Cava no, quina

La segona entrega del reality ens va mostrar una Terelu Campos distant amb la seva mare i amb Bigote Arrocet, que no es va esforçar per dissimular l'evident tensió familiar. Tenia l'ocasió perfecta: càmeres a punt i temps per preparar-se el discurs i l'actuació. Però no li va saber treure el suc. O no va voler. Terelu Campos era la gran protagonista de Mamá, ya es Navidad, Mamá, ya es Navidadel capítol amb què comença la segona part del reality Las Campos que emetia Telecinco dimarts passat.

AL NATURAL

Podia haver aprofitat per -encara que fos impostat- mostrar el bon rotllet familiar del qual presumeix el clan, després que s'hagin omplert rius de tinta parlant del fet que les filles de María Teresa Campos no suporten el seu nòvio, Bigote Arrocet. Però no es va esforçar per guardar les formes. Vam veure una Terelu al natural. Tant, que les repetides imatges que van reflectir la seva addicció al menjar o les que ens la van mostrar cuinant (¿donant ordres a dues persones del servei?) han despertat infinitat de comentaris.

Terelu es va mostrar tal com és. No li importava assegurar que no tenia ni idea del que costava un cafè o evidenciar el que tots sospitàvem: que d'ambient nadalenc en aquella casa, poc. Asseguts tots al voltant de la taula, rictus seriosos i tensió. Allò semblava més un funeral que una festa.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

Por no parlar de la cara d'espant de la presentadora quan la seva mare els va anunciar que Edmundo i ella tenien una cosa a comunicar-los. Si la punxen, no li treuen sang. Terelu es temia el pitjor i la seva cara lívida no va amagar la seva desaprovació pel que havia de venir, fos el que fos. Qualsevol decisió li feia tremolar els fonaments. La notícia -una innocentada per cert- va acabar sent la intenció d'anar-se'n a viure a Xile. Una broma que a Terelu no li va fer gens de gràcia.

L'únic moment de distensió va ser quan va treure d'una caixa de regal dos caganersamb la seva estampa. En aquell moment es van viure algunes rialles. Però només va ser un miratge. A María Teresa no se li va acudir res més que fer broma amb la seva filla per la seva coneguda afició al menjar. «Terelu, ¿vols un xurro?», li va preguntar. «Vés a la merda, mama», va ser la seva impulsiva resposta. Però la matriarca no es va acoquinar: «Rectifico, ¿vols una porra?». I Terelu va esclatar: «De porra la que et menges tu cada nit». ¡Flist-flast! Si algú encara confiava que l'harmonia presidia la família, Terelu va esborrar la idea d'un sol cop.