Anar al contingut

INICIATIVA 'APERITIUS CINZANO AMB'

Santi Balmes, el poeta pròxim de l''indie'

El cantant de Love of Lesbian interpreta cançons del seu últim àlbum i parla del seu nou llibre en un vermut amb fans

A. ROCASALVA / BARCELONA

Santi Balmes, el poeta pròxim de l''indie'

JOAN CORTADELLAS

Santi Balmes va arribar com una exhalació, «un cometa brillant», com el defineixen alguns, tot i que cansat. «Ahir a les quatre de la matinada era a València i ara sóc un holograma», es va excusar el cantant de Love of Lesbian, en plena gira del seu últim disc, El Poeta Halley. Però al guru de l’indie amb camisa de gossets l’hi perdonem tot.

És la una del migdia i aquest astre musical arrossega una estela de més de 100 seguidors fins al restaurant ChichaLimoná per a la iniciativa Aperitius Cinzano amb..., que organitza trobades amb alguna personalitat destacada de l’escena cultural, com ara fa unes setmanes va fer amb David Carabén, de Mishima.

«Un vermut amb contingut», va puntualitzar el presentador David Escamilla. Ahir, Balmes va explicar que la melodia a piano de John Boy va ser «fruit d’un cabreig» i que el nom de Love of Lesbian ha provocat més d’un malentès al llarg de la carrera meteòrica de la banda.

RECUPERANT EL VERMUT POPULAR

Els inicis musicals de Balmes van molt lligats a aquest alcohòlic aperitiu. Quan tenia 12 anys es reunia a casa d’uns amics per assajar i la mare d’un d’ells els portava vermut: «Fins al punt que quedàvem més per beure que per assajar». 32 anys més tard, continua bevent vermut, ara envoltat de fans.

MÚSICA I POESIA

Psicodèlia, poesia i un imaginari de metàfores omplen les cançons de l’últim disc de Love of Lesbian, que funciona com un tot per si mateix; cíclic, com la trajectòria d’un cometa. «Ens venia de gust que fos com un viatge, no volíem que ens quedés cap paràgraf al tinter». La seva lírica està plena d’històries que no deixen ningú indiferent, com la de Segundo asalto, que Balmes va interpretar amb una guitarra acústica.

El poeta de l’indie també va anunciar que a l’abril publicarà el seu quart llibre, que serà un «vas comunicant» amb aquest últim disc: «Si El Poeta Halley és la part més brillant d’un mateix, el llibre serà un procés d’autoexploració de la part més fosca del meu inconscient».

Per aquest artista, música i escriptura són germanes bessones que s’atrauen. «Són la vàlvula d’escapament del meu inconscient», va contestar quan se li va preguntar si, igual que a Allí donde solíamos gritar, té un lloc on cridar. «Sempre havia desitjat tenir un lloc on poder cridar i no l’he trobat mai», va contestar. No em vaig atrevir a preguntar-li què cridaria si el trobés. H