Raquel Sánchez: "A Gavà hi ha hagut un canvi de mentalitat arran de les accions contra la prostitució"

Raquel Sánchez (Gavà, 1975), alcaldessa de Gavà (Baix Llobregat) des de l’any 2014, ha passat al primer pla polític durant aquest mandat per liderar accions abolicionistes pioneres a l’Estat contra la prostitució, com ara enviar multes als domicilis dels clients o despenalitzar les prostitutes. A més de sobre polítiques feministes, la socialista –que es mostra il·lusionada davant l’escenari de les municipals del maig– conversa amb EL PERIÓDICO sobre les principals preocupacions dels ciutadans de Gavà i els reptes de futur del municipi.

---

Pregunta (P). ¿Quins canvis ha percebut a Gavà des que va arribar a l’alcaldia el 2014?

Resposta (R). La situació ha canviat. Jo vaig accedir a l’alcaldia en un any molt complicat: estàvem immersos en un dels pitjors moments de la crisi i en aquell moment el que ens tocava era sobretot recolzar les persones que ho estaven passant pitjor. A partir de llavors, crec que hem sigut capaços de donar resposta a aquestes necessitats i, al seu torn, hem marcat un punt d’inflexió respecte a la projecció d’aquesta ciutat. Hem activat projectes de futur: no només ens cuidem del dia a dia de la ciutat sinó que, sobretot, hem fet un salt qualitatiu en la projecció de les virtuts de Gavà.

P. En termes de queixes ciutadanes, ¿també ha notat aquest canvi que comenta? 

R. En les trobades amb veïns en el marc del programa ‘L’alcadessa als barris’, la gent està molt preocupada pels temes de civisme i de mobilitat; sobretot en el que afecta més el dia a dia i en la seva relació més directa amb l’espai públic i els equipaments. L’incivisme, no només com a alcaldessa sinó també com a ciutadana, és un tema que també a mi em preocupa.

D’altra banda, l’ocupació, l’accés al mercat laboral, és una qüestió que preocupa molt els joves, així com la seva possibilitat d’emancipar-se en un moment en què continua sent molt complicat l’accés a la vivenda. Són problemes que nosaltres intentem abordar des de les polítiques locals però que també necessiten una resposta i actuacions en administracions d’àmbit supramunicipal.

P. Precisament, un informe de Tinsa situava Gavà com un dels 17 municipis de la costa catalana en què ha augmentat el preu de la vivenda. ¿Quines mesures prendran per pal·liar aquesta situació?

R. És cert que la pressió a l’àrea metropolitana de Barcelona també ha afectat Gavà, però també he de dir que aquesta ciutat va fer els deures ja fa molts anys. Vam plantejar un model de creixement de la ciutat que pogués donar resposta a les necessitats ciutadanes presents però que sobretot mirés cap al futur. En aquest sentit, tenim projectes que s’estan començant a desenvolupar, com el projecte del Pla de Ponent, que preveu un creixement de la ciutat en aquest barri.

Durant aquest mandat hem construït 143 vivendes de protecció pública i ara començarem a construir-ne 130 més, de les quals més de la meitat seran de lloguer. En aquest sentit, totes les promocions que farem a la nostra ciutat tenen al voltant del 50% assegurat que seran promocions públiques, tant de venda com de lloguer. El nostre objectiu és garantir l’accés a la vivenda no només als col·lectius que estan en risc d’exclusió, sinó també a les classes mitjanes treballadores que han de poder arribar a final de mes.

P. Una de les línies estratègiques del seu Govern han sigut les polítiques feministes. ¿Es nota un canvi de mentalitat a la ciutat arran d’accions com les multes a domicili als clients de prostitutes?

R. Jo crec que sí, que poc a poc anem fent feina entre tots. D’una banda hi ha la feina que hem fet per combatre la prostitució a la nostra ciutat, però alhora hem desenvolupat tota una sèrie de programes que tenen més a veure amb l’educació en igualtat; programes que es desenvolupen a les escoles en totes les edats, i també amb les entitats, les associacions i la societat civil.

Crec que sí que hi ha hagut un canvi de mentalitat: cada vegada més dones es defineixen com a feministes i també hem d’aconseguir que hi hagi més homes que es defineixin com a feministes. El municipi es va declarar com a tal: s’ha demostrat que allà on s’ha avançat en polítiques d’igualtat amb perspectiva de gènere, la societat en el seu conjunt ha avançat.

P. O sigui, que la gent, d’alguna manera, és conscient que Gavà és una ciutat pionera en aquest mesures contra la prostitució.

R. Sí, crec que sí. A més, jo com a alcaldessa, que em toca assumir aquest rol de representació de la ciutat, en faig bandera. Me’n sento orgullosa, soc una alcaldessa feminista, i en aquest sentit totes les polítiques que es desenvolupen des del Govern municipal han d’adoptar aquesta premissa de promoure la igualtat d’oportunitats entre totes les persones. Ara estem parlant de gènere, però, en definitiva, promoure la igualtat i rebatre les desigualtats és l’objectiu de qualsevol Govern.

P. ¿Quines són les pròximes línies d’actuació en matèria d’igualtat? ¿L’esport, potser?

R. Doncs sí, la veritat és que en el pressupost per a aquest 2019 contemplem, per exemple, el foment de l’esport femení. És veritat que hi ha disciplines o esports que estan absolutament participats per nois, i en aquest sentit nosaltres, de la mà d’entitats i clubs esportius, estem treballant per fomentar i donar eines perquè l’esport femení tingui el mateix protagonisme en els esports en els quals la presència masculina és majoritària. 

P. ¿Vostè estaria, per exemple, a favor de les quotes en l’àmbit esportiu, tal com es va plantejar al Congrés de Dones del Baix?

R. Estic absolutament a favor de la política de quotes. Les quotes per si mateix no són la finalitat, sinó l’instrument que ens permet a les dones accedir en igualtat de condicions a llocs de representativitat institucional en el món de l’empresa privada. Les quotes són un instrument vàlid per aconseguir l’objectiu, que és la paritat; és a dir, que es valorin en igualtat de condicions un home i una dona. Però és veritat que en determinats àmbits s’han de garantir per llei i convé blindar que hi haurà com a mínim un 40% o 50% de llocs per a dones. Absolutament d’acord amb les polítiques de quotes, però insisteixo, no són la finalitat, sinó que són un instrument per aconseguir la paritat. 

P. En l’àmbit de les sancions a clients de prostitutes, ¿què li sembla que no s’hagi estès la mesura de Gavà a municipis pròxims?

R. Jo no puc parlar per ells, però en el cas de Viladecans o Sant Boi, tots dos formen part de la Xarxa de municipis lliures de tràfic, i al final ells han de valorar quines són les mesures que adopten; cada alcalde ha de valorar les circumstàncies que es donen a la seva ciutat i com s’exerceix la prostitució. En el cas de la nostra ciutat és evident, i tothom ho sabia_ només calia constatar-ho quan anàvem per l’autovia i hi havia dones exercint la prostitució. I en continuem tenint, perquè no hem erradicat l’activitat, però hem disminuït molt la presència de dones prostituïdes a l’autovia.

P. Un dels perills que podien comportar aquestes accions era l’'efecte expansió' a poblacions veïnes. ¿S’ha donat?

R. Nosaltres hem parlat amb ajuntaments veïns per contrastar si havien observat aquest efecte del desplaçament de dones prostituïdes cap als seus municipis per sobre de la presència que poguessin tenir abans, i la resposta ha sigut negativa. En qualsevol cas, hem de continuar establint estratègies conjuntes i estar atents a com es desenvolupa la problemàtica i ser capaços d’adaptar-nos-hi, i sobretot intentar no només perseguir les màfies o els clients, sense els quals no hi ha tràfic ni prostitució, sinó que també és molt important dotar d’eines aquestes dones perquè puguin deixar aquesta activitat.

El 90% o el 95% de les dones que exerceixen la prostitució no ho fan de manera voluntària. El mite que moltes de les dones prostituïdes ho fan perquè volen no és així, no és la realitat. Per tant, hem d’intentar, des de les administracions públiques i des dels governs que són progressistes i que són sensibles amb aquesta qüestió, intentar dotar-les d’eines per deixar-ho. 

P. Centrant-nos ara en el terreny polític, ¿quina ha sigut la relació de l’ajuntament amb la Generalitat durant aquests 4 anys?

R. La relació, des d’un punt de vista institucional, ha sigut cordial; des d’un punt de vista més operatiu i de gestió, doncs bé... ha estat bastant marcada per aquesta inoperativitat que hem vist en el Govern. Tenim una relació institucional correcta, hem rebut visites de diversos consellers, però després, quan es tracta de tirar cap endavant projectes, veiem que ens costa molt fer efectives les promeses. El que s’està fent, en definitiva, no és més que donar continuïtat a projectes que venen de llarg, com per exemple l’Hospital de Viladecans. En aquest punt, nosaltres estem molt satisfets perquè aquesta era una reivindicació històrica de la nostra ciutat i de les ciutats de l’entorn, i s’ha aconseguit activar gràcies a la mobilització ciutadana i les entitats.

Però respecte a qüestions que ara estem posant sobre la taula, la veritat, trobem a faltar una Generalitat que governi. I jo crec que això ho patim les institucions i els ajuntaments, però en definitiva qui ho pateix són els ciutadans i les ciutadanes. 

P. ¿Quines són les exigències que li fa Gavà a la Generalitat? 

R. Per exemple, hi ha un projecte del qual hem parlat molt sovint i que portem anys reivindicant a la Generalitat, que són les reformes que necessita l’Institut Bruguers. En el seu moment hi havia un projecte de construcció d’un nou edifici, però, amb el canvi de Govern, es va paralitzar. Han fet obres de manteniment aquests anys, però no hem tingut un horitzó clar de si el Govern de la Generalitat mantenia o no el compromís de fer un nou institut. A partir d’aquí, el conseller es va comprometre a presentar-nos un projecte per redefinir les necessitats d’inversió del nou institut, però passen els anys i veiem que la reforma de l’institut s’està fent amb petites obres de manteniment, a trossos, a pedaços.

Un altre exemple és el tercer Centre d’Atenció Primària (CAP) de la nostra ciutat. Això ja és una realitat: tenim dos CAP a la nostra ciutat que estan al límit; no estan saturats, però volem evitar que ho estiguin. Estem demanant a la Generalitat des de fa molt temps que hem d’activar aquest projecte; tenim bones paraules, però la voluntat política s’ha de traduir en partides en els pressupostos, i al final això no arriba, perquè sabem que el Govern de la Generalitat està distret amb altres coses. Ja ho va dir el president Torra: “No estem per entretenir-nos en altres qüestions”. Potser per al senyor Torra això no és una prioritat, però per a nosaltres sí que ho és. 

P. D’altra banda, ¿tenen diàleg directe amb el Govern espanyol?

R. En determinats temes sí que hem tingut relacions, a través de la delegada del Govern a Barcelona, la senyora Teresa Cunillera, i també hem tingut contactes amb algun ministre per qüestions diverses. Per exemple, jo soc la presidenta de la Xarxa de Ciutats pel Clima, i en aquest sentit he pogut contrastar estratègies amb el ministeri en temes de transició energètica o de canvi climàtic. Amb la delegada del Govern he pogut parlar de temes que van des de la reactivació del projecte del metro del Delta, de l’R3, fins a qüestions que tenen a veure amb el funcionament de l’Aeroport del Prat, o qüestions que tenen a veure amb l’allargament del passeig marítim de Gavà.

P. L’estiu passat va haver de reorganitzar el seu Govern arran de dues dimissions en qüestió de dies. ¿Com els va afectar aquest imprevist operativament?

R. Evidentment això ens va afectar, sobretot des del punt de vista personal, perquè suposava la renúncia d’un regidor que assumia un altre repte professional, una cosa que tampoc és tan estranya, però després també vam tenir la renúncia d’un tinent d’alcalde per un tema d’un accident de trànsit. En aquell moment ell va assumir aquesta decisió de renunciar i va ser una decisió coherent, i a partir d’aquí vaig reorganitzar el Govern municipal; he de dir que al final ens vam adaptar i jo crec que ni l’estructura, ni l’ajuntament, ni el conjunt de la ciutat s’han vist afectats de manera negativa per aquesta reorganització. 

P. Parlem de les pròximes municipals. ¿Creu que la qüestió catalana tindrà incidència local a Gavà?

R. Segur que sí, m’imagino que hi haurà gent que votarà en clau ideològica. Abans el vot en clau ideològica es donava, però en les eleccions municipals es valorava molt més la gestió o el perfil del candidat a alcalde o alcaldessa, i jo crec que evidentment estem davant d’un moment en el qual el conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya, o que alguns volen que existeixi, segur que està present en moltes persones a l’hora de decidir el seu vot. És una realitat que jo crec que no hem de negar ni esquivar.

El que jo intentaré és, sobretot, centrar-me a explicar quin és el model de ciutat que he vingut desenvolupant en els últims anys, quin és el projecte de ciutat que tenim per al futur, mostrar el nostre full de serveis, rendir comptes, fer el balanç corresponent i, a partir d’aquí, no defugir el nostre posicionament. Però a mi m’agradaria pensar que seran unes eleccions en les quals al final, malgrat que tingui una presència i un pes aquest tema, la gent, que és responsable, madura i crítica, al final sabrà que està votant pel seu alcalde o alcaldessa i que el que ha de valorar és si la gestió ha estat ben feta, regular o malament.

P. De cara a les municipals, ¿té alguna línia vermella quant a pactes?

R. Mai pactaria amb l’extrema dreta. Això s’ha de dir sense cap mena de rubor. I ens ha sorprès bastant que partits com el PP i Cs en el cas d’Andalusia, amb aquesta tranquil·litat i naturalitat, diguessin des del primer dia que no hi hauria línies vermelles. Jo crec que això és un problema, perquè fins i tot a Europa els partits que es definien de dretes han marcat sempre línies vermelles amb partits d’extrema dreta, però aquí el PP i Cs no han tingut cap problema en comptar amb el recolzament de Vox.

P. Ara que parla de Vox, ¿a vostè personalment li fa por que pugui entrar a l’Ajuntament de Gavà? 

R. Por no és la paraula. Perquè al final estem acostumats a tenir adversaris polítics: la democràcia és això. Però tenir a una força política antisistema i antidemocràtica, la veritat és que por no, però no m’agradaria, perquè crec que suposa un retrocés respecte al que sempre hem lluitat per construir: que Gavà sigui una ciutat diversa, plural i respectuosa. Estan recollint el vot de moltes persones que han desconfiat de la democràcia tal com funciona, i jo crec que el que hem de fer és oferir-los una alternativa creïble per solucionar els seus problemes.

P. Per acabar i mirant cap al futur, ¿quins són els reptes de Gavà per a aquest pròxim mandat?

R. Jo crec que hi ha una qüestió que sempre hem d’assegurar: fer front a les necessitats de la gent. A partir d’aquí, i deixant enrere uns anys que han sigut molt complexos, jo crec que en els pròxims anys veurem que projectes molt importants com el del sector de la Roca o el desenvolupament del sector econòmic dels Joncs començaran a fer-se realitat. Això significarà que dotarem la nostra ciutat de nous barris, però també que serem capaços d’atraure nova activitat econòmica, sempre respectant les nostres singularitats i el medi ambient, que és un paradigma que s’ha incorporat en totes les polítiques que desenvolupem des de l’Ajuntament de Gavà. 

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Gavà ha enviat ja 17 multes a domicilis de clients de prostitutes

Gavà despenalitzarà les prostitutes i limitarà les sancions als clients

Tenim molta feina per fer, però el més important per a una ciutat i per a una alcaldessa és tenir els projectes molt clars, i a partir d’aquí posarem les nostres forces i capacitats perquè això sigui una realitat. Jo crec que estem davant d’una de les ciutats que més potencial té de tota l’àrea metropolitana, en tots els aspectes. Això és per a mi un gran repte i una gran responsabilitat, i alhora també em genera una passió que espero poder traduir en canvis importants per a Gavà.

Més notícies de Gavà en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA