UNA EXPOSICIÓ A LA LLIBRERIA LA CENTRAL MOSTRA LA TASCA FOTOGRÀFICA DE L'EDITORA

Inge Feltrinelli descobreix a BCN les seves fotos més carismàtiques

2
Es llegeix en minuts
ELENA HEVIA / BARCELONA

La plana major dels editors catalans es va reunir dimarts a la nit a la llibreria La Central per retre homenatge aInge Feltrinelli,que va recollir el testimoni de l'imperi editorial italià després de la tràgica mort del seu marit i que en la seva joventut, cap als anys 50, els de ladolce vita, va apuntar amb la seva càmera Rolleiflex a estrelles de Hollywood, gegants de les lletres i icones revolucionàries comFidel Castro.La tasca fotogràfica deFeltrinelli,nascudaSchoenthal,es pot veure fins al 5 de desembre a la llibreria del carrer de Mallorca, i tam- bé a La Central del Raval.

Per a editors veterans comBeatriz de Moura, Jorge Herralde, Josep Maria Castellet, Ana María MoixoJaume Vallcorbarememorar l'amistat amb la gran senyora de l'edició equival a parlar dels vells temps, dels seus inicis professionals. Encara que, als 77 anys, la dama projecti tanta energia expansiva ara com llavors.De Mouraes va evocar a si mateixa de petita, el 1953, llegint al Brasil un famós número de la revistaParis Matchen què es mostrava el reportatge pel qualInge Schoen- thal,jove fotògrafa alemanya "molt semblant aLeslie Caron", va aconseguir trencar l'enclaustrament en què vivia un perjudicatHemingwaya casa seva, a Punta Vigía. Només un any abans, l'atzar havia col.locat davant del seu objectiu l'esquivaGreta Garbo,retirada del soroll mundà. La va veure un instant mà- gic en una cantonada de Madison Avenue i la foto va anar a parar al cuixé de la revistaLife.

Enrique Vila-Matas,un altre vell amic, va prosseguir el relat dels avatars de l'artista. El 1958 li van presentar l'home de moda,Giangiacomo Feltrinelli,que acabava de publicarDoctor ZhivagoiEl Gatopardo."Va ser uncoup de foudre", un enamorament sobtat que es va saldar amb l'a- bandonament de la professió, un fill (Carlo,avui al capdavant de l'empori), una separació i la mort violenta de l'editor, convertit en terrorista, que va morir mentre manipulava una bomba el 1972.

La resta és la història de com l'exfotògrafa va salvar una empresa en crisi deixant enrere el somni revolucionari del seu marit i donant un nou impuls a la xarxa de llibreries, avui més de 100 establiments oberts a la noves tecnologies.

Notícies relacionades

NITS DE VILLADEATI

De les nits "desenfrenades" amb què l'editora obsequiava amics i col.legues a Villadeati, la mansió familiar, en va donar compteHerralde."Jo em pensava que queia derrotada al llit després d'aquelles vetllades, però un dia em va sorprendre al confessar-me que cada nit passava en net al seu diari les notes apressades que escrivia durant el dia. Llavors vaig saber que sota aquella aparençaespídicas'amaga una ànima germànica".