L'amor català de Kahlo

L'art, l'amor i el patiment  de Frida Kahlo no només van trobar la seva via d'expressió a través dels pinzells. La ploma també va ser aliada de la mexicana, com demostren 25 cartes que va intercanviar amb el català Josep Bartolí -també artista, exiliat i amant seu- que veuen per primera vegada la llum ara que Nova York es prepara per subhastar-les.

La licitació, que tindrà lloc el dia 15 i en què s'espera que les més de 100 pàgines de correspondència arribin a un preu d'entre 80.000 i 120.000 dòlars, la celebra la casa Doyle a la mateixa ciutat on es van conèixer els dos artistes el 1946, quan ella tenia 39 anys i ell, 36. Bartolí, combatent republicà a la guerra civil espanyola, s'havia refugiat a la Gran Poma després d'escapar-se d'un camp de concentració. Ella, tres anys més gran, hi havia anat per a una de les múltiples operacions d'esquena amb què va intentar sense èxit aplacar els dolors que li va causar un accident en autobús quan tenia 18 anys, el 1925. Els va presentar Cristina, la germana petita de Kahlo, i el seu amor va ser intens encara que ella estigués casada amb Diego Rivera.

«CEL MEU» / «No sé com escriure cartes d'amor però volia dir-te que tot el meu ésser s'obre per a tu. Des que em vaig enamorar de tu tot s'ha transformat i està ple de bellesa -va escriure per exemple l'octubre de 1946 Kahlo, que ja havia tornat a Mèxic per seguir la seva recuperació-. L'amor és com una aroma, com un corrent, com la pluja. Saps, cel meu, plous sobre mi i jo, com la terra, et rebo».

Firmava Mara. La seva biògrafa, Hayden Herrera, ha explicat que possiblement es tracti d'un diminutiu de «maravillosa», com l'anomenava Bartolí, i una de les formes amb què  Kahlo va pretendre ocultar l'idil·li més que epistolar al seu marit, que «tolerava el seu amor per les dones però era salvatgement gelós de les seves aventures amb homes».

Notícies relacionades

Silvia Bronchalo: ¿qui és la mare biològica de Daniel Sancho?

Què és el neuroma de Morton, la malaltia que pateix Letizia: símptomes i causes

L'assaig que Hayden ha escrit per a Doyle també explica que les cartes, escrites entre agost de 1946 i novembre de 1949, són, «com les seves pintures, extraordinàriament directes i personals; clamen amb una soledat que trenca el cor i amb la misèria del dolor físic». La biògrafa, així mateix, atribueix a l'idil·li i a la passió compartida per una cançó que començava amb el vers «Árbol de la esperanza» el naixement d'una de les obres més icòniques de Kahlo, que aquests dies és protagonista d'una exposició a Detroit i ho serà d'una altra que prepara el Jardí Botànic de Nova York.

Bartolí va morir el 1995 a Nova York i la seva família va vendre les cartes i altres materials que va enviar Kahlo al català, com ara fotografies, al propietari que ara les treu a subhasta.