Atreveix-te a cantar

Maria Ripoll li va preguntar a Álex García si cantava i la resposta va ser «no». Quan la directora li va preguntar si podria intentar-ho, la resposta va ser: «Sí, m'hi deixaré l'ànima». I això va fer. L'actor (Tenerife, 1981) es va apuntar a classes de cant i de guitar­ra, tot «un esforç i un repte». El resultat -més que digne- el podrem veure a No le culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas, la nova comèdia romàntica de Ripoll (Ahora o nunca), que s'estrena al novembre i que confirma García com a cara imprescindible del cine espanyol. Allà hi surt l'actor, guitarra en mà, i amb aire desenfadat. «Sé que no ho faig bé, però m'ho he pres com un repte. És la meva responsabilitat com a actor. ¿S'ha de cantar? Es canta». És la primera vegada que ho fa a la pantalla. Però no descarta tornar-ho a fer. Si un altre director l'hi demana.

Kiki, el amor se hace, Gernika, La novia… García -un animal de teatre a qui hem vist en sèries com Tierra de lobos i Amar es para siempre- viu un moment de glòria. Està assaborint l'èxit, encara que no li agrada analitzar com i per què ha arribat fins aquí. Amb 18 anys va fer les maletes i va abandonar la seva illa natal. Es va instal·lar a Madrid per estudiar interpretació. I encara hi és. «Estimo Tenerife i hi vaig quan puc. Però reconec que ja sóc mig gat», somriu al deixar clar que ja s'ha convertit en un madrileny més, malgrat que la capital porta un ritme antinatura.

RETRAT GENERACIONAL

A Madrid, precisament, ha rodat No le culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas. Al barri més indie de la ciutat, Malasaña. Basada en la novel·la supervendes de Laura Norton, la comèdia (una producció de Zeta Cinema i Sony) és un retrat generacional de joves que ronden la trentena que encara no han trobat el seu lloc al món. La protagonista, Sara (Verónica Echegui), és acomplexada, sensible, contradictòria, despistada, inestable, poc hàbil i molt creativa. A més de tot això, és la propietària d'una botiga de complements artesanals on no entra mai cap client. El seu nòvio (David Verdaguer) viu a milers de quilòmetres. I els seus pares (Elvira Mínguez i Jordi Sánchez) li anuncien que se separen. Tot és susceptible d'empitjorar, així que Sara rep la trucada de la seva germana per dir-li que es casa amb Aarón, el noi que, a l'institut, va ser el gran amor de la seva vida. 14 anys després, Sara i Aarón es tornen a trobar. Amo d'un físic imponent, García explica que el seu personatge va més enllà del típic guaperes. «Aquest era el repte, aconseguir un paio simpàtic i feliç amb si mateix però que no és cretí. Un noi d'uns 30 anys amb estil propi i personalitat que no és un prepotent. La pel·lícula és una forma de reivindicar la bona gent. Vivim una època en què sembla que hem d'odiar les persones a qui la vida els somriu. Sembla que necessitem que al personal li vagi malament».

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

AMB MARIO GAS

A l'actor se'l nota orgullós del seu nou treball. Com orgullós està d'Incendios, la commovedora obra dirigida per Mario Gas per al Teatro la Abadía de Madrid. «És aclaparadora i també un plaer per a l'espectador». García està pletòric amb el bon moment del cine espanyol, amb èxits de taquilla com els de Kiki, el amor se hace (Paco León). «Ens estem traient la vergonya. Ara cada director fa un tipus de cine. Modern, comercial, indie. Està sortint molt de talent al mercat», destaca, deixant clar que als EUA aprecien la indústria espanyola. «Me'n vaig adonar quan vaig estar a Los Angeles preparant el paper de Gernika. Allà ens estimen. Hem estat amb el cap baix, però el món sencer desitja que exportem el nostre cine».