Anar al contingut

UNA REFUGIADA ESPECIAL

La model iraniana que va passar dels nus a dormir als carrers de París

Negzzia va patir la persecució del Govern del seu país i tira endavant a França amb dificultats

Efe

La model iraniana que va passar dels nus a dormir als carrers de París

YOAN VALAT

Negzzia lluita per no perdre la il·lusió després de deixar enrere la seva família i la seva vida per poder ser model. Posar despullada li va costar la persecució del Govern iranià, però mantenir la seva llibertat a Europa ha sigut més complicat i l’ha obligat a dormir als carrers de París, en un cas que recorda el de la model barcelonina Nastasia Urbano.

La noia de 29 anys porta nou mesos a París i el mes passat va obtenir l’estatus de refugiada. Abans, el seu cas va fer reaccionar fins i tot el ministre de l’Interior francès, Christophe Castaner, a Twitter: "Naturalment, se li oferirà l’asil".

Però res ha canviat ara per ara. Per a Negzzia (nom fals sota el qual amaga la seva identitat), exposar el seu cos s’ha convertit en una manera de rebel·lió. A l’Iran, on treballava com a model des dels 22 anys, la detenció d’un fotògraf que l’havia retratat despullada va suposar la seva sentència. "Un amic em va dir: acomiada’t del teu cos. Quan em vaig adonar que aquell tipus em delataria vaig agafar una motxilla i vaig fugir a Turquia", explica Negzzia en una entrevista a Efe.

No es fia ni de la seva ombra

Ja no es fia ni de la seva ombra. El seu advocat, un jove d’origen iranià, es va posar en contacte amb ella quan la seva història va començar a omplir les pàgines dels diaris francesos, però ella va tardar un mes a acceptar la seva ajuda per temor que, icom ja li havia passat abans, aquell home intentés aprofitar-se d’ella.

A l’Iran, posar despullada li hauria costat 148 fuetades. A França, on Negzzia esperava poder disfrutar de la seva llibertat, s’ha trobat que exposar el seu cos la converteix a ulls de moltes persones en un objecte sexual.

Negzzia és un nom fals que oculta la veritable identitat de la model. / EFE

A Istanbul va poder treballar un any com a model, però el conservadorisme també es va imposar: "Em vaig tenyir els cabells de vermell i la gent em cridava pel carrer; les pitjors eren les dones. Una vegada, una em va mossegar pel carrer", explica.

Això i el terror que els iranians amb els quals es creuava l’estiguessin espiant o la poguessin delatar la van convèncer per viatjar a Europa. Des de l’altre costat del Mediterrani, París semblava la ciutat somiada.

"Un home em va dir que m’ajudaria. Va arribar el visat i em va trucar dient que tot estava preparat. 'Ja tinc els bitllets, però la primera setmana vull llogar una habitació preciosa davant de la Torre Eiffel. Tu i jo, passant una setmana meravellosa junts’", recorda.

Aaaaaaaand Action ���� #tattoo

Una publicació compartida de  Supergirl (@negzzia) el 

"¿Ell i jo en una habitació d’hotel? Això només té un significat. Mai en la meva vida em ficaria al llit amb algú a canvi de l’èxit. Li vaig dir que no, que si volia ajudar-me que ho fes però que no volia passar una setmana romàntica amb ell. Em va dir ‘d’acord, doncs ja no hi ha feina’, i em va bloquejar", explica.

Sense feina, sense pis i amb els diners que havia pogut estalviar durant el seu any a Turquia, va posar rumb a París, però sense els papers en regla, i aconseguir feina li va ser impossible. I més encara en la moda.

Els diners per al seu allotjament se li van acabar després d’un mes i els tràmits per obtenir l’asil avançaven amb massa lentitud. Es va imposar la necessitat. "No me’n quedava cap altra que confiar en la gent que deia que em volia ajudar. Tots m’anaven fent fora de casa seva perquè no em ficava al llit amb ells. Un dia em deien que m’estimaven i com que no funcionava em recomanaven que em fiqués en el món de la prostitució", narra.

La ràbia i la impotència se li escapen en forma de llàgrimes. Diu que ha intentat treure’s la vida tres vegades. Les tres des que viu a París.

La jove iraniana, en un moment de l’entrevista. / EFE

Al cap de diversos mesos passant de casa en casa –un home la va arribar a tancar una setmana en una habitació i un altre va intentar posar-la a treballar com a 'stripper'–, va preferir dormir al carrer.

L’enèsima proposició de sexe a canvi d’ajuda la va convèncer que era millor no deure res a ningú, i va agafar la seva maleta i se’n va anar al carrer. "La primera nit al carrer va ser molt dura, però per dins em vaig sentir molt millor". Rememora el fred i la gana, la sensació que el temps no passava.

Ajuda de França

Però Negzzia no ha renunciat al seu somni. Un quart de l’ajuda de 400 euros que li dona l’Estat francès –quantitat que no cobreix el preu d’una habitació a París– l’ha estat dedicant al gimnàs per continuar tenint l’oportunitat de complir el seu somni.

Encara a l’espera de rebre el permís de residència, la jove persa, adaptada al paisatge parisenc amb una mitja melena que ressalta la seva esveltesa, va passant de càsting en càsting amb l’esperança de trobar una porta oberta i deixar de viure de favors. Ara són els seus amics del gimnàs els que al conèixer la seva història li han ofert un sostre. La primera nit va dormir durant 24 hores.

Mentrestant, mostrar el seu cos a Instagram, on acumula 120.000 seguidors, continua sent una forma d’insurrecció i de determinació, com ho va ser a Teheran o a Istanbul. "És el meu cos, sé qui soc i sé com visc i faré amb el meu cos el que vulgui (...) Estic orgullosa de mi mateixa perquè lluito pel que vull, perquè no em vaig vendre. I continuo tenint un somni. Vull demostrar-me a mi mateixa i a la gent del meu voltant que créixer no significa deixar de somiar", diu. Costi el que costi.

Temes: Moda Models Iran