Palomo Spain vesteix els seus objectes sexuals

És la performance de la qual tothom parla. Una posada en escena que no es va perdre ni Pedro Almodóvar, que, mòbil en mà, ho va fotografiar tot. El xou més comentat de la Mercedes-Benz Fashion Week Madrid va tenir lloc al club Matador dissabte a la nit, dins la programació off. I no va ser una desfilada, sinó la proposta de Palomo Spain, la firma que ha dut a dalt de tot un jove de 24 anys de Posadas (Còrdova) que va començar vestint la seva col·lecció de Barbies. El seu nom, Alejandro Gómez Palomo.

El títol no podia ser més explícit, Objeto sexual; i la roba, la mateixa que va presentar el 2 de febrer a Nova York. «Desfilar a Nova York va ser una passada, un altre pas endavant, una autèntica prova de foc. Hi ha gent que s’identifica amb la marca, ens segueix i s’han convertit en amics», explica Palomo. En efecte. Fins i tot el Vogue americà i la publicació especialitzada en moda WWD s’han interessat en una proposta que va més enllà dels ressons de la movida, de l’època d’Almodóvar i Fabio McNamara. Entronca amb el Galliano més transgressor.

A l’arribar al club, rebia un noi/a pujat a una xemeneia. I a dins es creava un ambient d’intriga i expectació per saber el que hi havia a l’interior de quatre habitacions temàtiques on, a partir de 35 looks que són peces artesanals ben fetes, el dissenyador buscava transmetre quatre estats d’ànim que inspira la col·lecció: el desig, el fet de ser desitjat, la puresa i l’èxtasi.

DANDIS I PROSTITUTES / «He explicat la història d’uns nois que arriben a un club buscant una cita. Són dandis amb vestits en teixits de ratlla diplomàtica o pota de gall. Bàsics de l’armari masculí però portats al meu terreny», puntualitza el creador.

Notícies relacionades

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

La gran ficada de pota de Lola Índigo després de l’atropellament a Cornellà: ha hagut de demanar perdó

També hi havia, és clar, prostitutes amb vestits curts i botes altes, a més de cotilles i vestits semitransparents, en què els teixits subtils com l’organza prenien rellevància. I per si algú s’ho pregunta encara, la majoria dels models eren masculins. «Tenim fins i tot la regenta, la madame, que és l’encarregada de barrejar aquests nois. La part final del muntatge estava centrada en la lluita entre la virtut i la por de perdre-la», resumeix d’una presentació que va sorprendre molts dels presents.

Romàntic, barroc, transgènere, Palomo és contundent: «Hi ha vegades que no cal donar-hi tantes voltes ni donar una explicació a tot. És simplement roba maca que, si t’agrada, bé, i si no, no és per a tu».