Puros de Manlleu

Qui es podia imaginar que un dels tangos més famosos de tota la història, el míticFumando espero popularitzat perSara Montielel 1957, havia estat compost perJoan Viladomat, marit de l'estanquera de Manlleu (Osona), en la descarada Barcelona dels anys 20. El periodistaJaume Collelldescobreix aEl músic de l'americana vermella (RBA) algunes de les experiències vitals del músic català, germà gran de l'escultorJosep Viladomat(autor, entre altres, de la Dona amb nen i flautí de la plaça de Catalunya de Barcelona).

Eren temps de diversió, luxúria i pistolerisme a la gran ciutat a la qual el jove compositor acabava de traslladar-se juntament amb la seva dona. Establert en un àtic a la cantonada entre Paral·lel i Nou de la Rambla (ahir es va presentar el llibre al restaurant El Rincón del Artista, just a sota de la que va ser la seva vivenda), el músic no va trigar a deixar-se seduir per la bohèmia barcelonina. En un tres i no res va muntar La Colosal, una acadèmia de varietats que es va convertir en «tota una fàbrica de cuplets». Allà, el mestre es va fer d'or donant classes de cant a les jovenetes que buscaven triomfar en el món de l'espectacle mentre distribuïa les seves composicions pels nombrosos teatres de l'avinguda del Paral·lel.

Tot i que tocava gairebé tots els gèneres, va ser el tango el que va fer destacarViladomat entre els seus competidors. L'augment del consum de cocaïna a la ciutat -el músic n'era un consumidor habitual, segons el seu biògraf- va inspirar un dels quadros lírics més populars de l'època: elTango de la cocaína, que explicava la història d'un cabaret en què corria moltapólvorablanca. Es va estrenar el 1926 al Teatre Victòria i es va representar més de 500 vegades.

'EL TANGO DEL CIGARRO' / Però el que es va convertir en clàssic va serFumando espero. «El tango del cigarro era el títol original al manuscrit deJoan Viladomat», asseguraCollell,que va tenir accés als més de 700 títols de l'arxiuViladomat.L'èxit del popular tango té el seu origen en la revistaLa Nueva España, que va estrenar el músic de Manlleu l'any 1923. Era una sàtira política per la qual desfilaven personatges dels governs anteriors a la dictadura dePrimo de Rivera. Tot i que únicament va estar dos dies en cartell, el muntatge va servir per donar a conèixer un número que la cupletistaRamoncita Roviraja va gravar el 1926 però que no es va fer cèlebre fins al 1957, quanSara Montielel va interpretar a la pel·lículaEl último cuplé.

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

Vegeu el vídeo de la notícia amb el mòbil

o a e-periodico.cat