Sóc gran, ¿i què?

Les senyores grans-grans semblen ser les noves transsexuals, que al seu torn van ser les noves aborígens, que al seu dia ja havien estat les noves models de talla gran. I el verb és sembla perquè en aquestes dosis homeopàtiques de dissidència que cada temporada prescriu la indústria de la moda, dos gegants tèxtils com són Zara i American Apparel han coincidit aquests dies a convertir en caps de cartell dues senyores de més de 60 anys.

La dona que posa amb la llenceria del tità nord-americà es diu Jacky O'Shaughnessy i ja havia passat la seixantena quan una empleada de la casa va veure que aquella senyora que fumava amb tant d'estil en un carrer de Nova York bé podia ser la noia it de la companyia. ¿Que no queda bé ara fer-se una mica el rondinaire amb la santíssima trinitat -bellesa-joventut-primesa- de la moda?

L'holandesa establerta a Barcelona Paula Kortis, la mirada perdonavides de la col·lecció de samarretes Keep your mind young de Zara, ja fa temps que porta una doble vida gràcies a aquesta heretgia. Quan es va jubilar el 2001, una sessió de fotos per a la revista AB li va servir per reprendre «de tant en tant» la seva professió de joventut, la de maniquí, que es diria en vintage. En els anys 60, havia treballat dos anys per a Asunción Bastida i fins i tot alguna reverència li havia fet a Carmen Polo en les desfilades del Pardo. Després va aparcar la feina, va criar cinc fills i més tard va posar una agència de models. Amb el retir, se li va tornar a obrir la porta inesperada de la moda i, des d'aleshores, en el seu inventari de «coses xocants», com diu ella, consten una sessió de fotos amb la supermodel Karolina Kurkova, un anunci de la colònia d'Antonio Banderas amb l'actor i Paz Vega, i una desfilada a Cibeles per a Juan Duyos. «Em queien les llàgrimes -recorda-. ¡Havia passat tant de temps!».

Filles del 600 i el rock and roll 

Igual que altres supermodels inesperades com Linda Rodin, de 65 anys, i Daphne Selfe, de 86, Paula compleix amb la primesa canònica, espanta paraules com bòtox i quiròfan, i se suma a la generació de dones filles del 600 i el rock and roll que no encaixen en els papers que se'ls acostumen a reservar: o velletes encantadores o addictes a la cirurgia. «La jubilació està sent una de les millors etapes de la meva vida», assegura Paula, que sempre que pot imparteix alguns consells (i no, no són de bellesa): «Has de preparar-te el retir, saber quants diners tindràs i buscar coses per fer. En el meu cas, llegeixo llibres i diaris, segueixo la moda, miro bé per on camino per no trencar-me res, intercanvio roba amb fills i amics, i faig quatre canvis a la que ja tinc, per actualitzar-la».

 

Quan va començar la seva segona vida de model («a més a més d'ajuda econòmica, em puja l'autoestima, em fa la sensació que existeixo»), el seu cas era tan rar que la publicista Emilia Giró, fundadora i directora creativa de l'agència La Gemegé, la va convertir en la icona del projecte La transgressió de Paula, que es proposava fer una falca perquè les agències s'atrevissin a pensar en les senyores grans més enllà dels anuncis de dentadures postisses i compreses per a les pèrdues d'orina.

Vuit anys després, Giró augura que l'aposta per la veterania no només és una boutade de temporada. «És cert que encara s'elegeix una senyora gran per ser original, però demica en mica s'està convertint en una cosa més habitual -diu-. Els diners són conservadors i els cànons encara pesen molt, però cada vegada hi ha més dones creatives publicitàries, més conscienciades, i, a més a més, estem vivint la revolució de la gent gran, accelerada també per la crisi. Els jubilats, que cada vegada seran més nombrosos, estan tenint un protagonisme inaudit, molts són el suport de les seves famílies, i també estan sortint al carrer». ¿De tot això són símptoma aquestes campanyes? «Jo crec que, d'alguna manera, també són el signe que moltes dones ja no s'empassen els mandats de la moda, que prescriuen bellesa i joventut eterna».

És cert que la moda, cada temporada, arriba amb nous capritxos que queden en això: en capritxos. American Apparel, que fins fa 10 minuts reproduïa cànons de bellesa convencional, ja es va despenjar setmanes enrere col·locant abundant pèl públic als seus maniquins. Davant la rialla general, la casa va assegurar que es proposava mostrar cossos més reals, abraçant la proclama del mateix  Financial Times, que setmanes abans havia titulat així un article: «El feminisme ha tornat a la moda».

Notícies relacionades

Tots els famosos i les polèmiques de la festa de Lamine Yamal: Bizarrap, Bad Gyal, «noies d’imatge» a 10.000 euros i persones amb nanisme

Núria Marín: «No sé si Elionor serà una bona reina, es necessita alguna cosa més que saber on és babord i estribord»

El més difícil en aquests casos és discernir entre el que és anècdota i esperit dels temps. Després d'anys en què els rasurats semblaven un manament estètic i higiènic, en l'entorn artístic també està aflorant un erotisme menys asèptic, més lliure i pilós. «Hi ha un cansament de la bellesa enllaunada, dissenyada per ordinador», certifica la periodista, investigadora i consultora Charo Mora. Més enllà del que  ara toca, la investigadora apunta que les campanyes amb senyores grans podrien ser una de les rèpliques d'aquesta crisi de valors general que «ho està qüestionant tot, des dels mandats del gènere i els cànons de bellesa fins a l'individu i les institucions». Hi ha estudis de màrqueting dels Estats Units que apunten que les dones compren com si tinguessin 24 anys. «Però això és molt relatiu -qüestiona Mora-.

El més  provocador de campanyes com la d'American Apparel és que estan convertint en icona de bellesa una dona que ja no està en edat fèrtil, cosa inaudita. I a mi em sembla un molt bon referent. Ens falten models de dones grans independents, felices i segures. A més a més, per primera vegada, la gent de la tercera edat comença a no demanar disculpes per fer-se vella. Tenen recursos econòmics i intel·lectuals, i són crítics i descreguts. Tot està per veure, però potser es converteixen en els elements més perillosos de la societat. ¿Qui ho sap?».