Amsterdam obre el primer museu de la prostitució del món

El Barri Vermell d'Amsterdam desvela els seus secrets en el primer museu de la prostitució del món, Red Light Secrets, que aquest dijous obre les portes per ensenyar sense embuts les entranyes d'un ofici legalitzat a Holanda però no per això absent d'estigma social.

Situat al turístic barri de la capital holandesa, on treballen 900 meretrius en 276 aparadors, vol donar una visió completa del mercat sexual, sense "romanticismes afegits", va explicar Ilonka Stakelborough, creadora de la Fundació Geisha, que vetlla pels drets del sector.

Per això no oblida la denúncia del treball forçat pels proxenetes i el tràfic de blanques, circuit on cauen sobretot "dones provinents dels Balcans", segons la col·laboradora en la realització de la proposta museística, que ha sorgit d'una iniciativa privada.

Normalització de l'ofici

El museu vol contribuir a la "normalització" de l'ofici, la legalització del qual l'any 2000 a Holanda ha tingut efectes no desitjats: "moltes estudiants, per exemple, no es volen inscriure com a actives en el mercat perquè això apareixeria en el seu currículum i decideixen treballar a casa seva", va reconèixer l'extreballadora del sexe.

Però també aspira a ser simplement una "experiència" per al visitant, que té l'oportunitat de situar-se en el lloc de la prostituta dins de l'aparador, veure les habitacions, amb la seva modalitat barata o de luxe, instruments sadomasoquistes i veure la moda de les meretrius des dels anys vint a l'actualitat.

Després de pagar una entrada de 7,50 euros en una taquilla que imita la de les cases de cites dels anys 50, el visitant s'introdueix a l'interior de les estretes cases on hi ha els aparadors del Barri Vermell, els orígens del qual es remunten a finals del segle XIX.

A la part interior de la finestra, la decoració es limita a les cortines vermelles i la presència d'una nevera pròxima a les cadires des d'on la prostituta crida l'atenció dels clients.

150 euros de lloguer

Des d'aquí, una porta de serrells és l'única barrera a l'habitació del bordell, un espai d'escassos metres quadrats, per la qual la prostituta paga 150 euros per mig dia. Sobre un llit de marc de rajoles que recorda el d'una banyera, un llum de neó violeta il·lumina la petita habitació, amb un lavabo com a única decoració complementària.

"El llit no és còmode, el llum de neó no afavoreix, però és suficient per a una visita que no dura més de sis minuts", comenta Stakelborough.

La sala contigua --més àmplia, amb bany i televisió sobre un terra de moqueta vermella i ornaments daurats-- recrea una habitació d'un club, amb un preu de lloguer que puja tant per a meretrius (a qui els costa 350 euros) com per a clients (que paguen fins a 200 euros per hora per serveis més prolongats).

D'entre 21 i 55 anys

Les prostitutes que treballen al Barri Vermell són dones d'entre 21 i 55 anys, moltes joves que no arriben a a pagar-se els estudis o mares solteres, i en "el 70% dels casos, amb una parella estable", segons fonts del museu.

Treballen "una mitjana de 5 anys" i moltes d'elles no acaben de retirar-se "perquè s'acostumen a un estàndard de vida d'ingressos alts". Per això, la Fundació Geisha les ajuda a la reintegració però també a cursos d'autodefensa mentre exerceixen.

"A vegades quan la treballadora arriba a una certa edat, es dedica al sadomasoquisme, una manera d'exercir el sexe més psicològica", diu Stakelborough, a l'entrar en una sala dedicada a aquestes pràctiques, on no hi falten un fuet, una creu en forma de X sobre la paret i una "gàbia" tancada a l'interior de la qual el client està penjat.

"Els clients que busquen sadomasoquisme són fixos i amb càrrecs de molt estrès", va dir partint de la base de la seva experiència d'uns quants anys exercint aquesta modalitat del sexe.

Una alarma sempre a mà

Notícies relacionades

Tots els famosos i les polèmiques de la festa de Lamine Yamal: Bizarrap, Bad Gyal, «noies d’imatge» a 10.000 euros i persones amb nanisme

Núria Marín: «No sé si Elionor serà una bona reina, es necessita alguna cosa més que saber on és babord i estribord»

Per garantir la seguretat de les prostitutes durant la feina, sempre tenen a mà una alarma amb la qual contacten directament amb el propietari de l'habitació i també amb la policia.

A l'acabar la visita al museu, al visitant se li ofereix una mostra d'humor amb un reclinatori perquè confessi els seus pecats de luxúria.