Pere Portabella rep la medalla d'or al mèrit cultural

El polític i cineasta Pere Portabella (Figueres, 1927) ha rebut aquest dimarts la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona per la seva "trajectòria professional, compromís cívic, polític i cultural", en paraules de l’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau.

L’alcaldessa ha destacat la ruptura i innovació que Portabella ha portat al llenguatge cinematogràfic i ha reconegut el director com una "figura clau" en la història del cine català i un "referent per entendre la cultura catalana de la segona meitat del segle XX". "L’obra de Portabella és plena d’actualitat i ens continua interpel·lant després de 40 anys perquè defensem la llibertat i lluitem per la recuperació de la memòria històrica", ha afirmat l’edil barcelonina, que veu a les pel·lícules del director una crida a "continuar lluitant contra els discursos de la por emesos per l’extrema dreta".

Transformar la societat

El comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Subirats, ha elogiat la capacitat del director de mirar la cultura com una eina capaç de transformar la societat, així com la seva defensa d’aquelles causes minoritàries que posaven en relleu les injustícies i desigualtats. Durant l’acte, l'alcaldessa també ha volgut recordar als polítics catalans i líders socials presos que, ha dit, "avui no poden ser aquí per un judici absurd que no hauria d’haver començat mai".

En la seva intervenció, Pere Portabella ha assegurat que "la cultura ha de recuperar la seva dimensió política" i de deixar d’entendre’s com un producte, ja que segons la seva opinió "és un espai amb què donem sentit al món". L’homenatjat també ha tingut paraules per almoviment sobiranista català, que ha definit com un "problema polític d’estat complex que s’ha d’abordar dins del marc institucional, entre tots".

Negociar "fins a l’extenuació"

"Quan la resposta de l’Estat és l’aplicació dura dels seus recursos punitius s’allunyen les possibilitats d’una solució democràtica: diàleg i negociació fins a l’extenuació", ha demanat el director, que ha carregat contra la "situació insostenible actual, amb persones exiliades i empresonades" i ha assegurat que "darrere del qüestionament d’un referèndum hi ha un paternalisme insuportable que diu que la gent no està preparada".

Pere Portabella és propietari de la productora Films 59, amb la qual ha produït les pel·lícules de cineastes espanyols tan rellevants com Carlos Saura ('Los golfos’, 1959), Marco Ferreri ('El cochecito’, 1960) o Luis Buñuel ('Viridiana', 1961).

Fites cinematogràfiques

Com a director s’estrena el 1967 amb 'No contéis con los dedos’, un film fet a partir del guió de l’artista Joan Brossa, juntament amb qui va realitzar altres projectes com 'Nocturn 29' (1968), 'Vampir Cuadecuc' (1970), 'Advocats laboristes' (1973) o 'El sopar' (1974). Totes aquestes pel·lícules, malgrat el seu fracàs comercial, van ser una fita en la cinematografia catalana pel seu llenguatge revolucionari i la recerca experimental de nous valors formals.

Durant el franquisme es va implicar en la resistència a través d’accions com la Caputxinada de Barcelona (tancada el 1966 al convent dels Caputxins), la tancada de Montserrat i l’Assemblea de Catalunya (1971), i el 1976 va ser un dels oradors de la primera Diada celebrada després de la mort de Franco.

Senador i diputat

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

El 1977 va abandonar el món del cine al ser elegit senador dins del grup Entesa dels Catalans en les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura i va participar en la comissió per a la redacció de l’actual Constitució espanyola. Posteriorment, en les primeres eleccions al Parlament català celebrades el 1980 va ser elegit diputat, títol que va revalidar després de les autonòmiques de l’any 1988.

Cada estiu des del 1976 organitza el tradicional 'Suquet de peix' a la seva masia de Llofriu, a la Costa Brava, un acte que reuneix destacats membres de la vida política i cultural catalana i nacional. Gràcies a la seva llarga carrera, el 1999 va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi, màxim reconeixement que pot rebre una persona per part de la Generalitat.