L'indult com a subterfugi

No sabria dir-los si els debats que cada dissabte es porten a terme aEl gran debate (T-5) serveixen per a alguna cosa. Moltes vegades em pregunto si tenen alguna utilitat, ja que els habituals gladiadors que són contractats, més que anar a argumentar o a intercanviar opinions, hi van a llançar el seuspeech, el seu discurs, instal·lats en la sordesa de les seves trinxeres, a la dreta o a l'esquerra del presentador. Però seria injust, fins i tot mesquí, no ressaltar els bons cops que té aquest programa, treballs ben fets, ben exposats, i ben documentats, que ens il·lu­minen. És el cas d'aquesta setmana, quanJordi Gonzálezva abordar els innombrables casos de corrupció política. Ens va proporcionar una diacronia de dades i de temes tan esgarrifosa com precisa. Durant els mandats d'Aznar,ZapateroiRajoy,per exemple, s'han produït 226 indults d'alts càrrecs condemnats per corrupció, també 25 més de condemnats per prevaricació, 107 de condemnats per malversació i, finalment, 16 de suborn. Tots aquests que la justícia va condemnar se n'han anat com si res. I el programa ens advertia: «És en els Consells de Ministres on es decideix quins condemnats s'han d'indultar. Tot queda entre polítics. Polítics que indulten altres polítics. Partits que quan arriben al poder sembla que es tornen els favors...». Home, aquesta exposició televisiva, aquest retrat del que passa, ha estat tan brutal que semblava un insult a la societat civil.

Notícies relacionades

El youtuber Jordi Wild (40 anys) ho té clar sobre el català: «El castellà ja ha guanyat»

Aquesta és la foto més cotitzada de l’estiu: qui l’aconsegueixi pot guanyar una fortuna

I el cop d'efecte , l'habilitat del programa -per això se'ls ha de felicitar d'una manera especial-, ha estat contraposar, a manera de contrast, el cas deDavid Reboredo,el pobre i humil addicte a l'heroïna a qui van enganxar el 2006 amb dues paperines -menys de mig gram- per al seu propi consum. Ara que han passat els anys i està rehabilitat, desenganxat, desintoxicat completament, ha ingressat a la presó perquè la justícia l'ha condemnat a set anys de presidi. Eren al plató el seu germà i el seu pare, i amb una impotència desesperançada i terrible advertien que en aquest país hi ha dues classes de ciutadans: uns quants que gaudeixen de privilegis i la immensa majoria que juga en una altra lliga. La lliga de la carn de canó. La divisió dels maleïts.

Aquesta vegada hem d'elogiar La Fábrica de la Tele, la productora del programa. Han dibuixat un paisatge diabòlic, però d'estricte servei. Autèntica televisió denúncia.