Gene Kelly, ball sense fi

Si ahir, en plena onada de calor, es van trobar amb algú que xiulava o taral·lejava la cançóSingin' in the rain, no temin pel seu estat mental. No devia ser un cop de calor o el desig que plogués, sinó algú que sabia queGene Kellyhauria complert ahir 100 anys. ¿Exagerat? Potser, però l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, sempre disposada a recordar els més grans, celebra l'efemèride amb dues gales, la d'ahir a la nit al teatre Samuel Goldwyn i la d'avui al Dunn Linwood, en les quals intervenen la seva viuda,Patricia Ward,Justin Timberlake, Hugh Jackman (aquest, gran admirador del ballarí desaparegut, ha gravat un vídeo),Nastassja Kinski(va protagonitzarHistòria d'amor, deFrancis Ford Coppola, en quèKelly va ser assessor) iHarry Shum Jr, actor de la sèrieGlee. Les entrades es van esgotar fa dies. El públic té ganes de tornar a veureKellyen acció, i en les dues cerimònies podrà disfrutar dels seus números en films mítics comLleveu àncores!(1945), en què va ballar amb el ratolí Jerry i va compartir cartell ambFrank Sinatra,i la trilogia que va codirigir entre el 1949 i el 1955 ambStanley Donen:Un dia a Nova York (la primera pel·lícula musical que es va rodar en escenaris exteriors reals),Un americà a París(inoblidables els 17 minuts que dura una coreografia ambLeslie Caroni els sis Oscars que va guanyar) i Cantant sota la pluja.

Notícies relacionades

A la venda la mansió de luxe on va viure un exjugador del Barça a Gavà: espectacular i exclusiva

Ibai Llanos es gasta 2.000 euros en la pizza més cara del món i aquesta és la seva conclusió

ACTOR, DIRECTOR, COREÒGRAF, BALLARÍ... / La seva viuda va explicar que la celebració pel centenari del seu marit, que va morir el 1996, no és organitzar una festa d'aniversari per a la llegendària estrella, sinó «aconseguir que sigui recordat com ell volia: com algú que va canviar l'aspecte de la dansa en el cine». «Va buscar un llenguatge i una forma d'expressar la vida americana a la gran pantalla -recordaWard-.Volia trencar amb la tradició del ball de saló europeu. Volia ballar la cançó popular americana i buscava el tipus de moviment que sentia que coincidia amb el to americà. La millor font per a això va ser l'esport. Va tornar a entrenar-se com ho feia en la seva joventut. I així és com va crear un ball que fins aleshores no s'havia vist mai».

Era un atleta amb un talent descomunal per dansar però la seva professionalitat va ser clau perquè triomfés a Hollywood i rebés, entre altres guardons, un Oscar honorífic per la seva contribució alshow business.Eugene Curran Kelly (així figurava en la seva partida de naixement) no solament va ser ballarí, sinó també actor, coreògraf, director, guionista, productor... «Era el millor, el més professional», recordaLeopoldo Rodés,que el va dirigir per a l'anunci nadalenc de Freixenet l'any 1981; evidentment, el ballarí va rodar a Barcelona una versió deCantant sota la pluja.