Arguiñano posa sal i pebre al Mundial

Al Mundial de Motociclisme s'hi han acostat molts famosos i tots han tingut el seu moment estel·lar, almenys el seu quart d'hora de fama. Tot va començar, potser, quan Elsa Pataky era parella de Fonsi Nieto, el nebot del gran Ángel. Encantadora, va ser rebuda com una col·lega més i ens va meravellar a tots per la seva senzillesa i complicitat. Després va arribar, recordo, Francisco Hernando, el Pocero, en un jet privat de 16 places. ¡Quina barbaritat! També Antonio Banderas, que va arribar a tenir, de manera bastant efímera, equip propi. I fins i tot Michael Jordan va venir a un parell de grans premis i va ser passejat per l'exsubcampió del món de 500cc., el nord-americà Randy Mamola, en la veloç Ducati biplaça. I, és clar, fins i tot Paris Hilton es va fer un munt de fotos dalt la moto de Maverick Viñales.

Però el popular, el gran, l'enorme, el contagiós, l'original, el simpàtic i immens cuiner basc Karlos Arguiñano no només és el que més ens estima i disfruta de l'ambient de les carreres, sinó l'únic que, com ha fet en l'esport de la pilota basca, on ja s'ha convertit en el principal empresari de les millors vetllades, o en l'handbol femení: -«patrocino 13 equips i l'Aiala de Zarautz acaba d'ascendir a Divisió d'Honor»-, ha arrelat. En associació amb el desaparegut i meravellós Ginés Guirado, exmecànic de Ángel Nieto i exresponsable del hospitality del team Repsol-Honda, va formar l'equip AGR (Arguiñano Ginés Racing) amb dos poderosos pilots: l'alemany Jonas Folger, que ja ha guanyat aquest any dues carreres (Qatar i recentment Jerez), i Axel Pons, el fill gran del veloç Sito.

 

«Jo estic en les carreres per carinyo a les motos i per amor als amics», comenta Arguiñano. «Les motos m'han agradat sempre, però vaig començar a entendre'n quan vaig fer amistat amb el bon jan de Ginés, a qui un maleït càncer ens el va fer desaparèixer en la flor de la vida i minuts abans que comencéssim a recollir els fruits del nostre sacrifici, inversió i amor per les motos. El dia que va morir Ginés vaig prometre a la seva dona, la Gemma, i al meu fillol Alex que no m'aniria del Mundial sense pujar dalt del podi. Ho hem aconseguit molt aviat, ¡i tant que sí!, però ara no me'n vull anar, encara no. Vull donar un títol mundial a Ginés, que és qui més se'l mereix», afegeix el popular cuiner.

MILLOR QUE LA F-1 / «A mi em treus de la cuina i sóc un director de pa sucat amb oli, però es dóna la circumstància que el Mundial, el pàdoc, els boxs i tot l'ambient que envolta el campionat -amb una organització, de la companyia espanyola Dorna, magnífica- és com una gran família, tot és molt obert i planer, molt còmplice i directe, no té res a veure amb la Fórmula 1. Les motos són més pròximes, m'encanten. Els pilots són molt joves, són molt senzills, propers i van a tota llet. Et fa la sensació que ja són molt madurs quan, potser, mira tu el veloç Fabio Quartararo, solament tenen, i justos, 16 anys acabats de fer».

Notícies relacionades

Iñaki Urdangarin: «Per culpa de la presó vaig perdre la Cristina, un dels amors de la meva vida»

Antonio Orozco, sobre el seu recolzament a l’SJD Pediatric Cancer Center Barcelona: «Aquest és el projecte més important de la meva vida»

Arguiñano, que fa només set dies va disfrutar a Jerez -«com poques vegades he disfrutat en la meva vida, de debò»-, va visitar, el dia abans del Gran Premi d'Espanya, l'exposició de fotos històriques que havia organitzat Repsol en un convent de la capital. «Allà Ángel Nieto em va ensenyar una imatge meravellosa en què se'l veu a ell amb Ginés, quan era el seu mecànic». La foto, que apareix en aquesta informació, reflecteix aquells temps en què Guirado, en efecte, era el rei de la llima, un dels millors mecànics que un podia tenir.

El cuiner televisiu -una de les seves filles, Amaya, és la telemètrica del campió Tito Rabat, i un dels fills, Martín, dirigeix la cuina de cinc estrelles del hospitality de l'AGR- reconeix que «pujar al podi com a guanyador és una sensació inexplicable». «Jo (i riu pels descosits), que sóc tan expressiu, no aconsegueixo trobar paraules per definir tanta felicitat, per això sempre ho agraeixo a Ginés, que deu ser per allà dalt passant-s'ho d'allò més bé».