Una vida de novel·la

A Neus Català li «van matar el somni» als camps nazis de Ravensbrück i Holleischein. Des d'aleshores, explica, no pot dormir sense l'ajuda d'una pastilla. Fins i tot avui, als 96 anys, a la residència dels Guiamets, el petit poble del Priorat on va néixer i on ha escollit passar els seus últims anys. El somni se'n va anar perquè al seu lloc es van quedar els records, que durant l'últim any i mig ha anat explicant a Carme Martí perquè els reconstrueixi en forma de novel·la (Un cel de plomen català,Cenizas en el cielo en castellà). «És un llibre per a la memòria», explicava ahir la protagonista de la història.

«Al geriàtric m'hi avorreeeeixo», explica Català als periodistes que han vingut a visitar-la perquè els parli del llibre. La guanyadora del premi Català de l'Any del 2006 ja no pot visitar escoles per parlar del que va passar, ni participar en les associacions de supervivents de l'horror nazi, ni militar activament com a comunista. Però segueix sent la Neus Català de sempre. Persistència, tenacitat i memòria. Una vegada i una altra, tossudament, insisteix que s'ha de recordar les dones que van participar en la resistència i la deportació, que van tenir un paper menysvalorat pels seus companys de militància, i que l'important del seu llibre no és la seva experiència particular, sinó recollir el testimoni de les seves companyes.

Notícies relacionades

Entrem a la casa de Pedri a Castelldefels: una finca de més de 5 milions, amb vistes privilegiades i Messi com a nou veí

La fidelitat ja no es porta

Neus Català recorda com va descobrir la realitat de les deportades a l'escriptora Montserrat Roig: «Si els espanyols van ser els oblidats de la resistència, les espanyoles i catalanes vam ser les oblidades dels oblidats. Els homes no haurien pogut fer res sense la força de les seves dones, les seves filles i les seves mares: portàvem menjar, els amagàvem, transportàvem els comunicats... jo portava els paperets amagats en aquell pentinat que en deienArriba España»

No obstant, opina Carme Martí, que va conèixer Català quan la va entrevistar per al butlletí del Museu de la Vida Rural, la novetat de la seva biografia novel·la (explica que de ficció únicament hi ha diàlegs o petits passatges de transició, i absolutament res sobre l'experiència concentracionària) respecte a anteriors treballs és haver-se aproximat molt més a la «dimensió humana» de la protagonista, incloent-hi episodis que fins ara no havia explicat o pels quals no li havien preguntat. I no només del camp de concentració, sinó també dels seus orígens, la seva feina en una colònia infantil durant la guerra civil i la difícil reintegració a la vida normal el 1945, i el 1975 al tornar a Espanya. Encara que, això sí, el títol recorda la tètrica imatge que va marcar l'arribada a Ravensbrück.