La jutge exculpa l'escriptor Falcones de defraudar Hisenda

La jutge de Barcelona Elena Carasol ha arxivat el procés judicial obert contra l'escriptor Ildefonso Falcones, acusat per la fiscalia d'haver defraudat a Hisenda 1,47 milions d'euros entre els anys 2009 i 2011 pels drets d'autor de les seves novel·les, entre elles la titulada ‘L'església del mar’. L'acte, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, recull la tesi del seu advocat, Emilio Zegrí, que el mes de setembre passat va sol·licitar el sobreseïment de la causa.

La magistrada sosté que la documentació aportada a la causa acredita que, el 4 de novembre del 2004, Falcones va transmetre a la mercantil Bufete Falcones els drets d'autor derivats de l'obra 'L'església del mar' per un preu de 3.000 euros. “L'existència d'aquest contracte dos anys abans d'iniciar-se l'èxit editorial i consegüent meritació dels drets d'autor no concorden amb la idea d'una maniobra dolosa defraudatòria en aquesta transmissió”, relata l'acte d'arxivament.

DURANT 10 ANYS

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

La resolució incideix que, a més, Hisenda “no només va consentir durant més de 10 anys que el propietari dels drets d'autor de ‘L'església del mar’ fos Bufete Falcones”, sinó que també va pledejar contra aquesta mercantil reclamant-li, com a persona jurídica, l'IVA corresponent als drets d'autor d'aquesta obra. El Tribunal Econòmic Administratiu va acordar que els drets d'autor no eren d'Ildefonso Falcones, sinó de Bufete Falcones.

La fiscalia assenyalava en la querella que l'escriptor, la seva dona, María Carmen Rosich, i el seu germà Rafael Falcones havien creat una trama de societats establertes a la República Dominicana, Irlanda, Xipre i les illes Caiman per fer que els seus ingressos fossin opacs a la Hisenda espanyola. En un primer moment, segons l'acusació, es va simular la cessió dels drets d'autor a una societat pantalla. Després, la majoria dels pagaments derivats de l'explotació d'aquests drets es van pagar a una societat irlandesa i una altra de xipriota.