Rose Hartman: "Mai he fet una foto insultant a un famós"

La crònica de les nits de bogeria i desenfrenament de l’Studio 54 novaiorquès ha quedat fixada a la retina de la història a partir de les fotos de Rose Hartman. Ningú com ella va saber treure tant partit de la brillantor de la Nova York dels 70, 80 i 90. Però, ¿qui és Rose Hartman, que aquesta nit serà a Barcelona? Doncs una professora d’institut del Lower East Side de Nova York que, després de fotografiar el casament dels Hemingway sense tenir-ne gaire idea, va decidir acostar-se a l’estil de vida dels famosos, o almenys tafanejar a les seves festes.

Gràcies a aquest viratge van sorgir imatges llegendàries com la de Bianca Jagger damunt d’un cavall blanc celebrant el 1977 el seu 30è aniversari a Studio 54. També va retratar amb la seva inseparable Olympus Mick Jagger, Woody Allen, Andy Warhol, Naomi Campbell i fins i tot una Anna Wintour somrient i sense ulleres de sol. El seu bon ull i el seu fort caràcter –cap fotògraf li plantava cara– la van ajudar.

Coneguda per The New York Times com el dimoni de Tasmània, Hartman mai s’ha sentit paparazzi, «més que res perquè jo era una més en aquelles nits de festa». Als seus 80 anys no ha perdut gens la seva personalitat. El documental The incomparable Rose Hartman, que es projecta avui a la sala Aribau Club i que tindrà la seva presència, recull la seva història.

–¿Quin ha sigut el seu mètode per fotografiar els famosos?

–Sempre he sigut una persona molt persistent. Quan era en una festa o en qualsevol lloc i veia algú que m’interessava, m’hi acostava, interactuava amb aquella persona i llavors li feia la foto. Si s’hi fixa són moments íntims, encara que disparés enmig d’una sala amb molta gent al voltant.

–Hi ha fotos seves molt íntimes. ¿Com captava aquells moments?

–Li posaré un exemple real. Una vegada vaig veure Kate Moss en una festa, anava amb la seva filla petita. Vaig estar mirant-les com parlaven entre elles i de sobte es van tirar a terra i es van fer una abraçada. ¡Premi! Jo he intentat captar imatges atractives, mai insultants. Si Kate Moss està menjant amb la boca plena mai li faria una foto. Si mira les meves fotos, dirà: «Rose mai va fotografiar a ningú en un moment delicat». La veritat és que no ho vaig fer.

–¿Disparava i seguia ballant?

–A Studio 54 sempre amagava la meva càmera darrere dels altaveus, que eren gegants. Jo era allà ballant al costat de tota aquella gent i si passava alguna cosa, agafava la meva càmera, feia la foto i la tornava a amagar.

–¿Encara li agrada aquella música?

–Sempre m’ha agradat la música disco. Donna Summer i el seu I will survive i tots aquells hits plens d’energia. ¡M’encanta!

–¿Com recorda aquell ambient?

–Hi havia molts gais. I molta droga, com la cocaïna o el popper. Les festes duraven fins a altes hores de la matinada i tots ballaven com bojos. Sempre hi havia gent guapa, amb molt d’estil, i molts famosos de l’estil d’Andy Warhol. Fins i tot s’hi deixaven caure polítics.

–¿Algun lloc que s’hi assembli?

–No. He viatjat molt però mai he trobat res igual. Ara mateix tot és tan comercial... Els famosos es planten davant nostre amb un cartell promocional al darrere i el somriure congelat. En aquella època es respirava un ambient més relaxat. També molts d’aquells famosos apareixien sense seguretat. Estaven a prop, no com ara.

–¿Les seves millors fotos han sigut les nocturnes? 

–Absolutament. Bianca Jagger a la seva festa d’aniversari, Mick Jagger, Jerry Hall o Linda Evangelista després de la desfilada de Versace. Sempre a Nova York i sempre a la nit, quan la gent anava vestida més fashion.

–¿Alguna foto que no va fer i se’n va penedir?

–Una tarda vaig veure Catherine Deneuve en un carrer de Nova York. Jo caminava a prop seu i portava una petita càmera a la meva motxilla. Li vaig demanar una foto i em va dir que no. La veritat és que anava sense maquillar i tenia una cara horrible, però mai més li he tornat a preguntar a algú si podia fer una foto. Vaig perdre aquella foto perquè vaig ser massa educada.

–Diu que ara no hi ha moltes dones amb estil perquè totes vesteixen igual. ¿A qui salvaria de la crema?

–A Kate Moss, perquè sempre que l’he fotografiat estava increïble. Me’ncanta el seu estil. Tinc fotos de Kate en diferents moments i sempre està perfecta. Sempre és original, no vesteix com les altres, té el seu propi estil, que és fabulós. Recordo que a Jackie Onassis la vaig fotografiar quatre vegades i realment també tenia un gran magnetisme. Una altra de les meves favorites és Bianca Jagger. A ella l’he fotografiat en molts tipus d’esdeveniments i sempre estava fabulosa.

–¿I de les models?

–Naomi Campbell és espectacular, però també em quedaria amb Stephanie Seymour o Linda Evangelista.

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

–¿Quina ha sigut la seva última fotografia?

–No sé si coneix Pat Cleveland, però va ser una model molt popular en els 80. Doncs té una filla que també és model, Anna. Fa unes setmanes li vaig fer una foto en una ponència sobre la vida a la nit novaiorquesa.