No és necessari apujar l'IVA

Classe magistral del professorGay de LiébanaaEl gran debate(T-5). En un primer moment, davant d'una pissarra, ens va explicar quins sectors han generat el bàrbar i insuportable deute del Regne d'Espanya. La major part d'aquest dogal econòmic l'han generat les empreses que cotitzen a l'Ibex 35, i en segon lloc les administracions públiques, o sigui, les administracions de l'Estat. Tot això ens col·loca davant una situació tremenda: més de 950.000 milions d'euros de deute«i molt de compte-ens deia el professor- que aquesta xifra és gairebé la del PIB espanyol».És a dir, devem pràcticament tot el que ingressa l'Estat anualment. El més lluminós i terrible, no obstant, va venir després, quanGay de Liébanaes va asseure a la taula i va llançar el següent afalac, que pot ser entès com una denúncia en tota regla:«Cada any analitzo les empreses de l'Ibex 35, i vull ressaltar que totes, absolutament totes, tributen tan sols entre el 5% i el 10% en l'impost sobre societats. Algunes, fins i tot, per sota del 5%. Si s'incrementés aquest impost de les grans empreses, empreses que tenen enormes beneficis, no faria cap falta apujar l'IVA: amb aquest increment es recaptaria molt més que apujant l'IVA. Falta voluntat política». Va preguntar llavorsJordi González,sorprès:«¿I això no se li ha ha acudit a ningú?»ILiébanava respondre:«Ho estan advertint els inspectors d'Hisenda des de fa temps, però ningú els fa cas».¡Ahh! Fins i tot un ignorant com jo ho va entendre perfectament. Està claríssim.

ELS RIUS. -S'acaba d'estrenar a El 33 un humil programa titulatRiu avall. És una meravellosa orfebreria. El gran naturalistaJosé Luís Gallegos'ha pres la molèstia de visitar els nostres rius. I ha començat amb el Fluvià, seguint-lo des del Collsacabra fins a la seva desembocadura a Sant Pere Pescador. No ha estat una visita: ha estat una conversa amb el riu, com tan solsGallegoho sap fer. Les seves aigües, les seves pedres -el fantàstic Pont Vell de Besalú-, els seus habitants, com aquella extraordinària criatura anomenada llúdriga. Aquest treball és una joia que el realitzadorDavid Fontsecaha enllaçat amb delicadesa exquisida. Aquesta sensibilitat, en clau de servei, tan sols es pot degustar en una televisió pública. A les altres cadenes són temes considerats prescindibles. Els menyspreen fins i tot. ¡Ahhh! Menysprear els rius, quina ruqueria, ¡Déu meu!