'Salvados' torna a arrasar a Twitter amb la seva anàlisi de la crisi

El primer programa d'Évole en la nova temporada ressalta el paper d'aquells que lluiten a peu de carrer pels més desafavorits

Arturo Pérez-Reverte, en la nova temporada de ’Salvados’. / periodico

3
Es llegeix en minuts
EDUARDO LÓPEZ ALONSO / Barcelona

La crisi a Espanya. La nova temporada de 'Salvados', de Jordi Évole, ha tornat a la càrrega amb el mateix estil de denúncia a peu de carrer de sempre, reporterisme de carrer al cub, mosaic de veus anònimes i de les altres, allau d'impressions de gent del carrer i d'experts. Compromès amb la denúncia social televisiva, Évole ha tornat a posar en imatges l'opinió majoritària a Espanya, la que considera que la crisi, al marge de freds indicadors econòmics, hi ha calat i segueix calant sense pal·liatius. Évole ha tornat a situar 'Salvados' en la llista dels temes més comentats de Twitter, amb els hashtags #salvados, #vuelvesalvados, #évole. Múltiples vies per arribar al comentari del programa.

Un centre comercial i un barri com Ciutat Meridiana de Barcelona és el marc adequat per abordar l'anàlisi sociològica del descontentament d'un malestar social. Potser un dels èxits del programa d'Évole és simplement amplificar i confirmar allò que la majoria sent en les seves pròpies carns. "La vida ha empitjorat", "hi ha més tristesa al carrer", "depenem dels avis", "la vida segueix, però no segueix igual"... algunes de les frases per obrir un primer programa de la temporada que desencadena l'angoixa del televident.

Amb una camisa a quadros que serveix de nexe d'unió entre imatges i escenes, Évole i el seu Ipad són els conductors d'un programa descriptiu de diferents problemes de l'actual crisi social espanyola i la funció d'aquells que intenten alleujar la situació. En aquest programa, Évole torna a utilitzar l'acarament com a fórmula per animar el discurs. Ciutadans de pas participen en la polèmica de la immigració, de l'ocupació de pisos buits, assemblea improvisada o no retransmesa en directe. Protagonisme per a aquells que difícilment tenen veu en els mitjans de comunicació.

Líders veïnals contra el desnonament, una monja que treballa a peu de carrer, el plat de llenties del col·legi (la metàfora de la fam) configuren el discurs de denúncia de la necessitat extrema que existeix i que no ha volgut ser vista pels governants fins que ha estat inapel·lablement evident. La fam ha arribat a Espanya. Évole aplica les tècniques bàsiques del periodisme per confeccionar un discurs d'opinió. Recorre a fonts i testimonis directes, de l'exemple dibuixa les tesis generals. Com a colofó al programa recorre a un indignat il·lustre, un escriptor, Arturo Pérez-Reverte, periodista i escriptor, intel·lectual crític expert a posar en paraules la denúncia col·lectiva. "Fins i tot el miserable té massa coses per perdre", opina Pérez-Reverte, que fan que sigui impossible la revolució.

Notícies relacionades

Pérez-Reverte denuncia que era previsible la situació de crisi actual i que "Espanya és un país maleït històricament". Pérez-Reverte busca en la història (el seu imaginari com a escriptor) les causes del que és Espanya en l'actualitat, un clero i una aristocràcia "escanyadora", una "casta intocable" que es defensa a si mateixa. Unes elits, econòmiques i polítiques, que governen des de fa molt temps. "Sempre han sigut els mateixos", adverteix l'autor d''El capitán Alatriste'. "No sempre hi ha solucions, hi ha mecanismes, aventures per córrer, ¿però solucions?", reitera el pessimista Pérez-Reverte. Hi haurà una nova generació, que serà millor "davant la certesa que el desastre estarà sempre present".

Alguns dels tuits de la jornada: