L'Óscar a la tele

Se'l disputen les televisions. És natural. La tragèdia -finalment ben resolta- d'Óscar Sánchez, el rentacotxes de Montgat, és una història que té tots els ingredients per ser fagocitada i espremuda als platós. O sigui que a mi em va assaltar una espècie de por quan el vaig veure aparèixer aEl programa de Ana Rosa(T-5). La condició existencial de l'Óscarés tan atractiva com ingènua. Té una manera de ser, una forma d'expressar-se, que es nota que s'entrega obertament. O sigui que el temor era fundat davant una criatura que alberga aquesta franquesa. I és just consignar immediatament que l'entrevista que li va practicar Ana Rosa Quintanava ser d'una gran netedat. Amb tendresa fins i tot. Sense furgar morbosament. Hi va haver instants en què fins i tot, malgrat la duresa de la història, va aparèixer un saníssim sentit de l'humor, desdramatitzador, que va ajudar a humanitzar la trobada. TambéSusanna Griso(A-3 TV) es va referir àmpliament al tema en el seuEspejo público. Va passar una connexió amb Montgat en què l'Óscarli va enviar una simpàtica i emotiva floreta. Referint-se a ella, i als mitjans de comunicació que l'han recolzat, va exclamar:«Donar-vos les gràcies és poc. ¡Us donaria el meu cor, però només en tinc un!». I tinc la satisfacció de certificar que ni l'Ana Rosani laSusannahan escatimat elogis per aquest diari, EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, reconeixent que des del principi, des de fa més d'un any i mig, ha estat el motor, el divulgador, l'impulsor, el que ha donat a conèixer al món el tremendo i desequilibrat laberint en què injustament estava immers l'Óscar.Referint-se a l'equip de periodistes d'aquest diari que han fet possible no només el coneixement públic de la història, sinó el seu final feliç, laSusanna deia:«El mèrit que s'hagi acabat la tragèdia de l'Óscar és d'EL PERIÓDICO. I nosaltres, a remolc d'ell, ens hi sumem». ¡Ah! Ha estat bonic, per estrany, aquest reconeixement de la tele.

SENSE CALCES.-Hi ha excitació en els ambients monàrquics davant el gest deMerceditas Milá.Es va aixecar la faldilla, va ensenyar el cul al món i -com diriaSabina- va quedar la lluna al descobert. O sigui, portava pantis, però calces no. Pot ser que portés un tanga minúscul, dels que són un fil que no tapa res en absolut. ¡Ahh! Com que aquesta criatura acaba d'heretar el títol de comtessa de Montseny, en els ambients cortesans hi ha alarma i ensurt.