Risto Mejide: "Sóc una rara avis, però m'ho he buscat"

Risto Mejide llança el seu setè llibre, 'X' (Espasa), el tercer de la trilogia que va iniciar amb El pensamiento negativo i va seguir amb El sentimiento negativo. Recull pensaments i emocions, molts dels quals ha publicat a EL PERIÓDICO. En el seu cas, la ics podria ser el símbol de multiplicar perquè en una setmana al mercat ha arribat a la tercera edició. Les vendes van disparades.

–Per titular el llibre podria haver optat per qualsevol lletra. 

–La lletra ics em va agradar. Les paraules més interessants tenen una ics: extraordinari, experiència, expectativa... És la firma de qui no sap escriure, una lletra molt senzilla per començar. Reflecteix dos pals, dues vides que es travessen, com en una relació sentimental. Darrere d’una ics hi ha tants significats –una incògnita, una variable…–, que em va semblar un títol molt suggerent.

–Resolgui la incògnita: si Risto Mejide és publicista i una editorial li demana que escrigui llibres, 'X' és... 

–El final d’una trilogia cardiòpata. Aquesta cardiopatia que patim al viure coses meravelloses amb por que s’acabin, de no ser feliç mai a causa de la tristesa pel que s’ha perdut o la por pel que es perdrà. La ics és una oda a la poca claredat que tinc sobre les coses; a mesura que et fas gran t’adones que tens més preguntes que respostes.

–Sorprèn que digui això i s’expressi amb aquesta seguretat. 

–Una cosa no està renyida amb l’altra. Cada vegada estic més segur dels meus dubtes.

–¿Quina ics li va resoldre la seva nòvia, Laura Escanes? Li dedica el llibre: «Per a Laura, per resoldre les meves X».

–Una relació sentimental resol moltes incògnites, com el que un no sabia que estava buscant o el que creia que estava buscant i que mai li satisfaria o deixa de ser rellevant. De sobte algú arriba i et dóna alguna cosa que no estaves buscant i dius: «Era això i jo no ho sabia».

–Marqui amb una ics l’eslògan que més li agrada: Busqui, compari i si troba alguna cosa millor, compri-ho; ‘La chispa de la vida’... 

–El de Busqui, compari… és dels millors que s’han fet. Si no està satisfet li tornem els diners, també. Hi ha eslògans que transcendeixen més enllà de la publicitat. I podríem extrapolar-los a la vida sentimental.

–¿Ha posat una creu a algú amb una ics?

–Cada dia bloquejo gent a les xarxes que m’insulta. I segur que m’han esborrat, encara que moltes vegades un no sap qui. No sé les festes a què han decidit no convidar-me, les feines que han decidit no donar-me. El més estrany és adonar-te’n. Per això és violent quan algú et rebutja.

–¿Al cine X li dedicaria un llibre? 

–Ja té un pròleg. Per això vaig triar Amarna Miller. La ics té a veure amb els prejudicis. Quan parles d’una actriu porno, l’últim que esperes és trobar-te amb una Amarna Miller que té una ment meravellosa i escriu meravellosament bé. És un altre trencament de maluc. Quan la vida et trenca el maluc amb alguna cosa que no t’esperes, t’està donant una lliçó i s’ha d’agrair.

–Sexe porta la lletra ics. 

–Una altra paraula interessant… Extirpar també, ha, ha, ha. I ex…

–Exdona, exnòvies, examics… ¿Què li queda dels ex? 

–El bagul dels defectes. Els nostres defectes estan reflectits en històries que no es van acabar bé, experiències amb què s’ha de saber conviure.

–¿Vostè és el senyor X dels publicistes o dels escriptors mediàtics? És inclassificable... 

–Em sento una mica fora de la meva peixera en l’entorn publicitari i em sento una mica rara avis a la tele, però m’ho he buscat per picotejar amb projectes en diferents sectors. I m’ha portat a això: no especialitzar-me, no ser només d’un color; això a vegades em penalitza. Però ho prefereixo així.

–X és el número 10 romà. ¿El seu llibre és un 10? 

–Ja m’agradaria fer un llibre 10, però no arribaré mai a escriure’l. X és el meu llibre 7, que arriba l’any 10 de la meva aparició a la televisió. 10 anys en què m’han passat moltes coses: tenir un fill, muntar una empresa… M’han donat experiència. Moltes històries estan reflectides en X.

–Si es digués Risto Mexide, la ics es pronunciaria com la jota, igual que Mèxic. ¿Li agrada?

–¡S’escrivia Meixide! Però en la guerra, en un registre, al meu avi li van posar la jota i li van treure una i. A Galícia hi ha molts Meixide però només hi ha vuit Mejide al món.

–¿A vostè se l’ha d’anomenar senyor X? ¿És una incògnita, un 10 (romà) com a persona, algú indeterminat, variable, multiplica missatges? 

–No, no, no. Felipe González ja es va emportar la seva quota de senyor X, ha, ha, ha. X trenca un prejudici sobre mi. Hi ha gent que em va descobrir a la tele i després ha descobert els meus llibres. En aquest cas més que mai la gent està descobrint el Risto que escriu.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

–La ics és el símbol de la multiplicació. 

–Als articles que escric per a EL PERIÓDICO –aquest llibre beu molt d’ells– intento multiplicar, que la gent reflexioni. No donar lliçons, però sí compartir el que em passa, la meva recepta. Compartir receptes emocionals no està malament si es parla amb el cor a la mà.