les meves vacances mileuristes // Marroc i 4

"Vam passar volant per carrers plens de forats"

Àlex, José, Andrea i Esmeralda, amb carro per Arcila.

Àlex, José, Andrea i Esmeralda, amb carro per Arcila. / ANDREA GUTIÉRREZ; JOSÉ PORCUNA

2
Es llegeix en minuts

Al despertar-nos, el José i jo hem lluitat amb 12 mosquits que s'havien amagat durant la nit i s'havien situat estratègicament per l'habitació. Hem esmorzat al centre de Rabat, al carrer Hassan II, que es veu que és a totes les ciutats del país.

Hem entrat a la medina, però poca estona. No teníem gaire interès per una ciutat tan europeïtzada, i tampoc hauríem pogut veure el rei Mohammad. Hem arribat aviat a Arcila, a 45 quilòmetres de Tànger, i hem anat a l'apartament, que és al centre de la ciutat.

Volíem visitar la platja de les Coves dels Coloms, a tres quilòmetres d'Arcila, així que hem pujat dalt d'un carro tirat per un cavall on anàvem els quatre i el noi que el portava. Una vegada a la platja, hem passat molt temps jugant amb onades gegants i una altra bona estona a les hamaques que hem llogat. Ens ha semblat curiós una cosa que ja sabíem: a l'aigua, les dones anaven tapades fins al cap i molts homes intentaven entreveure turistes en biquini "escotat" amb uns prismàtics.

EN CARRO A TOTA VELOCITAT

Un altre noi ens ha portat de tornada en carro, però a aquest li agradava la velocitat. No sé com hem pogut passar volant per aquells camins plens de sots i forats que feien que saltéssim sense parar. Estàvem segurs que cauríem d'aquella planxa que no tenia ni un simple recolzador. Ens ha entrat un atac de riure ja quan el conductor ha decidit avançar un altre carro.

La medina és preciosa, amb casetes blanques i molt neta. Allà el regateig no és tan fàcil com a Chefchaouen, i els preus són bastant fixos. L'Àlex ha comprat un violí de 600 dírhams que ha aconseguit rebaixar a 200, menys de 18 euros. El venedor ha fet el seu agost, ja que li hem comprat diversos objectes.

Fora de la medina, el poble era un mercat gegant, semblava el dels Encants de Barcelona. L'Esmeralda ha comprat un rellotge fals pel qual ha pagat 3,5 euros i un tros de pastís. A vegades ens hem sorprès a nosaltres mateixos lluitant a capa i espasa per rebaixar un euro alguna cosa que ens en podia costar dos.

Notícies relacionades

Hem anat a veure la posta de sol al mirador de la ciutat, on molta gent es reuneix a prendre coca-cola i menjar pipes de carbassa mentre el sol desapareix per l'horitzó. Les vendes d'objectes no acabaven fins a la una de la matinada, quan començaven les d'estupefaents. L'Àlex i el José han anat a comprar pipes --molt consumides allà-- i gairebé els venen una partida de diferents substàncies per un preu d'escàndol.

La nostra visió d'Arcila és clara. Ens encanta la medina i la platja de les Coves, també la seva gent. Però els voltants d'Arcila, com a la resta de ciutats que hem visitat, reflecteixen a vegades molta deixadesa, escombraries, cases en construcció que s'aguanten amb pals de fusta, roba estesa a prop de la carretera, gent sense presses i turistes que s'hi integren a marxes forçades. El Marroc és un país que s'ha de visitar. Anar allà significa ficar-se de ple en un món d'olors atrapades i sensacions acolorides. Hem passat una magnífica experiència que recomanem a tothom.