El retorn dels caïnites

Fa sis anys, a primers d'octubre del 2006, al programaDolce vita(T-5) van contractar els germansMatamoros(CotoiKiko) perquè emulessin el combat bíblic entreCaíniAbel. Van aconseguir una reconstrucció de molt èxit, amb la particularitat que tots dos feien deCaín. Ara, sis anys més tard, els han tornat a contractar perquè repeteixin aquella lluita. Si d'alguna cosa ha servit aquest bis ha estat per constatar que l'estil de combat dels dos germanets s'ha degradat encara més. Això d'ara no ha estat ni boxa, ni lluita grecoromana, ni tan solsvaletudo: el que hem vist en aquesta ocasió ha estat pura bronca de carrer, intentant assassinar-se mútuament a cops de pedra o de llamborda. En la primera vetllada, la de l'any 2006, dins de la violència sanguinolenta i de les vísceres escampades pel plató, hi va haver alguns repunts d'estimable erudició. Els vaig anotar en aquesta columna, exactament el 2 d'octubre d'aquell any:«Coto, recorrent a la mitologia grega, va comparar el seu germà amb el borratxo Silè, fill d'Hermes, i Kiko li va contestar a Coto evocant Dickens, dient-li que era una mala còpia de qualsevol dels miserables personatges que apareixen a Oliver Twist». Ara, sis anys després, l'enfrontament no tan sols s'ha envilit més sinó que la vulgaritat, la tosquedat i la xavacaneria han estat les grans protagonistes d'aquest xou. Per exemple:«Lladre, drogoaddicte, malalt, pispa, tarat, fill de puta, ¿per què no et suïcides una estoneta?, repugnant, em fas fàstic, neteja't el nas que el portes tot blanc, deu ser del que t'ha caigut a tu al camerino...», i així una hora i cinquanta minuts els caïnites bessons, burxa que burxa, traient-se les tripes.

Al marge delcutrexafarranxo existencial, s'ha de meditar sobre aquest túnel del temps que la productoraLa fábrica de la tele, i la plataforma Tele 5, han tornat a reeditar. És tanta la porqueria que durant els últims 10 o 15 anys se'ls ha anat acumulant en els arxius que es podrien passar els pròxims 10 regurgitant tranquil·lament les nàusees que van impulsar al llarg de la dècada anterior. De fet la segona part d'aquestDeluxetambé va ser protagonitzat per un tema que ja van rostir, van recremar, i del qual van escampar les vísceres uns anys enrere: el deMònica Pont, el seu pare i el litigi per la custòdia del seu fill. O sigui, que a l'espera del retorn deBelén Estebanpodrien aguantar fent rots, tranquil·lament, i sense parar, fins a l'any 2025.