Custo Dalmau: «No renuncio a tornar a desfilar a Madrid i Barcelona»

Custo Dalmau (Tremp, 1959) torna de nou a Nova York a la posada de llarg d’una nova col·lecció. L’ha presentat aquest dilluns en un estudi de Chelsea. Són propostes femenines molt experimentals que volen emocionar.

–Aquesta no és una desfilada qualsevol.

–Aquest crec que ha sigut la desfilada número 47 a Nova York, però com diu no ha sigut una qualsevol. És molt important perquè obrim una nova etapa després de l’aliança amb el grup italià Velmar. L’he titulat ‘Recién pintado’ perquè entrem en una nova fase. Són 62 propostes d’estiu per a les dones molt segures d’elles mateixes, que els agrada vestir amb risc i molta creativitat, amb una proposta propera al luxe.

–Sense renunciar a la barreja de teixits i al color

–Més que el llenguatge gràfic o el llenguatge del color, que per descomptat hi són, són peces molt experimentals amb què retem homenatge sobretot a l’arquitectura, en les geometries i volums, en els talls, les asimetries, obertures molt especials. Hem invertit moltíssimes hores de feina en cada peça. 

–¿Com ha quedat l’empresa?

–Al principi de l’estiu, al juliol, vam firmar un acord, una aliança amb una empresa icònica, molt potent, al món de la moda, Velmar, que el propietat del grup Aeffe S.p.A., i propietària de firmes com Moschino,  Alberta Ferreti, amb la idea de rellançar Custo Barcelona. En això estem

–¿Aquesta aliança és vital per mantenir l’empresa a la superfície? 

–Sí. Feia anys que buscàvem un soci estratègic. La indústria ha canviat moltíssim des que el meu germà David i jo vam començar fa 39 anys i estampàvem les samarretes a Mataró. No té res a veure. I amb aquest pas la part creativa i la propietat es queden a Barcelona, però la producció i la distribució a nivell mundial de les peces es farà des d’Itàlia. Ara em toca viatjar més a Milà. Però a nivell personal m’he tret pes de sobre.

–En aquests moments el difícil no és crear, és vendre. La frase és seva.

–Sí. Havíem de renovar l’estratègia de mercat. Avui la moda està dominada per grans corporacions, ja no està en mans de petites empreses. I amb aquesta aliança esperem actualitzar-nos. Reforçarem també la part creativa, l’I+D, amb gent nova, més jove. 

–¿Com es veu això a la roba?

Amb peces emocionals com les que hem presentat a Nova York. Quan la necessitat de vestir-se està més que coberta per les marques que tots coneixem, la nostra oportunitat ara és fer alguna cosa diferent de la resta, amb un ADN de molta qualitat, vestits que estiguin molt ben pensats i molt ben acabats. Per això ara podrem produir aquestes peces tan sofisticades.

–¿Seran més cares?

–Busquem un públic més exigent i tot això es reflectirà també al preu, sí.

–¿L’home arribarà després?

–Sí. A la col·lecció d’hivern. I mantenim les col·leccions de nen, que s’estan produint a Itàlia amb una altra empresa especialitzada en nens.

–Reconeix que molt del que ha passejat per les passarel·les no arribava a les botigues.

–Lamentablement, va ser així. Per això ara les peces que creem al taller podran tenir reflex industrial i arribar a les botigues. Ara tenim el soci industrial correcte.

–¿Quins són els nous mercats on volen arribar? ¿La Xina i la seva classe adinerada són un objectiu?

–En una primera etapa hi ha tres mercats importants que són Itàlia, els Estats Units i la Xina. Per això un dels objectius és desfilar com més aviat millor a Milà.

–¿I això significarà que l’última desfilada a la Fashion Week de Madrid va ser l’última a Espanya?

–No està decidit que no tornem a Madrid i Barcelona. La presentació de la col·lecció des de fa 23 anys ha sigut Nova York, però la intenció és ser a Milà i no deixar de fer altres presentacions al món, com hem anat fent fins ara.  

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

–Tot i que presentar la roba dues vegades a l’any és gairebé un anacronisme.

–Sí, però tothom continua apostant per les desfilades i realment han evolucionat molt poc des dels últims 30 o 40 anys. Continuen sent un acte social, una cosa difícil de substituir.