Ölend, la gràcia mediterrània i l'elegància del nord d'Europa

La història d'Ölend podria començar en una vinyeta de còmic: 'Tintín al Tibet'. Il·lustracions de muntanyes i diverses motxilles presideixen el seu lluminós taller del Poblenou (Barcelona), ple de cuir i teles portades de mercats ambulants. Alegres, positius i molt creatius, aquests tres joves, Adriana Dumon, Fran Ríos i Antonio Longás, són el que es podria qualificar d''aventurers del segle XXI', i emprenedors a la vida real. No pugen muntanyes ni solquen mars, però s'hi inspiren. El Fran ja somiava a l'autobús de camí a col·legi de muntar la seva pròpia marca de roba, i l'Antonio l'escoltava i li donava més idees. L'Adriana, nascuda a Mallorca però amb arrels franceses, mirava les fotografies de joventut del seu pare, que sempre viatjava amb la motxilla a qualsevol part del món.

Que es trobessin va ser fruit de la casualitat. Barcelona els va unir en un projecte que va començar en un curs de motxilles, on van tenir un enamorament artístic. Poc després va néixer Ölend, una marca de motxilles inspirades en l'alpinisme i en l'estil minimalista nòrdic.

- ¿Què significa Ölend?

- Adriana Dumon: Quan buscàvem un nom, estàvem inspirats en el nord, així que vam buscar en un mapa tots els països del nord d'Europa, i vam trobar una illa que es deia Öland. Ens sonava molt a Holanda, li vam canviar la 'a' i va sortir Ölend, que ens va agradar molt.

- ¿Com sorgeix la idea?

- Fran Ríos: Tenim un bagatge molt ampli: l'Adriana és directora d'art en audiovisual, jo faig direcció de fotografia en audiovisual i l'Antonio és un amic de tota la vida. Ja teníem un entrenament en el sentit creatiu. Va aparèixer aquesta oportunitat i, a més, a l'Adriana i a mi ens agradava molt la moda.

- El Fran i l'Adriana creeu la marca. ¿Com us vau conèixer?

- A. D.: Ens vam conèixer en un rodatge (cine). Vam notar que teníem facilitat per fer coses junts. Se'ns va acudir això de la marca de moda. Després jo me'n vaig anar a viure a Londres, i quan ella em venia a veure anàvem a mirar botigues i al·lucinàvem amb tota la roba i amb els preus. Pensàvem que hi havia d'haver alguna manera de fer-ho, i així vam començar.

- F. R.: La idea principal era una marca de jaquetes, abrics i jerseis. Estàvem una mica cansats, i la situació econòmica no hi acompanyava gaire. L'Adriana em deia que estava cansada de fer sempre el mateix. Buscant a internet vaig veure el taller de motxilles, que era a Gràcia. Hi vam anar quatre dies puntuals en un mes i vam fer un parell de motxilles. Les de l'Adriana van agradar especialment.

- Antonio Longás: Ells són els dos grans genis de l'empresa. Jo sóc molt amic del Fran. Quan anàvem a col·legi, a l'autobús, aquest paio sempre feia anar el cervell. M'ho plantejava i bé, érem uns nens. Vam venir a Barcelona, em va ensenyar el projecte i em va semblar que tenia molt bona pinta. Jo els vaig ajudar amb una petita empenta econòmica.

- Des d'aleshores us ha funcionat bé; tant, que ja és una empresa, ¿oi?

- F. R.: Sí, però ha sigut un procés llarg. Per moltes raons, per la dificultat que suposa fer alguna cosa en aquest país. Fa sis mesos que som una empresa. Al principi era tot molt familiar, veníem a amics. No teníem en ment una empresa.

- ¿Us costa trobar els materials?

- A. D.: La veritat és que sí. Potser trobàvem el lloc i, al principi, al ser joves o no sé per què, ens atenien molt malament i no ens volien ajudar. Hem tingut problemes, però, insistint, al final et van donant mostres i quan comences a comprar-los bastanta quantitat et comencen a tractar bé. Però al principi va ser una mica dur.

- ¿On els compreu?

- F. R.: El cuir gruixut, a Igualada, el fi, a Horta. El teixit, a Premià de Mar, i les fornitures, al Poblenou.

- Ho feu tot vosaltres manualment al vostre taller. ¿Quantes comandes teniu al mes?

- A. D.: Produïm aquí, sí. Depèn de la demanda. Al gener vam anar a la fira Who's Next (París), on ens van fer un preu especial com a joves emprenedors. A partir d'aquell moment vam començar a rebre comandes de botigues de Tòquio, Àustria i Suïssa. Les botigues en fan unes 20, i a part tenim les comandes de la botiga 'on line', que arriben amb comptagotes.

- ¿On es poden trobar les vostres motxilles?

- A Nuovum, que es troba al Raval, i a Angle, al Born. Ara començarem a vendre a Gràcia, també.

- ¿Com us heu assessorat per portar l'empresa?

- F. R.: Tenim un amic que treballa per a Adidas i ens assessora amb les comandes. Nosaltres som molt joves, potser ve un client de Tòquio i demana 20 motxilles i no sabem com portar-ho. No sabem com fer la factura, com enviar-li les comandes...

- ¿Com definiu el vostre estil?

- A. D.: És una barreja entre l'elegància del nord d'Europa i la gràcia del Mediterrani. El mar ens identifica molt, hi ha moltes teles que porto de Mallorca que estan fetes a mà. També ens crida l'atenció l'estil dels alpinistes. El meu pare és del nord de França, i sempre veia les fotos de quan era jove amb les motxilles que portava. Era un aventurer, es va passar la joventut viatjant amb una furgoneta per la muntanya, pel desert...

- ¿Qui de vosaltres tres és el cap pensant?

- A. L.: El cap creatiu és l'Adriana, que també dibuixa. Però el Fran és més de pensar l'estratègia.

- ¿Com heu dut a terme la comunicació de la vostra marca?

- F. R.: En aquest sentit no hi hem dedicat gaires esforços, comparat amb la velocitat a què hem anat creixent. Si haguéssim fet més campanyes no hauríem donat l'abast. Volem créixer de manera pausada per no morir d'èxit. 

- A. D.: Internet és increïble, abans no sé com s'ho feien, ara una persona et pot trobar des de qualsevol part del món. Miss Moss, bloguera de Sud-àfrica i un referent per a molta gent, va publicar un article sobre nosaltres i no sabem com ens va arribar. És internet.

- Esteu en contacte amb la música, la il·lustració, el món del cine i de la moda. ¿Us podríeu considerar artistes?

- A. D.: Ens agrada crear coses. Trobo que fem coses molt personals. Es pot considerar art, però ¿què és art?

- F. R.: Fins al punt de crear art, no ho sé. Sí que és una cosa creativa que requereix un esforç.

Notícies relacionades

Gerard Piqué i Clara Chía, ni ruptura ni crisi

Pep Guardiola i Cristina Serra caçats a Barcelona amb un element compartit revelador: ¿reconciliació a la vista?

- ¿Us inspireu en alguna cosa per crear?

- A. D.: Ens inspira el grup d'amics, que són músics, fotògrafs, treballadors del sector audiovisual... M'inspira veure que la gent aquí s'està movent per fer coses amb molt d'esperit.