La fabulosa vida de Perico Vidal

E l més fàcil per presentar l'il·lustre desconegut que és Perico Vidal és revelar que es tracta d'una mena de Zelig, és a dir, l'home a l'ombra en els moments clau d'una de les etapes més lluminoses del cine espanyol. La de les grans superproduccions, quan Orson Welles, Nicholas Ray, Frank Sinatra i David Lean venien aquí a rodar i llançaven un focus de glamur a la grisor franquista. En aquell ambient, Vidal va ser un home especial que va escalar el meritoriatge des de noi dels encàrrecs -el van enganxar a Sinatra perquè li vigilés les borratxeres i aconseguís que l'actor i cantant no faltés a la feina al matí- fins a arribar a ser ajudant de direcció a La filla de Ryan.

El crític i escriptor Marcos Ordóñez es va trobar amb el personatge en el treball de camp de la seva biografia sobre els anys espanyols d'Ava Gardner. Tothom li parlava d'ell, era l'home clau. Català nascut a París, fanàtic del jazz  i de les pel·lícules, carregat de vitalitat, semblava estar a totes les salses. Ara n'ha recollit la història en primera persona a Big Time: la gran vida de Perico Vidal (Asteroide) i si aquesta no fos veritat es podria pensar que Vidal va tenir molta imaginació. «Azcona o María Asquerino entre molts altres, em van assegurar que era un paio de confiança i en les nostres trobades mai es feia l'important», explica Ordóñez .

A saber: Sinatra el presentava als amics com l'home que li va salvar la vida a Espanya. Va fumar i va beure colze a colze amb Robert Mitchum. Welles s'hi va confiar tan bon punt s'hi va fixar, no en va Vidal, fill de família bé, era un d'aquells rars espanyols que als anys 50 i 60 parlaven francès i sobretot anglès a la perfecció. Es va casar a Las Vegas amb una americana amb Vadim i Jane Fonda com a testimonis. Era l'home  capaç d'aconseguir 2.000 rates si un rodatge així ho exigia. Fins i tot va arribar a connectar amb un paio tan esquerp com David Lean, «obsessiu luterà» que li va donar una gratificació de  50.000 dòlars per la seva feina. «Tot això va passar, vaig veure'n fotos, i una còpia emmarcada del xec, que eren molts diners aleshores i encara ho segueix en sent», precisa Ordóñez.

«Hi ha un terme, saber estar, que el defineix a la perfecció. Brillava pel seu do de gents en les festes de categoria i no desentonava gens en les populars». El seu hàbitat era una brillant bombolla en el més pur franquisme. «Perico deia -explica el biògraf- que ell i els seus, perquè mai parlava d'ell fora del grup, vivien en un altre món, que era el món del cine. Quan Sevilla es podia convertir en la Jordània de Lawrence i Canillejas, a Madrid, en la Rússia prerevolucionària».

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

DE HOLLYWOOD / La de Perico Vidal també té una mica d'història hollywoodiana clàssica pel seu trajecte d'ascensió, caiguda i redempció final. El zenit de la seva trajectòria s'ha de situar durant el llarg i complicat rodatge de La filla de Ryan, a Irlanda, allà neix la seva filla Alana, i allà comença la seva degradació alcohòlica que el deixarà fora de joc professional i familiar durant anys. En un dels seus pitjors moments, el seu amic David Lean el va convidar a participar en el rodatge que va fer tornar el realitzador al món dels vius, Passatge a l'Índia, però Perico va declinar l'oferiment «I'm not in shape for India, David» («no estic en forma per a l'Índia»).

Ordóñez es va trobar amb Perico Vidal quatre anys abans que morís. Ja havia superat de sobres el sotrac gràcies a Alcohòlics Anònims i havia tornat a treballar. Quan va morir el mes de desembre del 2010, Ordóñez a manera d'homenatge va penjar part de les entrevistes al seu blog, una vegada descartada la possibilitat que allò es pogués convertir en un llibre. Va ser aleshores quan va rebre un missatge de la filla de Perico, Alana Vidal, des dels Estats Units. «Gràcies per retornar-me la memòria del meu pare». «Per a mi va ser com trobar-me amb la filla de D'Artagnan», escriu Ordóñez. Alana li va servir a l'escriptor per relatar el contracamp dels anys foscos -«Era un home molt púdic amb la seva vida íntima»- i de com ella va ser per a ell la principal raó per tornar, lentament, al món. Aquest llibre en dóna fe.