Marc Martínez: "M'agrada molt estar sol, per això visc en parella"

L'actor polièdric s'obre en canal a l'altar on va començar tot: l'escola teatre del Raval, que sempre serà el Xino. Davant vostre, 'Mal Martínez, humor i hòsties', el monòleg descarnat d'un alumne avantatjat de Pepe Rubianes.

Xoc psicoterapèutic que va tenir una posada de llarg excepcional dilluns a la nit. La resta de les funcions, fins al 27 de desembre, cauran en dimarts. Els dimarts de Mal Martínez.

Torna al lloc d'on no se'n va anar. Torno al 'Rawal', o al 'Lagual', el 'Ragual', amic… Raval. Hi tinc la pàtria i la meva família, els meus pares encara segueixen al carrer de la Cera.

El seu col·le també ha resistit. Ja no existeix, el que passa és que l'edifici forma part d'una illa de cases, és una parròquia i durant anys va ser un col·le amb un cine teatre de barri on vaig fer de tot.

¿Quanta regressió en aquesta obra? M'estalvio molts diners en psicòlegs. La teràpia me la faig jo, sense tenir estudis en psicologia. Torno a la casella de sortida després de tantíssims anys en el món de l'espectacle. Em venia de gust enfrontar-me a les meves pors, que són unes quantes, que he anat vencent amb amor. Primer, amor a mi mateix, entenent-me i estimant-me, i després als que tinc al meu voltant. És vital, "¿per què ho fas?", em pregunten. Perquè ho necessito. 

¿Quina era la seva gran por? La por, les pors són un dels pilars de la funció. La meva gran por… A veure… Jo de petit em sentia Calimero. No entenia la humanitat. Més enllà de la meva família, vivia en un context molt absurd. Sortia, només veia violència, al carrer, al col·le, els profes... No estava segur enlloc.

¿Li pegaven els profes? A mi, no, però és clar que pegaven. La por em va servir per espavilar-me. La por i les ulleres eren el meu salconduit. Les ulleres van ser la meva arma, amb elles vaig esquivar el 80% dels cops. Queien de tots els costats. De les bandes, dels col·legues, dels que no eren col·legues, dels bàndols, dels profes, de les profes, les monges…

'Mal Martínez', ¿per què el Mal?, ¿amb coma o sense coma? Podria ser-hi, hi vaig pensar. El títol és polièdric, com jo. Ve de quan treballava per a la tele. Em veien a buscar, picaven a l'intèrfon: “¿Está Mal?” I jo deia, tinc son, però estic bé. “Sóc el taxi de la sèrie que et venia a buscar. Mal Martínez”. I jo, crec que s'equivoca. “Jo vinc a buscar Maria del Mal” amb aquell accent que fa ele la erra… Els meus cosins al poble també em deien Mar, Mal, una broma. I després el mal amb el qual em vaig foguejar de petit. Les coses llavors anaven malament. 

¿S'han allunyat les pors?  La meva gran por era la vida, sobreviure. He vist coses que no feien bé a cap nen. Per això em molesten tant aquelles mentides del benestar. Mal Martínez no és un teatre polític, ni de discursos…

¿Com surt després de cada funció? Molt cansant. Ja no en tinc ni 20, ni 30 ni 40. Em quedo fet una merda. És una supermarató. Físicament acabo fatal, però espiritualment quedo molt bé.

Dorm millor. Fa temps que dormo millor.

El cartell és vostè amb la boca ensangonada. És el cervell que supura. De l'Humor i Hosties, les hòsties són la sang, les que he hagut d'esquivar, però me les han donat igual. Que no me les donessin a mi no vol dir que no em fessin mal. El meu pare em deia: “No entris als futbolins perquè totes les coses dolentes que passen a la vida passen dins d'uns futbolins”. Doncs s'hi ha d'entrar... Sempre he estat envoltat de mal. I després et portava a catecisme, nen, i el capellà et tocava amb la maneta per aquí i et deies aquesta olor és molt rara, olor d'ADN… Després vaig entendre que no era caspa. Jo era el preferit, em tocava molt els cabells, era fastigós. 

El teatre com a teràpia. Volia estar sol en un escenari. M'agrada molt estar sol, per això estic sempre en parella. És on trobo la soledat més bonica.

¿Ho sap ella? És clar, i em recolza. Des de la soledat m'entenc a mi mateix. Hi ha molt de soroll en aquesta professió. Jo em vaig posar en això perquè dilluns era festa, com la meva mare, que era perruquera. "Triem una professió en què tots tinguem els dilluns lliures". Jo em dedico a això per vacances més que per vocació. Si no, seria metge o bomber. De fet volia ser metge. Em vaig dedicar a això per inèrcia. Mal Martínez és retrobar-me amb mi mateix, que he anat posposant per por. Sóc molt poruc.

 

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Als 50 anys s'ha de seguir protestant? Home, és clar, sí. 

¿Actor antisistema? És un dels meus qualificatius, bé. No sé com sóc, com em veuen… Si el sistema no m'agrada, ¿això és ser antisistema? No sóc l'antisistema. Ostres, pobre Willy Toledo… La gent tendeix a simplificar, potser a causa d'alguna de les meves declaracions. Prefereixo dir que sóc horticultor que antisistema. Prefereixo cultivar el meu sistema, que són els meus tomàquets i la meva família, les meves classes. Hi ha un element creatiu en l'antisistema que m'interessa molt. L'epítet actor antisistema, no.