Miriam Ponsa porta la política a la passarel·la

Molta gent ha teixit aquests mesos peces grogues a Catalunya. I una veterana de la 080 com Miriam Ponsa també ha portat la seva protesta a la passarel·la, sense necessitat d’un gran aldarull, d’una forma subtil. Amb una peça llarga de llana teixida en negre i groc al final d’una col·lecció titulada La marxa de la sal, en referència al camí de 300 quilòmetres dirigit per Mahatma Gandhi el 1930 que va culminar amb el gest de recollir un grapat de sal de l’Índic. «Aquesta col·lecció és un manifest polític. Igual que Picasso va pintar el Guernica jo necessitava plasmar la lluita pacífica pel dret a decidir del nostre poble. Vull canalitzar la meva protesta d’aquesta manera. I ho he fet mostrant més el concepte que l’estètica», explicava la dissenyadora, després d’una desfilada amb seients reservats en groc i peces que recuperaven en forma d’estampat missatges de Gandhi com Your life is your message o Be the change you want to see in the world.

 La jornada d’ahir del 080, que va tancar Sweet Matitos, va ser també la de la desfilada del dissenyador Albert Villagrasa per a Antonio Miró. La va titular Trekking i hi va desfilar la nedadora Ona Carbonell, a més d’una altra parella molt aplaudida, la que formen la parella de models Rocío Crusset i Juan Betancourt. Una col·lecció molt comercial que remet als colors del bosc a la tardor.

Notícies relacionades

Ana Peleteiro perd el nadó que esperava amb la seva parella Benjamin Compaoré

Una noia es queda tancada en un basar i ‘roba’ dos dels seus articles: "Ho he de confessar"

La nota més acolorida la va posar la desfilada de Krizia Robustella, que amb la il·lustradora Susana López i usant la tècnica del trompe-l’oeil, crea efectes gairebé de còmic a la roba.

Al matí es van veure dues col·leccions només d’home i totes dues de dos dissenyadors emergents. Javier Giron, al capdavant de Jnoring, molt urbana i molt sport de luxe, i el debut del sevillà Jaime Álvarez, al capdavant de Mans Concet & Menswear. «És sastreria revisitada com a mi m’agrada, ni estrafolària ni formal», deia.