Un sopar 10

Un sopar 10. Encara que eren 12 els cuiners i 11 els restaurants representats al Sopar de l'Any. Un sopar excel·lent, de matrícula d'honor, 'cum laude'. Aquesta és la nota i aquestes són les edicions de la cita gastronòmica més important de l'any que, amb la d'aquest dijous, s'han celebrat fins avui. I aquestes són les 10 raons per les quals el sopar que es va organitzar al Teatre Nacional de Catalunya va respondre amb tot mereixement al títol de Sopar de l'Any.

1

El nivell dels xefs. No hi ha a la ciutat cap altre sarau amb el nivell gastronòmic d'aquest. Qui l'ha viscut, menjat i begut ho sap, més encara si ha anat a altres actes amb un format similar; i qui tingui dubtes, que miri el cartell: 16 estrelles Michelin reunien els cuiners presents pels 11 establiments representats al sopar, encara que sumen 26 per tots els que regenten. Carme Ruscalleda (Sant Pau), Paco Pérez (Miramar), Fina Puigdevall (Les Cols), els bessons Sergio i Javier Torres (Dos Cielos), Carles Gaig (Gaig), Paco Méndez i Albert Adrià (Hoja Santa), Sergio Humada (Via Veneto), Christian Escribà (Escribà), Jordi Roca i Alejandra Rivas (Rocambolesc) i els equips de Nandu Jubany (Can Jubany) i Mey Hofmann (Hofmann). ¿Qui en dóna més?

2

L'organització impecable. A Jaume Vera se li va fer fàcil dirigir el sarau. No és el mateix tenir a les teves ordres un equip de voluntariosos inexperts que un conjunt de cracs. I més si va comptar amb el suport de Grup GSR, que té una àmplia experiència en actes gastronòmics multitudinaris com el de dijous. Organitzen Sant Sebastià Gastronomika, per exemple.

3

L'ambient. Hi va haver bon rotllo tant a les cuines, situades als pòrtics del TNC, i a la sala, on de tant en tant apareixien els xefs per interactuar amb els convidats. Ho va alabar Ferran Adrià, que en els moments previs a la foto de família va recordar com va ajudar a muntar el primer Sopar de l'Any. El sopar va acabar com tots els sopars de confraternització, amb un còctel, com el que va preparar Coca-Cola per a l'ocasió: el Combinat de l'Any.

4

Els deures fets. Abans de l'examen davant de 700 comensals, els cuiners s'havien preparat bé i portaven els deures fets. Era curiós veure'ls poc abans de començar el sopar. Tan tranquils, com si no tinguessin res a veure amb el sidral. Però hi havia truc. La feina estava feta, només faltava l'últim toc o cop de calor, i l'equip amb què van comptar era de luxe, tant si el portaven ells com si era el que va posar a la seva disposició l'escola d'hostaleria CETT, tant a la cuina com a la sala.

5

Els productes gurmet. Van ser un valor seguríssim: tonyina (Balfegó), conserves de marisc (Espinaler), pernil de gla 100% ibèric (Cinco Jotas), pa (Santagloria), foie (Collverd), formatge (DOP Torta del Casar), iogurt grec (Oikos de Danone) i gelats naturals (Delacrem). Tot va ser servit en la vaixella d'un sol ús de Klimer gràcies a la logística de Ficfrei.

6

Els comensals. Tenien ganes d'alta cuina i bona beguda. ¿Hi havia gana? Sí. La gent sortia de la Sala Gran amb certa ànsia. Feia setmanes que salivaven amb la idea que, passada la gala, arribarien els platillos. 700 van endrapar 6.000 racions. També hi havia set, calmada amb la cervesa Inédit de Damm, els millors vins de Bodegas Torres, els caves de llarga criança de Gramona i els còctels amb Martini i Bacardí. L'aroma final el va possar Novell, amb els seus cafés i infusions.

7

La mestria dels xefs veterans. Els convidats van aplaudir la delicadesa dels pèsols a la japonesa de Ruscalleda (set estrelles Michelin) i els raviolis de garrí amb maduixa i ceba de Carles Gaig, tan aplaudits com els seus cèlebres canelons, als quals va renunciar aquesta vegada («¡és que sempre els faig!», va deixar anar a manera d'excusa). Va demostrar que el seu talent va més enllà. De fet, al mestre Gaig no se'l pot encasellar amb aquesta recepta, sinó amb la cuina catalana d'alt nivell, de la qual és un referent.

8

Les apostes diferents. Dues per anotar: el dolç-salat macaron de remolatxa, formatge i tòfona que va preparar Paco Pérez (cinc estrelles), i la flauta de barbacoa de Paco Méndez i Albert Adrià, acabat d'arribar de Londres, on triomfa amb el seu restaurant pop up, i amb el cap posat a Heart (Eivissa), on reobrirà el 27 de maig. La flauta, en representació del mexicà Hoja Santa, amb una estrella estrenada el novembre passat, consistia en una tortilla amb be confitat, formatge crema i salsa verda.

9

Els plats més tradicionals. Els gurmets més conservadors van poder disfrutar, a més de la tapa de Gaig, amb plats molt reconeixibles i arrelats al territori, com l'arròs de sipionets, carxofes, pèsols i gamba de Palamós de l'equip de Jubany (Can Jubany); el caldo fumat amb espagueti de fajol de Puigdevall (dues estrelles per Les Cols, a Olot); el rovell d'ou trufat amb un consomé de caça dels Torres (una estrella per Dos Cielos); els espàrrecs blancs amb chantilly de parmesà vell i vainilla de Tahití d'Humada (Via Veneto), i el torró de botifarró de ceba, múrgola i foie amb pa especiat i fesols de Hoffman (estrella pel seu restaurant homònim).

Notícies relacionades

Pep Guardiola i Cristina Serra, a prop de firmar el divorci

Pep Guardiola i Cristina Serra, separats i sense reconciliació a la vista

10

Les postres divertides. Unes les van elaborar Christian Escribà, sempre juganer (ara li ha agafat pel Periscope i es va passar la nit connectant en directe amb els seus seguidors) i el seu fill, Pol (Escribà), que van donar a provar les cuixetes de bollastre (joc de paraules que uneix bollo amb pollastre, i que consistia en un bunyol farcit de crema de gianduia d'avellana amb un os fet amb galeta de pasta brisa parcialment banyada en xocolata negra) al vermut Miró. Les altres van ser de Jordi Roca, la pota dolça d'El Celler de Can Roca, que va servir dues propostes de les seves gelateries Rocambolesc, una de maduixa i aigua de roses anomenada Rocanas (amb la forma del nas del Jordi) i una altra de xocolata anomenada Dit de Colom. El mateix pastisser els va ajuntar de manera tan entremaliada com poc elegant (és fàcil imaginar com) per a una foto. El Dit de Colom, presentat en primícia al Sopar de l'Any, s'ha inventat per al Rocambolesc que obrirà a finals de maig al Liceu com a homenatge a la ciutat de Barcelona. Els que van anar al Sopar de l'Any sí que es van fer un bon homenatge.