ENTREVISTA L'ACTOR D''A CHORUS LINE'

Pablo Puyol: «Si fóssim a Broadway, seria un somni»

L'actor substitueix Antonio Banderas a 'A Chorus Line', el musical que s'estrena al Tívoli

lmmarco52361417 barcelona 18 02 2020 el actor pablo puyol entrevista en el b200220133818

lmmarco52361417 barcelona 18 02 2020 el actor pablo puyol entrevista en el b200220133818 / ALVARO MONGE

3
Es llegeix en minuts
Silvia Alberich

Polifacètic, talentós i treballador, Pablo Puyol Ledesma (Màlaga, 1975) es posa a la pell d’un exigent coreògraf i director teatral a ‘A Chorus Line’, el musical que estrena aquest divendres al teatre Tívoli de Barcelona. Ho fa en substitució d’Antonio Banderas, que al seu torn és productor i codirector d’aquesta brillant peça musical que es va estrenar per primera vegada a Broadway el 1975 i que hi podria tornar aquest mateix any, cantada en espanyol, tot un mèrit si tira endavant.

-Broadway és cada vegada més a prop.

Això sembla, tot i que encara no està confirmat. Tot l’equip ho desitja, perquè seria un somni, així que estem esperant que es confirmi. Si anéssim a Broadway, seria aquest estiu, a l’agost.   

-«A Chorus Line» parla de sacrifici, esforç i treball, valors que vostè té. ¿Què ha sigut el més dur de la seva carrera?

-Deixar la família i els amics de Màlaga. Quan surts de casa no n’ets conscient, però amb el temps t’adones que els trobes a faltar i que necessites aquesta àncora que t’uneix a la terra. Ha estat perseguint el seu somni, però també es perd moltes coses d’ells.

-¿Es penedeix d’alguna cosa?

-No. Com que ningú neix sabent, s’aprèn del que viu. Jo no m’hauria adonat com d’importants són la meva família i els meus amics si no els hagués deixat. Aquesta professió també m’ha ensenyat a saber viure en solitud, trobar-me amb mi mateix i conèixer les meves virtuts i defectes. Hi ha gent que no surt de la seva àrea de confort i no es coneix realment.

-En aquest musical substitueix Antonio Banderas. ¿És un estímul o una pressió afegida?

-Les dues coses. D’una banda, és un estímul brutal, perquè no tots els dies pots ser el substitut d’un candidat a l’Oscar, un guanyador de diversos Goya i una superestrella mundial, i alhora, una pressió per estar a l’altura. També he de dir que Antonio em va deixar molt clar que aquest personatge no és seu ni meu, sinó de qui l’interpreta en aquell moment.

-¿Intenta imitar-lo sobre l’escenari?

-Antonio em va dir que interpretés el personatge com sortís, i això he fet. M’he fixat molt en la seva manera de fer, però al final som molt diferents i això fa que el personatge també ho sigui. Estic molt content d’haver treballat amb Banderas.

-¿Què és el que més l’ha sorprès d’ell?

-Que té molta energia i és molt treballador. Era el primer que arribava als assajos i l’últim a marxar. I tot això ho compaginava amb moltes altres coses: preparava una pel·lícula, en promocionava una altra... Antonio és una persona incansable, molt vital.

-En aquest musical dona vida a Zach, un coreògraf abocat a la seva feina i sense temps per a altres coses, com l’amor. ¿En què s’assembla a ell?

-Crec que en molt poc, ha, ha, ha. De fet, d’un temps ençà, tot i que dedico moltes hores al treball, sempre intento buscar temps per a mi i disfrutar-lo amb la meva gent, ja sigui en família, amics o parella.

-En els seus més de 20 anys de carrera també s’ha atrevit amb les imitacions a ‘Tu cara me suena’.

-Sí. Continuaria treballant eternament en aquest programa, un any rere l’altre. Aniria a totes les edicions i seria feliç. Per a mi, és el millor espai de la televisió. És un programa blanc en el qual els concursants han de treballar, fan una cosa artística, aprendre molt. A més, diverteix i entreté tothom.

Notícies relacionades

-He llegit que va començar a estudiar Biologia.

-Sí, ha, ha, ha. Vaig fer el primer any a la universitat, però, per sort per a la Biologia i per a mi, vaig descobrir el món de la interpretació i vaig decidir centrar-m’hi. En absolut. M’agrada molt la Biologia i tot el que té a veure amb la naturalesa. De fet, jo volia ser genetista, però em vaig adonar que m’ho passava millor a sobre d’un escenari i vaig decidir estudiar Art dramàtic. Per sort, m’ha anat millor que si hagués sigut biòleg.

Temes:

Musicals Teatre