Cliff Richard reclama a Massiel el triomf d'Eurovisió del 1968

Sir Cliff Richard va reclamar ahir a Massiel el primer lloc del festival d'Eurovisió del 1968. Malgrat que han passat 40 anys, el cantant britànic ha reivindicat el trofeu a l'assabentar-se que a Espanya es comenta que Franco va manipular el concurs. Richard no ha pogut oblidar el que va passar al Royal Albert Hall de Londres. Massiel va guanyar amb el La, la la i ell va quedar en segon lloc amb Congratulations, per un punt de diferència. "Si, com diuen, creuen que hi ha proves que jo n'era el guanyador, seria la persona més feliç del planeta", va declarar a The Guardian, que ahir portava la notícia en portada.

"Durant molt temps he viscut amb el número dos al damunt i seria fantàstic si algú del concurs, oficialment, arriba i em diu: Cliff, tu finalment vas guanyar aquesta maleïda cosa", va comentar l'artista de 67 anys, que està de gira per Alemanya. Richard reconeix que no ha estat mai un bon perdedor i porta clavada aquella derrota, tot i que admet que obrir una investigació a aquestes altures "pot ser un esforç que no val la pena".

La història del possible tongo va provocar en els mitjans de comunicació britànics abundant publicitat i titulars com "¿Franco li va robar Eurovisió a Cliff?" i "A Sir Cliff Richard li van robar el 1968 Eurovisió per a glòria del feixista de Franco, segons al.lega una directora de cine". Al compositor de Congratulations, Phil Coulter, la revelació li sembla "molt divertida" i s'alegra que la teoria que es van comprar els vots no sortís a la llum "setmanes o mesos després de l'esdeveniment, perquè llavors m'hauria posat, molt, molt furiós". Congratulations va vendre un milió de còpies, fet que demostra, segons Coulter, "que va ser la cançó que va guanyar Eurovisió en termes pràctics".

No tothom al Regne Unit creu que Massiel va triomfar de manera fraudulenta. Jaime McLoughlin, que porta una pàgina a internet dedicada a Eurovisió (Whoops Dragovic), dubta de les al.legacions i estima que l'espanyola va rebre l'ajuda crucial d'Alemanya "perquè la setmana abans del festival va anar a un xou molt popular de la televisió alemanya a presentar la cançó". Richard tampoc responsabilitza Massiel de la votació i ha promès enviar-li una còpia dedicada de Congratulations si el resultat d'Eurovisió es revisa i ell n'acaba sent el guanyador.

PRÀCTICA HABITUAL

Notícies relacionades

La ruptura de Kiko Rivera i Irene Rosales: quan el setembre porta divorcis i dignitat

¡Ja és oficial! Lamine Yamal confirma la seva relació amb Nicki Nicole amb aquesta foto

Montse Fernández Villa, directora del documental Yo viví el mayo español, es mostra "sorpresa" per la polèmica, que considera "un monument a la desproporció que solemnitza una tonteria". Segons explica, la compra de vots que insinua José María Íñigo en el documental "era una pràctica habitual des dels anys 50", que ha estat reconeguda i publicada per directius de les televisions i de les discogràfiques.

Per ella, resulta més significatiu la prohibició de cantar almenys una estrofa del La, la, la en català, com havia demanat Joan Manuel Serrat, el cantant inicialment seleccionat, que després va ser substituït per Massiel. "Aquell any el règim volia donar imatge d'un cert aperturisme, però que la cançó s'interpretés en català, això ja no", diu la periodista.