Rafa Nadal, icona gai en una polèmica obra de teatre

El tennista Rafael Nadal s'ha convertit de forma inesperada en el protagonista d'una obra de teatre de contingut homoeròtic, després que el dramaturg Peter Gil-Sheridan s'inspirés en ell per a la seva obra The Rafa Play.

L'espectacle, que es pot veure a Nova York només aquest divendres i dissabte, està escrit per Gil-Sheridan i dirigit per Morgan Gould, mentre que l'actor Juan Arturo interpreta Rafa Nadal, que té una història d'amor amb un dramaturg homosexual.

Un trofeu de caça

Gil-Sheridan va crear un personatge basat en ell mateix que aconsegueix una feina a les oficines de l'ATP a Florida i acaba enredat en un tòrrid idil·li amb Nadal, a qui exhibeix als seus amics com si es tractés  d'un trofeu de caça.

El dramaturg va explicar a The New York TimesThe New York Times que l'obra no és "biogràfica" i que el tennista funciona com a "símbol". "Per a mi, com a home gai, ell és l'ideal masculí que busco. Així que en part és ell, i en part no. És graciós. No està sent representat com un home gai, sinó com un símbol gai", va dir Gil-Sheridan.

El clima luxuriós i lasciu de les escenes entre Rafa i Peter del primer acte s'esvaeix després, quan la parella es trasllada a la casa del tennista, a Mallorca, i allà s'adona que són incompatibles, segons el relat de Times.

"Si realment portessis a terme aquesta fantasia, ¿com seria realment? És clar que no funcionaria", va explicar Gil-Sheridan, i va afegir: "El Rafa Nadal que he creat en el primer acte és producte de la meva imaginació".

Sense permís

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

El dramaturg va dir que no havia demanat permís ni a Nadal ni als seus representants per utilitzar-lo com a personatge de la seva obra, ja que les paròdies i les sàtires de personatges públics estan protegides de les demandes per difamació als Estats Units.

L'obra incorpora alguns elements que la fan més realista, com quan el tennista porta a col·lació la seva passió perEl fantasma de l'òpera, que és real, o quan parla de les rampes que pateix sovint als tous de les cames, i que el 2011 el van obligar a interrompre una roda de premsa a l'Open dels Estats Units. En canvi, altres detalls són més imprecisos, com quan Nadal du una samarreta amb marques esportives que no porta en la vida real.