perfectament en l’actualitat del segle XXI, «tindria moltes coses per les quals lluitar i ho faria sense parar; avui dia hi continua havent moltes injustícies en una democràcia», diu l’actriu, que adverteix que «hem de ser vigilants i no perdre llibertats que tenim com a societat i com a individus».

Creu que la Covid-19 va per a llarg. «Ens hem de relaxar i actuar amb responsabilitat per poder viure, això no desapareixerà d’un dia per l’altre». Segons la seva opinió, Mariana Pineda és un personatge fort, però no ha sigut «tan bèstia» com d’altres que ha interpretat, recorda la seva ‘Lulú’, sota la direcció de Mario Gas. «Em va la marxa, busco coses complicades i difícils», assegura.

Malgrat el seu caràcter, «la Mariana de Lorca es porta sola, té tanta poesia el text», afegeix l’actriu, guanyadora de tres Goya. El seu nom sempre va enganxat a dones valentes, com ara la Pilar a ‘Te doy mis ojos’ (2003), d’Icíar Bollaín «Em van els personatges dramàtics, els disfruto molt, cada un és un món en què m’he de submergir». Donaria la «benvinguda» a una comèdia, tot i que reconeix que li agraden els personatges que la desafien, «aquells que quan els llegeixo no sé si seré capaç d’interpretar».

Les arts escèniques i el cine estan molt tocades econòmicament, però assegura que es considera «una afortunada» amb aquesta ‘Mariana Pineda’, tot i que ara, amb el toc de queda per la pandèmia, cada funció és un repte. «Poder aixecar el teló és una sensació tan bonica; agraeixo tant que la gent vingui al teatre», apunta la protagonista de ‘Pa negre’ (2010), que recomana en aquests dies tan tristos «alimentar l’ànima i donar llum als cors» amb la veu de Lorca i altres grans de l’escena. El cine i la televisió també han trobat un lloc en la seva carrera professional. «Pensava que m’agradava més el cine, que la càmera entrés en mi, però ara soc més de teatre, m’aporta molt, em té atrapada». Quan se li pregunta què té en comú amb Mariana Pineda, diu: «Com ella, el meu motor a la vida és l’amor i la llibertat; també comparteixo aquesta energia».

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Junt amb Marull, Álex Gadea, Óscar Safra, Aurora Herrero, Marta Gómez, Silvana Navas, Sara Cifuentes, Fernando Huesca i José Fernández conformen l’elenc d’aquesta obra, que estarà des del 27 de gener fins al 7 de febrer al Teatro Español de Madrid.

Formada a l’escola de teatre Nancy Tuñón, Laia Marull (Barcelona, 1973) va debutar professionalment en la sèrie de TV-3 ‘Estació d’enllaç, per desenvolupar una carrera artística principalment al cine, amb títols com ara ‘Fugitivas’ (2000), Concha de Plata i Goya a la millor actriu revelació; ‘Te doy mis ojos’ (2003), Goya a la millor interpretació femenina protagonista, i ‘Pa negre’ (2010), Goya a la millor interpretació femenina de repartiment. A la televisió ha participat en sèries i telefilms com ‘Ermessenda’ (2011), ‘Los nuestros’ (2015) i ‘Carlos, rey emperador (2015-2016), i al teatre, en obres com ‘Roberto Zucco’ (2013), ‘Incendios’ (2016-2017) i ‘La dansa de la venjança’ (2018-2019).