Kardashian ressuscita la Venus hotentot

La postura en què apareix Kardashian en les fotos publicades per la revista Paper recorda els dibuixos i gravats en què, a principis del segle XIX, es retratava Sarah Baartman, una dona hotentot traslladada a Europa perquè mostrés en fires i circs les seves enormes natges, característiques de la seva tribu, els khoisan. Les dones d'aquest grup ètnic pateixen esteatopígia, un fenomen que consisteix en l'acumulació de grans quantitats de greix en els glutis, signe de bellesa en la seva tribu.

Estudis científics apunten que es tracta d'una evolució genètica que permet a aquestes poblacions dedicades a la caça mantenir-se sense menjar durant setmanes gràcies a les acumulacions de greix, cosa que també els permetria mantenir la temperatura. Per a Baartman, les seves enormes natges van ser una autèntica maledicció. Nascuda a la regió del Cap el 1789, la noia va ser venuda com a esclava a una família holandesa que la utilitzava en el servei domèstic. Aquí la va veure Hendrick Cezar, el germà del seu llavors propietari, que la va convèncer per viatjar a Londres i li va prometre que guanyaria una fortuna només per exhibir el cul.

PELLS I OUS / A Londres va caure a les mans d'Alexander Dunlop, un metge militar, que la va rebatejar com La Venus hotentot i va començar a exhibir-la en clubs i teatres de baixa estofa. «La Venus hotentot acaba d'arribar… des dels arenals del riu Gamboos, a les fronteres de Kaffaria, a l'interior de Sud-àfrica el més correcte i perfecte espècimen d'aquesta raça de gent», deia l'anunci en els diaris de l'època.

A l'escenari, Sarah apareixia vestida amb pells, closques d'ou que li tapaven els mugrons i fumant en pipa. Davant el fascinat públic, la dona havia de mostrar i moure el cul. L'entrada costava dos xílings, un preu alt en aquella època. Hi va haver espectadors que van pujar a l'escenari i van arribar a punxar el cul de Sarah, convençuts que hi havia truc. Els aristòcrates pagaven per tenir exhibicions privades.

L'espectacle va despertar les ires del moviment abolicionista. La mateixa Sarah va haver de comparèixer davant el jutge, i li va explicar que s'exhibia de forma voluntària i rebia la meitat de la recaptació. El jutge li va oferir ser traslladada al seu país, però ella ho va rebutjar.

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

El 1815, Sarah es va instal·lar a París on, a més de les exhibicions, es prestava a ser examinada i investigada per científics i metges. A força d'aparèixer als escenaris va perdre l'atracció del públic i va acabar deambulant per bordells de la capital francesa, on va morir de pulmonia.

El naturalista Georges Cuvier es va apropiar el cadàver i el va dissecar. A més va fer un motllo del seu cos. Tot plegat es va quedar al Museu Nacional d'Història Natural, que ho va exhibir fins al 1914. Després de la caiguda de l'apartheid a Sud-àfrica, la tribu khoisan va demanar a Nelson Mandela que en reclamés les restes. El seu cas es va convertir en un afer d'Estat. El 2002, el president Jacques Chirac va firmar el decret per a la devolució de les restes mortals, que van ser rebudes pel mateix cap d'Estat sud-africà, Thabo Mbeki.