El Canijo deixa Los Delinqüentes per seguir amb la seva filosofia 'garrapatera'

Que gran que ésEl Canijo. Acabat de desvincular de la desacomplexada i aclamada banda Los Delinqüentes, que va formar amb tan sols 15 anys, debuta en solitari amb el discEl nuevo despertar de la farándula cósmica. Un àlbum carregat d'energia, compàs i necessàries dosis de positivisme que aquesta nit presentarà a la sala Salamandra de l'Hospitalet; divendres, a La Mirona de Salt (Girona), i dissabte, a la sala Stroika de Manresa.

I a més anuncia com si res queAlbert Pla s'unirà a una versió renovada del grup G-5 (substituintKiko Veneno)en què a més d'ell figuren, de nou,Muchachito Bombo InfiernoiTomasito. Es faran dir La Pandilla Voladora. I el grup naixerà a la Fira del Formatge de Galícia, que li habilitarà un estudi on gravar i assajar abans de foguejar-se davant del públic.

Notícies relacionades

Alejandro Sanz i Ivet Playà: no és amor, és poder

Taller de costura d’espardenyes a Toni Pons: «És el calçat més antic d’Europa, el primer model té 6.200 anys i es va trobar a Granada»

L'autor de títols comEl aire de la calle iLa primavera trompetera («vaixells insígnia» que, avisa, segueixen figurant en el seu repertori) manté el seu objectiu: disseminar la filosofiagarrapateraque es va inventar i va evangelitzar amb Los Delinqüentes. «És una cosa així com pretendre que la gent sigui feliç, que ningú miri l'altre per sobre l'espatlla, reivindicar el lemalove and peace delshippies...»

REVELADOR VIATGE A AUSTRÀLIA / La resurrecció com a artista d' El Canijo va sorgir durant un mes que va passar a Austràlia: «Vaig deixar-ho tot, família i mòbil a Jerez, i me'n vaig anar amb els meus pantalons, una tovallola, un jaquetó per al fred i la meva guitarra. I allà va tornar a néixer la inspiració». Va passar d'escriure «en plural, per al grup», a compondre «lletres autobiogràfiques». De parlar «de l'amor a la naturalesa, dels insectes que neixen dels clavells», a escriure «vuelvea sonreír, aunque te quieran escupir... Alma errante, camina p'alante y nunca mires atrás». Tota una declaració de principis. No vol ser com aquells cantants «que deambulen pels escenaris traient diners d'un nom sense atendre la qualitat de les seves cançons i es converteixen en artistes morts». Ell es va sentir «estancat». I va buscar «nous començaments» per seguir «deixant-s'hi la pell».