Cata Menor
El ‘döner kebab’ a Barcelona i un munt de Mustafàs
A Barcelona i altres ciutats hi ha una ingent quantitat d’establiments que venen l’especialitat turca alemanya amb un nom semblant
Els millors restaurants d’altres vores del Mediterrani per ‘desembarcar’
Fish Bar: els germans que van fer evolucionar el ‘fish & chips’ a Barcelona han aixecat un ‘imperi’ amb ‘burger’, kebab, sandvitx cubà…
Dos trompos para preparar döner kebab. /
El ‘döner kebab’ és una font de desenganys: n’he menjat prou per trobar una decebedora similitud. No importa de quin establiment provingui perquè comparteixen el batibull de vegetals sense sabor i les carns d’enigmàtica procedència. Els desitgem enrotllats en una catifa màgica i arriben en la catifa que algú va oblidar en un racó.
El desengany més gran va passar fa uns 15 anys a Berlín, al celebèrrim quiosc Mustafa’s Gemüse Kebap, promocionat pel reporterisme com el millor ‘döner kebab’ d’Europa. No soc crèdul, però sí que tinc un ànim il·lusionant. Després d’una hora de cua a temperatura polar, va aparèixer el mateix torpede per fer naufragar submarins que en tants altres amagatalls.
El nom era senzill de recordar, Mustafa’s, així que quan va arribar a Barcelona el Mustafa’s Can Gemüse Kebap vaig pensar que formava part de la mateixa propietat i va resultar que no, que es tractava de negocis diferents.
El restaurant Mustafa’s Can Gemüse Kebap, a la Rambla. /
¡Atenció perquè l’embolic segueix! A Berlín hi ha referències a un tercer, que potser és el primer: Mustafa Demir’s Gemüse Kebap, que va començar el 1996 com a Superhahn i s’autodenomina creador del comú popurri pollastre-vegetal.
D’acord, la cosa s’embolica més: el 2021, al carrer de Creu Coberta, va obrir un… Mustafa’s Gemüse Kebap. A Instagram escriuen: ‘Autèntic restaurant turc de kebabs a l’estil berlinès a Barcelona’. Es van publicar elogiosos articles i ningú va ser capaç de dir a quina saga pertanyia. Les cues van ser l’aval.
Entre la perplexitat i la conya desencadenada, la Rambla, amb un Mustafa Can’s Gemüse Kebap (la grafia dels anteriors és Mustafa’s Can, en un altre ordre) i a una vintena de metres i a la mateixa vorera un… Mustefa’s Can Gemüse Kebap. ¡Mustefa’s!
I segueixo i segueixo i segueixo: Mustafa’s Kebab House, Mustafa’s Can Kebabish i Mustafa’s Doner & Grill.
El restaurant Mustefa’s Can Gemüse Kebab a la Rambla. /
M’he perdut fa uns quants Mustafàs. També és mala sort que existeixin tants Mustafàs amb la quantitat de Mehmets i Yusufs disponibles.
De passeig per la Rambla de Sabadell, un rètol em va punxar els ulls: Mustafa’s Can Gemuse Kebap, sense la dièresi a la lletra ‘u’. Tot i que era aviat, m’hi vaig posar de cap a la recerca del legítim ‘döner kebab’ berlinès. A la seva web es publiciten d’aquesta manera: hi ha molts Mustafàs a la capital d’Alemanya, però només tres venen el «real Berlin Döner!». Es refereixen als seus propis negocis, suggerint que els altres Mustafàs…
Vaig demanar el ‘dürum’ amb pollastre i vedella i davant meu, en un local nou i amb acer espetallant, els dos cilindres; el d’au, més gran, gairebé el doble que l’altre, tranquils tots dos en la rutina de donar voltes.
L’empleat, amb les banderes d’Espanya, Turquia i Alemanya en una màniga, va estendre el pa pla, va saltar la base amb el iogurt, la salsa picant, l’enciam tallat (molt), la ceba, els tomàquets i, finalment, les làmines de carn, acabades d’afaitar de les baldufes: desproporció entre l’alat i el mamífer, amb una aportació mínima de l’últim.
El va tancar amb l’habilitat de qui repeteix l’acció moltes vegades i el va posar sota la sandvitxera, cosa que li va deixar les marques dels ferros. El va embolicar en paper d’alumini i va entregar el paquet. Vaig pagar set euros.
Preparació d’un ‘dönner kebab’ de pollastre. /
Durant l’operatiu em vaig entretenir contemplant els televisors sobre les moles carnívores: en una pantalla, un paisatge nevat d’Àustria; a l’altra, de Suïssa, l’imponent Matterhorn nevat. No vaig entendre la relació entre el ‘döner kebab’ i les muntanyes, llevat que fos una subtil referència a un pic invertit. Fora feia fred, però no tant.
Ja a casa, la decepció: era igual que els altres, sense res de particular ni distingible, com no fos una amargor atribuïble a la ceba o a la capa exterior de la carnassa. Al ser el primer client del dia, m’havia tocat el sec exterior. Vaig obrir l’emparedat i allà hi havia la dessecació marró. En vaig deixar la meitat sense menjar.
Pot ser que el problema general sigui l’estil ‘gemüse kebab’, que és l’afegit dels vegetals, cosa que desequilibra la substància respecte de la resta d’ingredients. Els emigrants turcs a Alemanya van inventar aquesta aportació que facilita l’engreixament.
No he explorat encara el món del kebab gurmet per la mateixa mandra que en el seu moment em va fer la gurmetització de l’hamburguesa. Busco una d’aquestes peces d’autor a Instagram: al Bien Kebab, dels germans Alam, l’embolcallat de pollastre de corral (140 grams de carn, d’elaboració pròpia), enciam full de roure, col llombarda, ceba vermella, pic de gall i salses ‘tahini’ i de iogurt. Tallat amb ganivet, costa 7,50 euros. Aquest ‘kebab’ sí que em ve de gust.
Notícies relacionades
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
