'Bokata de kalamar'

El bocata de calamars no forma part dels receptaris catalans, si bé és una de les estrelles d'aquella sandvitxeria renovada que suma locals i acapara cartes a Barcelona.

Anell tres de l'espècie: el de la Bodega 1900, el de Llamber i el d'Entrepanes Díaz, que aquesta setmana he pres amb gust. El mol·lusc arrebossat, dues salses (una de negra) i un pa lleuger elaborat pel forn Sant Josep.

¿Per què un mos forà és aplaudit? Perquè forma part -per al paladar local- de l'exotisme que mola juntament amb el kebab, el bun o el taco, tots amb gran tradició en altres territoris i que han sigut adaptats a la kuina urbana i als pulcres paladars dels usuaris. Així, bokata de kalamars per distingir-lo de l'ortodox.

Notícies relacionades

El Celler de Can Roca: tocat per tres estrelles

"Imprescindible": els elogis al millor restaurant de Tarragona segons Tripadvisor

En aquesta litúrgia del bocata sofisticat, desproveït ja de significat proletari, el més singular és el pa, que proporcionen els professionals de la nova fornada, aquella elit de forners sense congelar. Alta qualitat en els fermentats, el·lipses que ve molt de gust mossegar.

Són trossos cars, que haurien de ser degustats com a plat i prestant-los més atenció que la que mereixen aquells piscolabis de cartró que alguns anomenen entrepans.