Lorenzo Quinn presenta les seves joies amb empremta

Lorenzo Quinn es mou en dues escales. La de les seves escultures, cada vegada més grans perquè així els hi encarreguen. I ara les de les seves joies, una col·lecció que aquest dimecres ha presentat a la joieria Rabat del Passeig de Gràcia de Barcelona. "Estan inspirades en les meves escultures i totes tenen amb un significat, amb missatge. Tinc clar que soc un escultor, no un joier. I respecte molt la tradició de moltes famílies de joiers. Jo feia les joies per a mi, per a la meva dona Giovanna, i per a alguns amics. La gent va començar a veure-les i a demanar-me que en fes més, però això no va néixer com a marca".

De l’empenta d’Esteban Rabat, que feia anys que l’animava a fer una col·lecció, han sortit aquestes peces. En l’origen hi ha una escultura seva de títol Donar i rebre, (que ha donat peu a un braçalet i a un anell), una altra que es diu Els dos mons, una tercera que es diu La gravetat.... El fill de l’actor Antonhy Quinn, de 52 anys, proposa també unes peces individuals i sota demanda. "Es tracta d’unes arracades cada una amb una empremta dactilar, la teva i la de la teva parella, i un anell a joc amb les empremtes dactilars de tots dos, que junts forma una nova empremta, la de la parella". La de la vitrina que s’exposa a Rabat, per cert, té les empremtes de Lorenzo i la de la seva dona Giovanna.  

Lorenzo col·labora en el disseny de les joies amb un equip de dones –"jo sempre envoltat de dones: són més sàvies i més intel·ligents", exposa– i assegura que ha volgut ser coherent. "Com que vull que moltes persones puguin tenir una obra meva hi ha des de plata a or amb pedres, amb diamants. El braçalet de plata costa 290 euros, per posar-te un exemple".

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

Lorenzo tornarà l’any que ve a la Biennal de Venècia. Allà va exposar-hi fa tres anys la seva instal·lació 'Support' (suport), unes mans que subjectaven un palau del Gran Canal que pretenia sensibilitzar sobre els efectes destructius del canvi climàtic. "Les mans de l’home tenen tant poder per salvar com per destruir, per estimar com per odiar, que em va semblar una metàfora encertada per parlar de la necessitat de sostenir un patrimoni únic com Venècia. Però la meva nova proposta, que ja ha sigut acceptada, serà una obra cinc vegades més gran, amb un missatge sobre la immigració."

No para de treballar. Treu el mòbil i mostra una obra gegantina, d’11 metres de llarg per gairebé 6 d’alt, La força de la naturalesa, que ja s’exhibeix a Xangai. Té peces a Qatar. "I he rebut un encàrrec de cinc escultures per a l’exterior d’uns gratacels a Bombai (Índia). Acaba d’arribar també d’Art Basel a Miami. Reconeix que és un cul inquiet, però tot i que ha viscut a Itàlia i als Estats Units fa 22 anys que viu a Gavà. "Decididament no hi ha cap lloc millor. Allà hem inaugurat un espai enorme de 3.000 metres quadrats. I a Valls hi continuo tenint una farga que treballa exclusivament per a mi. Així que soc a casa".