Jesulín de Ubrique anuncia que es retira de les arenes

El torero es tallarà la cua l'any que ve després de dos decennis en la professió

1
Es llegeix en minuts
JUAN SOTO VIÑOLO / BARCELONA

Jesulín de Ubrique,de 32 anys, ha anunciat que es retirarà la temporada del 2007, "després de 20 anys de professió". Una bona notícia per a ell, per a la seva família i per als aficionats "que caben en un autobús", havia dit despectivament el torero d'Ubrique en alguna ocasió, perquè l'espigat espasa gadità té el discurs melós, llengut i una micahortera, ingredients acadèmics imprescindibles per convertir-se en un ídol de masses.

Ho va ser certament en els seus millors temps, des que es va abaixar els pantalons en un programa deMercedes Milá,davant la mirada avergonyida dels matadorsJosé María ManzanaresiJoselito.Ho va fer per rebatre els que el titllaven de torejar "amb truc". Efectivament,Jesulínva patir cornades greus com els seus companys.

Amb aquell gest es va denunciar com a hàbil venedor de les seves cicatrius. Aquella abaixada de calces a TVE el va llançar a la fama de la més bregosa popularitat, el va fer ric i, per a la història del toreig, va batre el rècord de corrides que tenia el Cordobés sumant-ne 161.

Capítol a part mereix la seva vida amorosa. DeBelén Estebanse'n va separar escandalosament i deMaría José Campanario,la seva dona actual, s'ha vist esquitxat per un presumpte frau a la Seguretat Social. Al voltant deJesulínvan prosperar els seus pares, que van arribar a ser portada d'¡Hola!,els seus germans i, com en el més apassionant dels culebrons, la seva finca Ambiciones --on es van desenvolupar les infidelitats, les traïcions i les banyes-- es va convertir en lloc de pelegrinatge turístic.

Notícies relacionades

Un accident d'automòbil el va tenir a un pas de la mort. Les cures mèdiques i la força de voluntat del torero el van tornar a la plaça. PeròJesulín,en l'àmbit taurí havia deixat d'interessar.

Tampoc exhibia les mateixes facultats físiques dels seus principis quan va prendre l'alternativa a Nimes (França) el 1990. La seva retirada és la millor decisió de la seva moguda vida pública. Té dret al repòs del guerrer, a disfrutar de la família, de la seva gent i a veure els toros des de la barrera. La tauromàquia l'hi agrairà perquè, curiosament, quan l'hi devia tot, va fer un mal ús de l'ètica i de l'estètica d'aquest ofici amb les seves incursions al xou dels horrors del país.