Dos vells amics

Coincideixen a les nostres llibreries els nous llibres de dos vells amics –l’un de l’altre, no meus, ¡prou han fet alegrant-me la vida a distància!–, l’il·lustrador Jean-Jacques Sempé (Bordeus, 1932) i l’escriptor René Goscinny (París, 1926-1977), creador dels irreductibles gals Astèrix i Obèlix.

Només van treballar junts en una ocasió, però la van fer durar bastant, del 1956 al 1964, que és quan es van publicar les aventures d’'El petit Nicolas', creades pel segon i il·lustrades pel primer, en diferents revistes, entre les quals, la mítica 'Pilote', que dirigia Goscinny (quina pena que aquest nom l’acabéssim aplicant a Espanya a un jove tarambana i enredaire superlatiu).

Norma Editorial publica 'Sempé en Nueva York', i Libros del Zorzal fa el mateix amb 'Del Panteón a Buenos Aires’. Cròniques il·lustrades, els títols de les quals no poden ser més fidels al contingut. El primer és una antologia de les il·lustracions tenyides d’un humor malenconiós que Sempé publica des dels seus inicis i en què, com sempre, l’ésser humà apareix com una figura diminuta en comparació amb el seu entorn. Hi ha una pàgina de Sempé, ambientada a París, que defineix a la perfecció la seva visió de la humanitat: en andanes oposades del metro, un home i una dona insignificants es miren mentre, a darrere dels dos, uns enormes cartells publicitaris mostren, respectivament, un cos masculí i un altre de femení perfectes, que no tenen res a veure amb els d’aquests dos usuaris del metro.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

'Del Panteón a Buenos Aires’ recull una sèrie de textos amables sobre la misèria humana, un tema sobre el qual el també guionista d’'Iznogud' i 'Lucky Luke' no va voler mai fer sang. Els aficionats als còmics recordaran els seus guions per a 'Les dingodossiers', sèrie d’historietes de dues pàgines dibuixada per Marcel Gotlib i publicada a ‘Pilote’.

Sempre allunyats del sarcasme i de la crueltat, amb una ironia gens tova, Sempé i Goscinny van desenvolupar la seva obra entre l’humor blanc i l’humor negre, eludint la inanitat del primer i la rudesa del segon, i la seva mirada sobre els humans traspua un fatalisme comprensiu. No m’han presentat mai Sempé, però vaig poder conèixerGoscinny  en la meva adolescència, quan va presentar a El Corte Inglés, amb Morris, el seu últim àlbum: encara el conservo, amb l’amable dedicatòria del guionista i un Lucky Luke que el dibuixant va plasmar en un no res.