Roberto Verino: «Sortim d'això i les altres coses ja s'arreglaran, com sempre»

Ens parla des de la vall de Monterrei, a Verín (Ourense), la terra on va néixer aquest nom propi de la moda gallega. Verín és el territori pel qual va apostar i que va portar fins i tot el seu cognom i la seva firma de roba. Allà, a més, el 1998, va obrir el seu celler: Gargallo. Roberto Verino ha cedit teixit i patró per confeccionar bates per als hospitals gallecs. 

-Soc a la meva casa de Verín, sí, al costat del celler, en un lloc magnífic, amb el castell i la vinya, veient créixer els brots dels ceps. Sé que soc un afortunat i ho he de dir als quatre vents. 

-La naturalesa s’obre pas en aquesta primavera tràgica.

-L’ésser humà té aquesta capacitat de sobreposar-se a les adversitats. L’única manera de tirar endavant és tenir un esperit combatiu i optimista. No hi ha cap altra fórmula. I li ho diu una persona amb els 75 a punt de fer. I com es diu molt per aquí: en sap més el diable per vell que per diable. Així que ens abocarem en salvar vides, que ara mateix és el primordial, en pensar en la gent que ho està passant malament, en els que han perdut un ésser estimat o el que lluita a les ucis. Ens ajudarem a sortir d’això i les altres coses ja s’arreglaran, com s’han arreglat sempre. 

-¿Com s’han organitzat per portar bates als hospitals?

-Abans de decretar-se l’estat d’alarma, tornant de Mèxic de presentar la col·lección ‘Legado’, em van explicar la situació i la necessitat de material, aquí a l’hospital de Verín, i vam veure que calia fer un cop de mà. Era una manera d’agrair tot el que està fent el personal sanitari i de donar-los una cosa que necessiten, a més del nostre aplaudiment. Nosaltres aportem el teixit i el patró, altres empreses el tallen i d’altres el confeccionen, en cadena, tots coordinats.

-Aquest malson l’oblidarem aviat.

-La vida continuarà i ens n’oblidarem aviat, malauradament. Perquè aquesta lliçó ens hauria de fer reflexionar molt i tenim memòria de peix. Al final tot això és també conseqüència de la nostra falta de rigor i de compromís amb la naturalesa, una cosa que jo personalment intento defensar i des de fa molt temps, miri des d’on li parlo. Hauríem de respectar molt més la naturalesa.   

-Ens hem ficat a casa amb la roba d’hivern i en sortirem gairebé amb la d’estiu. Aquest canvi d’armari ens hauria d’ajudar a reflexionar sobre el bàsic i el superflu. 

-Jo sempre he sigut un enorme defensor dels armaris intel·ligents. Cal ser molt acurat per no caure en el malbaratament. He buscat sempre fer uns bons bàsics d’altíssima qualitat, però amb alguna cosa que anés més enllà de simplement vestir-se. A mi m’interessa molt aquest exercici de racionalitat, que en aquests moments és gairebé un dilema global. 

-Modesto Lomba, president de l’ACME (Associació de Creadors de Moda), xifrava en 90 milions d’euros les pèrdues dels seus més de 50 associats el mes d’abril.

-De les xifres no li puc dir res perquè no me n’ocupo. Estic treballant en la part creativa, pensant que això s’haurà de resoldre i buscant solucions perquè el que fem interessi al nostre consumidor, que és a qui m’he de dirigir i el que m’ha seguit durant tants anys. Això és el que m’anima i m’il·lusiona. Jo tinc la vista posada ara en la primevera del 2021.

-En la seva trajectòria empresarial ja ha viscut altres moments complicats i ha hagut de bregar amb els bancs, penso en l’anterior crisi econòmica, que el va agafar en plena expansió internacional. 

-Miri. Jo em vaig formar a París, vaig tornar a Galícia i vaig muntar l’empresa aquí, una cosa que podria considerar-se una aberració. I ho vaig fer perquè la gent no hagués de marxar del poble, emigrar a alguna ciutat. Amb això el que vull dir és que sempre he tingut tendència a complicar-me la vida, perquè les coses fàcils les fa qualsevol. 

-¿I no ha arribat el moment de deixar els esbossos de banda?

-Tant de bo tingui energia i capacitat per continuar molts anys i en bones condicions; el contrari seria més un càstig que un avantatge. Jo ho dic sempre: vull continuar treballant fins als 98 anys i després prendre’m alguns anys sabàtics. Això ho dic perquè no me’n vull anar. M’ho dic, m’ho crec i potser així pot ser més cert, és una prova més, com pot veure, del meu optimisme i que, en qualsevol lluita, un ha d’estar convençut que vencerà.  

-Ja ho veig. No pot parar quiet.

A mi el treball m’ajuda a ser més persona, a ser més feliç, a estimar i a sentir-me més estimat. Així que espero haver heretat els bons gens dels meus avis paterns i materns i dels meus pares. Tots ells van disfrutar de la seva vida fins a prop dels cent anys amb la ment clara. 

-Karl Lagerfeld detestava el xandall i els pijames. Crec que vostè tampoc n’és gaire partidari com a vestimenta de confinament.

-Totalment. Jo soc dels que opinen que aquesta situació excepcional no t’ha de fer un conformista. ¿L’americana a casa? Per descomptat. ¿Per què m’he de canviar si no surto?. Res millor que posar-te ben maco o maca per a les persones que veuràs, encara que sigui per Skype. No s’ha d’abaixar la guàrdia. Cal fer l’impossible per sentir-se amb ànim i no rendir-se.

-La moda com a xut d’autoestima.  

-Per descomptat. El que passa és que de vegades hi ha un joc una mica pervers perquè seguir la moda no li queda bé a tothom o no li escau com cal perquè et pot arribar a disfressar, a mostrar-te com no ets. El meu treball també consisteix a fer unes peces que estiguin al marge de la tendències, que perdurin. Com ho veig jo en la balança pesa més l’ètica que l’estètica. 

-¿Tornaran les grans desfilades o caldrà buscar altres fórmules, com el que va fer en la presentació de la col·lecció ‘Legado’, sobre maniquins i en «petit comitè»?

-Ara ja fa quatre anys, el 2016, vaig prendre la decisió de fer el ‘see now, buy now’ (‘ho veig ara, ho compro ara’) presentant les col·leccions d’aquella mateixa temporada, tot i que les temporades es dilueixen cada vegada més. Aquesta idea del ‘see now, buy now’ m’ha portat també a prescindir de la desfilada convencional, de la passarel·la. Ho vam fer així aquest any a Madrid i a Mèxic, fugint de les aglomeracions, durant dos dies en què la clientela i la premsa venien a veure la nostra proposta. Les noves tecnologia ens permeten arribar més ràpid als clients que de debò ens poden interessar. Aquest és el futur, acostar-nos als nostres consumidors, a qui són fidels a la marca, a qui els devem tot. No tinc cap dubte que les desfilades com les hem conegut fins ara tenen els dies comptats. 

-¿ I com són aquests esbossos d’home i dona en els quals treballa?

-Doncs això tinc clar que no hi puc revelar. Tot i que digui que no segueixo les tendències sí que les analitzo i les intento digerir. Sí que puc dir que és un procés interessant perquè després d’una situació com la que estem travessant hem d’aportar solucions estimulants, constructives, que alegrin el dia a dia i, aquesta vegada més que mai, també el cor.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

-I si és amb una copeta de Godello, molt millor.

-Això és l’ideal. Disfrutar de les coses bones que té la vida, que n’hi ha.