Nakachian deixa òrfena Melodie

Afable, encantador i amb una mirada blava d'acer que congelava. Així recorden els seus coneguts Ray-mond Nakachian, l'empresari libanès establert a Estepona que va morir dilluns a la matinada a casa seva a causa d'una dura malaltia que el va consumir en només quatre mesos. Vingut a menys després de frustrats negocis, el magnat la vida del qual va fer un tomb després del segrest de la seva filla Melodie quan aquesta tenia cinc anys, serà enterrat en l'estricta intimitat dijous que ve.

Fill d'un enginyer, va emigrar al Regne Unit per estudiar medicina, però es va associar a un ric anglès amb qui va començar a muntar elitistes clubs nocturns. Poliglot, el 1973 es va instal·lar a l'Aràbia Saudita, on va entaular contacte amb la família reial i es va convertir en intermediari de grans negocis especulatius. En un viatge a París a començaments dels anys 80 va conèixer Kimera,  cantant d'òpera pop emparentada amb la família imperial.

Notícies relacionades

Mor Lorena Blanco: un infart acaba amb la vida de la fisioculturista als 37 anys

Rosalía es pronuncia per primera vegada a favor de Palestina: «Que no digui res no significa que no condemni el que està passant»

16 MILIONS DE DÒLARS  / Un cop instal·lats amb tots els luxes a Espanya, el malson va arribar el novembre de 1987, quan van raptar la nena a punta de pistola i van exigir 16 milions de dòlars. La policia va sospitar d'una amenaça a Nakachian, a qui es va relacionar amb el tràfic d'armes, encara que ell ho va negar. La imatge de la nena amb cues i amb la cara atemorida mostrant un diari com a prova de vida va fer la volta al país, que va seguir amb l'ai al cor els 11 dies de segrest. Un cop de sort va posar els agents sobre la pista dels captors, encapçalats per un pres francès fugat. Van ser detinguts en una espectacular operació dels geos. Agraït, va gratificar generosament els agents, amb qui va conservar l'amistat.

Després del segrest, van intentar fer vida normal. Melodie es va convertir en una guapa joveneta que va estudiar Psicologia als EUA, on resideix. L'empresari va seguir amb els seus negocis i, encara que va fer amistat amb un Jesús Gil que acabava d'aterrar a la Costa del Sol, la brillantor es va apagar alhora que la seva fortuna. El pitjor va arribar el 2007, quan va ser empresonat al Marroc per una ordre d'extradició de l'Aràbia. Es van gastar el que els quedava per alliberar-lo. La imponent mansió va quedar reduïda a la casa principal i els bancs pressionaven, però van poder sobreposar-se. Mentre Kimera feia recitals esporàdics, Nakachian va intentar sense èxit complexes operacions immobiliàries. Però els veïns els reconeixien i el malson, va dir fa uns anys a Vanity Fair, no els abandonava. «El temor sempre hi és», va reconèixer.