Piko Taro: així és el japonès que desafia el tron del 'Gangnam style'

Tinc un bolígraf, tinc una poma… ¡Ugh! Bolígraf-poma. Tinc un bolígraf, tinc una pinya… ¡Ugh! Bolígraf-pinya. Bolígraf-poma, bolígraf-pinya… ¡Ugh! Bolígraf-pinya-poma-bolígraf». No hi ha res més. No hi busqueu dobles sentits, subtextos ni metàfores. I amb això l'home ja fa tota una setmana que és als mitjans, des de la CNN fins a la BBC; ha parlat a la seu de corresponsals estrangers del Japó, i aquest cronista n'ha d'escriure un article de 3.700 caràcters amb espais. Som-hi.

Els profunds debats sobre les raons­ de l'èxit planetari de la composició són superflus. Estem al 2016. Piko Taro triomfa perquè sublima la idiotesa. La videoteca recent descobreix individus ridículs, melo­dies infames i coreografies faciletes, però ningú havia depurat abans tant la insubstancialitat. Veiem l'ínclit Piko Taro i les samarretes de King Africa semblen d'una sobrietat victoriana; en les lletres de Georgie Dann hi descobrim arguments per a un altre Nobel de literatura musical, i l'eteri galop de PSY suggereix Nureyev. I tot en a penes 45 segons perquè no donava per més. El vídeo va costar menys de mil dòlars i va ser liquidat en un estudi llogat en sis hores.

EFECTE PAPALLONA

El consum de masses necessita productes desvestits de complexitat i no n'hi ha cap de més nu que els bolígrafs fruiters de Piko Taro. Aquí queda el metre patró per als que anhelin la fama global després de Piko Taro, no els serà fàcil.

El seu èxit apuntala un altre parell de certeses: que no faltaran mai raons per odiar Justin Bieber i que internet ha potenciat la teoria de l'aleteig de la papallona. Un barbamec canadenc penja el vídeo al seu compte de Twitter i el món sencer imita setmanes després els espasmòdics moviments d'un japonès ignot. Va passar el 28 de setembre i els gairebé 90 milions de seguidors del Bieber van crear Piko Taro.

El vídeo acumula 450 milions de visualitzacions a la xarxa, Piko Taro s'ha convertit en el primer japonès que accedeix a la prestigiosa llista nord-americana 'Billboard Hot 100' on té el rècord de la cançó més curta de la història. Piko Taro té plans ambiciosos. Ben aviat traurà la versió estesa de dos minuts i ha firmat el seu imminent primer àlbum amb multinacionals com Sony. La litúrgia també exigeix els tributs o covers i els del bolígraf-pinya-poma-bolígraf es compten per milers. Citem les prestigioses artistes nipones Riko i Rika, versions dignificadores de rhythm and ­blues o inquietants de heavy metal, a més de l'obertament aterridora de la celebritat tailandesa Happy Polla (sic), per fer-ne la llista curta.

ADMIRADOR DE MARIAH CAREY I STEVIE WONDER

Notícies relacionades

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

¿Quant guanya Pablo Motos?

L'èxit global de Piko Taro ha forçat la premsa global a submergir-se en la japonesa sense gaires resultats. L'artista era un semidesconegut fins que Justin Bieber el va apadrinar. Piko Taro és un personatge de l'humorista Kosaka Daimaru, que a la vegada és l'àlies de Kazuhiko Kosaka. Va néixer a la prefectura de Chiba l'any 1973, té el grup sanguini A, admira Stevie Wonder i Mariah Carey, i va cofundar la banda musicohumorística No Bottom. Kosaka va potenciar el personatge de Piko Taro després de comprovar als seus espectacles que arribava a la gent i va obrir un compte a Face­book que ja suma 11 vídeos del tall del bolígraf-pinya-poma-bolígraf. 'Neo sunglasses', el seu últim treball (sic), ja acumula set milions de visites.

Piko Taro freqüenta avui els platós. L'home assegura que vol actuar al Madison Square Garden i es proposa explorar altres temàtiques com per exemple la pau mundial, l'amor filial o l'existència de la matèria negra. El missatge del seu èxit, revela, és que pomes i pinyes es poden unir amb un bolígraf pel mig. I nega que la vida li hagi canviat: «Ha passat menys d'un mes. Encara no he rebut el xec».