ENTREVISTA
Cristina Soria: «Viure tantes setmanes en alerta és esgotador»
lmmarco53606795 gente cristina soria200605115907
La seva veu sona segura a l’altre costat del telèfon. Positivisme a dojo. La ‘coach’ que ha aparegut a la televisió gràcies a ‘La fàbrica de la tele’ (’Espejo público’, ‘Sálvame’) ara escriu sobre les nostres fortaleses.
-Abans que res, ¿quina diferència a un ‘coach’ d’un psicòleg?
-Son professions diferents. Ells tenen pacients i treballen patologies, fan teràpia. El sistema de treball és completament diferent. Els ‘coaches’ treballem sobre objectius i metes assumibles i tenim clients. Donem eines perquè cada un prengui consciència d’on vol arribar.
-¿Què explica en aquest llibre que no hagi escrit abans?
-Abordo les fortaleses. Com podem assolir metes, objectius, somnis... comptant amb els recursos que tenim cadascun de nosaltres. Aprofundeixo en una cosa que m’apassiona, que és la neurociència. No podem desvincular-nos del cervell i per això parlo amb diversos professionals de forma molt comprensible per a tothom.
-¿Els clients continuen sent majoritàriament dones?
-Sí. Això no ha variat.
-Al llibre no es parla de la situació actual, però aquest estat d’alarma també ha sigut un exemple de fortalesa.
-Sí, vaig entregar el manuscrit al gener, havia de publicar-se a l’abril i es va parar tot per la crisi sanitària. Però jo crec que ara més que mai és útil, perquè s’han produït diversos canvis i els que encara han d’arribar. Està clar que molta gent ha de reorganitzar la seva vida i de forma radical i profunda, parlo dels que han perdut el seu lloc de treball, per exemple. Qualsevol eina i pensament en positiu els ajudarà a deixar anar pressió.
-Doncs estic pensant en els milers de damnificats de Nissan i en una carta que publicàvem l’altre dia que deia: ‘Ja n’hi ha prou de les frases de tassa pròpies dels ‘coaches’, com això del ‘Tornarem amb més força’’.
-Pensant en les persones que es queden sense feina, de debò, primer s’ha d’acceptar la situació, que és el que més costa. A l’ésser humà no li agrada la incertesa perquè fa que caminem per un terreny que no sabem on ens porta i el cervell comença a enviar missatges devastadors. A partir d’aquí ens podem continuar queixant i picant de peus enrabiats i aferrats als pensaments negatius o podem començar a construir, buscant una sortida, una reinvenció, una alternativa. Una altra de les coses que cal analitzar és què puc aprendre d’una situació dolenta. I a partir de gestionar tot això, veure com podem avançar per un altre camí traient-nos les castanyes del foc, com vulgarment es diu, perquè ningú ho farà per tu. Deixa de banda aquests pensaments sabotejadors perquè plorant no aconseguiràs res i mira quins recursos i quines habilitats tens. No pensis en el que em falta sinó en el que ja tinc.
-També hem vist una altra gestualitat en els líders polítics.
-El contagi emocional es produeix d’una forma molt ràpida, les emocions ens enceguen, i la classe política, al final, el que està transmetent, és igual el color i la ideologia, és la falta de rumb. Cadascú està pensant en el seu tros de pastís.
-El confinament també ha servit per a la introspecció.
-Sí, però també li dic que parar de sobte d’un dia per l’altre i no per a 15 dies com es pensava al principi no ha sigut gens fàcil. I viure tantes setmanes en alerta és esgotador. També hi haurà qui hagi viscut això com una letargia i seguirà com abans.
-Precisament d’això parlava fa uns dies en una trobada digital amb Anne Igartiburu. Molta gent no coneix aquesta faceta de la presentadora de ‘Corazón’.
-Sí, pocs ho saben. Però ella és una comunicadora nada i una gran professional i està fent una tasca meravellosa. A través del seu canal d’Instagram ha tingut converses diàries amb persones de diferents àmbits que estan oferint la seva experiència i els seus coneixements. L’Anne és una gran ‘coach’.
Notícies relacionades-¿Què és el que més l’ha sorprès de la reacció de la gent en el seu confinament?
-Doncs a part de la generositat de la gent de la cultura, amb les seves actuacions, el que més m’ha fascinat ha sigut com la població gran ha sigut capaç d’utilitzar la tecnologia. Gent que ha entrat a Instagram o que mai havia fet una videotrucada, les converses per Skype... Tot i que faltés aquesta abraçada que tant ajuda almenys hem tingut la sensació d’estar més en contacte amb la gent que ens importa.
